Un jutjat de Madrid admet una querella de Sandro Rosell contra l'excomissari Villarejo

L'expresident del Barça acusa d'organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals

|
Catalunyapressroselloperaccat

 

Catalunyapress roselloperaccat
Sandro Rosell, en una imatge recent. Foto: Europa Press

 

El Jutjat d'Instrucció número 13 de Madrid investigarà l'Operació Catalunya després d'admetre la querella presentada per l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo i diversos policies pels presumptes delictes d'organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals.


En una providència del 15 de febrer passat, el jutge Hermenigildo Alfredo Barrera apunta que, després de rebre l'informe del Ministeri Públic, el seu jutjat és competent per a aquesta causa i en conseqüència avança que és procedent prendre declaració als investigats, per la qual cosa oficia la Policia perquè us faci arribar el nom complet i l'adreça actual dels mateixos.

 

A la querella de Rosell, a la qual ha tingut accés Europa Press, s'apunta que el comissari Villarejo, l'inspector en cap de la UDEF Alberto Estévez, l'antic inspector del Cos Nacional de Policia Antonio Giménez Raso i l'agregat de l'FBI a la Ambaixada dels Estats Units a Madrid, Marc L. Varri, estan implicats en l'emissió i la presentació d'informes policials "mendaços" que van tenir com a destinatari el Jutjat Central d'Instrucció que va acordar la presó provisional de l'empresari català durant 2 anys. Afegeix que a més a més es van celebrar reunions entre membres de cossos policials, confidents suposadament retribuïts amb fons reservats i agents de l'Ambaixada dels Estats Units a Espanya.

 

L'equip legal de Rosell indica a la querella que si bé actua contra aquestes quatre persones, de moment no va contra la senadora del Partit Popular Alicia Sánchez-Camacho, "considera (...) que el paper que se li atribueix al relat de fets podria atorgar-li sobradament la condició de querellada".

 

I apunta que, atès que els querellats "tenien en el moment dels fets la condició d'autoritats i funcionaris públics de l'Estat espanyol i van actuar en l'exercici dels seus càrrecs respectius", emprèn també l'acció civil "en reclamació de tots aquells perjudicis econòmics i morals (...) contra els querellats persones físiques i contra l'Estat que representaven".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA