Socialitzar cada dia augmenta l'esperança de vida de la gent gran

Cuidar (i tenir) relacions socials cada dia augmenta l'esperança de vida entre la gent gran , un col·lectiu que, sovint, es veu copejat per la solitud no desitjada . Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi del Journal of Epidemiology & Community Health , que s'ha fet amb una mostra de 28.000 persones . I és que dades recents xifren en 962 els milions de persones més grans de 60 anys, quantitat que està previst que es dupliqui el 2050.

Els responsables de l'estudi es van basar en l'Enquesta Longitudinal Xina sobre Longevitat Saludable (CLHLS), un estudi prospectiu i representatiu a escala nacional de persones grans que viuen de manera independent, que es va començar a fer el 1998 al gegant asiàtic.

La informació sobre la freqüència de la socialització només es va començar a recopilar el 2002, i l'estudi actual se centra en 5 onades separades de recopilació de dades fins al 2018-19, amb un total de 28.563 participants amb una edat mitjana de 89 anys.

Es va preguntar als participants amb quina freqüència participaven en activitats socials: gairebé cada dia; almenys una vegada a la setmana; almenys una vegada al mes; ocasionalment; i mai. També es va recollir informació sobre factors potencialment influents, com ara el sexe, l'educació, l'estat civil, els ingressos familiars, la ingesta de fruites i verdures, l'estil de vida i la mala salut.

Es va fer un seguiment de la supervivència durant una mitjana de 5 anys o fins a la mort. Durant els primers 5 anys, 25.406 persones van afirmar no participar a cap activitat social; 1.379 van declarar fer-ho de vegades; 693, almenys una vegada al mes; 553, almenys una vegada a la setmana; i 532, gairebé diàriament.

Durant tot el període de seguiment, van morir 21.161 (74%) participants, 15.728 dels quals van morir els primers 5 anys.

En general, una activitat social més freqüent es va associar amb una supervivència significativament més gran. Com més freqüència, més probabilitat de viure més temps.

Fins a 5 anys després de l'inici del període de seguiment, les taxes de mortalitat estandarditzades van ser de 18,4 per cada 100 persones controlades durant un any entre els que mai no socialitzaven; 8,8 entre els que ho feien ocasionalment; 8,3 entre els que ho feien almenys mensualment; 7,5 entre els que socialitzaven almenys una vegada a la setmana; i 7,3 entre els que ho feien gairebé cada dia.

El temps transcorregut fins a la mort es va endarrerir en un 42% en què socialitzaven ocasionalment, en un 48% en què ho feien almenys mensualment, en un 110% en què ho feien almenys setmanalment i en un 87% en els que ho feien gairebé cada dia, en comparació dels que van dir que mai socialitzaven. Al cap de 5 anys, entre els supervivents hi havia 8.420 persones que van afirmar no socialitzar mai, 688 que ho feien ocasionalment, 350 que ho feien almenys mensualment, 295 que ho feien almenys setmanalment i 272 que ho feien gairebé cada dia.

Les taxes de mortalitat estandarditzades van ser de 6,2 per cada 100 persones controlades durant un any entre els que mai socialitzaven; 4,8 entre els que ho feien ocasionalment; 5 entre els que socialitzaven almenys una vegada al mes; 5,4 entre els que ho feien almenys una vegada a la setmana; i 3,6 entre els que ho feien gairebé cada dia.

Es va posar de manifest un efecte llindar: només socialitzar gairebé cada dia es va associar a una supervivència significativament més gran en aquest grup, en què el temps transcorregut fins a la mort es va endarrerir un 204%.

Els factors associats a una major activitat social van ser el sexe masculí, una edat més jove, un nivell educatiu més alt, el matrimoni, viure en un poble/ciutat i/o amb familiars, i una bona salut real/autoqualificada.

Segons els investigadors, quan les dades es van estratificar per edats, l'activitat social semblava estar encara més estretament relacionada amb la prolongació de la supervivència en els primers 5 anys en el cas de les persones de més edat, cosa que suggereix que s'haurien de fomentar estratègies per promoure el manteniment duna vida social activa en les persones molt grans.

Es tracta d'un estudi observacional, per la qual cosa no en pot establir la causa. A més, els investigadors reconeixen que no van poder incloure possibles canvis als comportaments socials o de salut al llarg del temps. Tampoc és clar per què socialitzar una edat avançada podria prolongar la supervivència. Entre les explicacions que s'estudien hi ha la de potenciar comportaments saludables, com una major activitat física i una millor dieta . Segons els investigadors, socialitzar també pot mitigar l‟impacte dels factors d‟estrès crònic.

"Al nostre estudi, encara que l'associació entre la freqüència de l'activitat social i la supervivència global es va atenuar després d'ajustar per factors sociodemogràfics, estatus socioeconòmic, conductes saludables i diverses morbiditats, seguia sent estadísticament significativa, cosa que indicava que la participació en activitats socials però s'era un predictor independent de la supervivència global en persones grans", conclouen.