Més de 350.000 persones estan esperant atenció a dependència i 45.000 van morir esperant el darrer any

Un total de 353.965 persones estan esperant rebre atenció a la dependència, 8.799 menys que el 2021, segons el XXIII Dictamen de l'Observatori Estatal de la Dependència , elaborat per l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, que adverteixen que, a aquest ritme, "es trigarien 35 anys a aconseguir que no hi hagi cap persona esperant algun tràmit". A més, més de 45.000 persones dependents van morir a la llista d'espera entre desembre del 2021 i novembre del 2022.

En concret, hi ha 131.810 persones esperant a ser valorades , 7.214 més que les 124.596 de l'any anterior, i 177.423 amb el dret reconegut però tot esperant rebre atenció, 15.923 persones menys que l'any anterior. A aquests se sumen 22.829 persones amb resolució de PIA i que no reben prestació o servei i 21.903 que les comunitats autònomes no han registrat i estan pendents de valorar.

"L'increment pressupostari del Govern d'Espanya no ha estat suficient per cobrir els objectius del pla de xoc: ni la reducció de la llista d'espera ni l'increment en les intensitats. Això és molt preocupant", ha manifestat el president de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, aquest divendres, en roda de premsa.

En concret, ho ha atribuït a tres raons , la primera, la "desídia i imperícia d'algunes comunitats autònomes que no estan sent àgils" o estan sent "tan garrepes que han retallat el pressupost" tot i rebre més fons del Govern, mostrant una actitud "immisericorde".

Un altre motiu és, segons ha indicat, la "teranyina burocràtica" que es reflecteix els 344 dies que es triga a rebre l'atenció, gairebé un any. I, en tercer lloc, ha apuntat que, de l'increment pressupostari del Govern el 2022 per a dependència, es deixessin sense gastar 55 milions d'euros.

Segons el document, el 44,6% de les persones desateses (80.862) són dependents amb graus III o II, és a dir, tenen necessitats de suport extens i continuat.

Tot i que per normativa, el termini màxim per resoldre un expedient se situa en sis mesos (180 dies), actualment, es triguen 344 dies de mitjana, i cinc comunitats superen els 12 mesos (Canàries, Andalusia, Múrcia, Extremadura i Galícia).

En qualsevol cas, l'informe també posa en relleu que hi ha 91.295 persones ateses més que al començament del 2022. En aquest sentit, els autors han apuntat que després dels anys "desastrosos" de pandèmia, "el pla de xoc constata un canvi de tendència ".

Per territoris, les comunitats amb més 'llimb de la dependència', és a dir, amb més persones pendents de rebre prestació, són: Catalunya (27,1%), La Rioja (18,9%) i el País Basc (17,5 %); i les que menys, Castella i Lleó (0,18%), Castella-la Manxa (3,71%) i Aragó (4%).

SERVEIS CADA VEGADA MÉS 'LOW COST'

D'altra banda, els autors de l'estudi valoren que les prestacions i els serveis són cada any "més 'low cost' i insuficients" per a les necessitats de les persones en situació de dependència. Així, per exemple, assenyalen que les prestacions econòmiques per cures familiars tenen un import mitjà mensual de 234,96 euros; i la prestació vinculada per abonar una plaça datenció residencial oscil·la entre 445,5 euros al mes (Grau II) i 550,8 euros al mes (Grau III).

Així mateix, afegeixen que l'ajuda a domicili presenta unes intensitats horàries mitjanes de 33,45 hores al mes, 57,1 hores al mes per als grans dependents, cosa que representa dues hores i mitja diàries de dilluns a divendres, una intensitat "clarament insuficient" ", segons els autors de l´Observatori.

A més, de les dades es desprèn que, durant el període interanual comprès entre el desembre del 2021 i el novembre del 2022, van morir 45.360 persones a les llistes d'espera de la dependència --19.661 persones pendents de resolució de grau de dependència i 25.699 sense haver pogut exercir els seus drets--. Això suposa que diàriament moren més de 124 persones dependents sense haver arribat a rebre prestacions o serveis. "Un 20% de persones han mort esperant", han lamentat els autors.

D'altra banda, el dictamen sosté que, per primer cop, el cost global del sistema va superar els 10.000 milions d'euros i va arribar a 10.495 milions d'euros; i afegeix que el cost directe de les prestacions i serveis lliurats durant el 2022 ascendeix a 9.717 milions d'euros, dels quals 7.723 milions van ser assumits per les administracions públiques i la resta (1.995 milions) l'aporten les persones usuàries en forma de copagament regulat (20,5%).

De la despesa pública directa en dependència el 2022, l'informe precisa que l'Administració General de l'Estat ha augmentat en 1.842 milions d'euros el finançament, arribant al 33,9%, mentre que les CCAA n'han reduït l'aportació i en disminueixen el percentatge de finançament fins a el 66,1%.

Els autors de l'estudi destaquen que la retallada acumulada de l'Administració General de l'Estat en dependència, a què va posar fi el Pla de Xoc, ha estat de 6.321 milions d'euros.

En aquest sentit, subratllen que el Govern d'Espanya "compleix" l' augment pressupostari del Pla de xoc per a la Dependència però "la burocràcia i la imperícia d'alguns governs autonòmics no permeten assolir l'objectiu de la reducció de la llista d'espera, incrementar les prestacions i els serveis i ni tan sols executar l'increment pressupostari".

En concret, denuncien que, el primer any del pla de xoc, deu governs de comunitats autònomes "van fer caixa" amb l'increment pressupostari: Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja.

D'aquesta manera, els autors de l'informe indiquen que "només" hi ha 15.923 persones menys a la llista d'espera que, sumades a les 38.807 de l'any 2021, no arriben a les 60.000 que plantejaven com a objectiu el primer any, i avisen que, al ritme del darrer any es trigarien onze anys a aconseguir la plena atenció.