Radiografia d'Espanya a l'Iraq als 20 anys de la invasió: 323 militars i un general preparat per enviar la missió OTAN

Aquest dilluns es compleixen vint anys de l'inici de la invasió de l'Iraq , llançada el 20 de març de 2003 al marge de les Nacions Unides amb l'objectiu d'enderrocar Saddam Hussein , i Espanya segueix present al país amb un total de 323 militars i un general llest per liderar la missió de l' OTAN allà a partir d'aquest mes de maig.

La participació d'Espanya a la coalició liderada pels Estats Units va provocar una onada de protestes que va culminar amb l'anunci de José Luis Rodríguez Zapatero l'abril del 2004 --només un mes després de guanyar les eleccions generals-- de retirada de les tropes espanyoles d'Iraq.

Tot i això, els militars espanyols van tornar al país deu anys després , ja el 2015, com a part d'una coalició multinacional amb els Estats Units de nou al capdavant. Es tracta de la missió 'Inherent Resolve' , "amb la finalitat de contribuir a l'enfortiment de les Forces Armades iraquianes per derrotar el DAESH i assolir els objectius nacionals establerts".

A més, el 2018 es va sumar a una altra operació a l'Iraq, en què també participa Espanya, sota bandera de l'OTAN, per assessorar el seu govern en l'àmbit de l'estructura de seguretat nacional i desenvolupar el sistema educatiu professional militar.

En concret, actualment hi ha a l'Iraq 323 militars espanyols, 168 a la coalició internacional i 155 més a la missió de l'Aliança Atlàntica, segons dades proporcionades per l'Estat Major de la Defensa (EMAD).

Les activitats assignades a 'Inherent Resolve' les desenvolupen instructors espanyols al 'Baghdad Diplomatic Support Center' , on són ensinistrades unitats del servei contraterrorista iraquià (CTS) per membres de la Unitat d'Operacions Especials (SOTG) de la Coalició.

També formen part del contingent espanyol a l'Iraq els militars pertanyents a la 'Task Force' Toro , una unitat d' helicòpters Cougar desplegats a la base aèria d'Al-Assad . La seva missió principal és proporcionar transport aeri a les tropes de la coalició.

Per part seva, els efectius de l'OTAN treballen des de Bagdag "donant suport a la seguretat i contra el terrorisme a l'Iraq". Al capdavant d'aquesta missió estarà a partir del pròxim mes de maig el general espanyol José Antonio Agüero Martínez.

Amb ell, Espanya liderarà ja quatre missions internacionals: la de l'Iraq, la de l'ONU al Líban amb el general Aroldo Lázaro , la de Mali amb el general Fernando Gràcia i l'Operació Atalanta, que té la seva caserna general a la base de Rota.

INESTABILITAT A IRAQ

La situació actual de l'Iraq està marcada pel fet que prop de la meitat de la seva població va néixer després de l'inici de la invasió i fa front a enormes dificultats per trobar feina en una economia gairebé totalment dependent del petroli , que durant l'última dècada ha suposat més del 99% de les exportacions i el 85% dels pressupostos governamentals, segons dades del Banc Mundial.

El gener de 2021, la taxa d'atur superava el 20 per cent , afectant principalment els joves, profundament insatisfets amb les elits polítiques i econòmiques , percebudes com àmpliament corruptes, mentre que el sistema públic continua sent poc funcional davant la incapacitat de reactivar-lo després dues dècades de conflicte i inestabilitat.

Iraq ha aconseguit a més reforçar les seves forces de seguretat amb suport nord-americà i, després de la fi del 'califat', espera aconseguir estabilitzar la situació econòmica a través d'una sèrie de reformes que puguin finalment materialitzar les exigències de la població per a una major qualitat de vida i drets fonamentals prop de dues dècades després de l'esclat de la guerra.