Menys del previst: la població mundial podria arribar a un màxim de 8.500 milions el 2050

La nova projecció demogràfica mundial és més baixa que diverses estimacions destacades, incloent també els càlculs de Nacions Unides. I és que un nou diu que si el món dóna un "salt de gegant" en la inversió en desenvolupament econòmic, educació i sanitat, la població mundial podria assolir un màxim de 8.500 milions de persones a mitjans de segle. Els investigadors de la iniciativa Earth4All, per a la Global Challenges Foundation, van utilitzar un nou model de dinàmica de sistemes per explorar dos possibles escenaris que es poden donar aquest segle.

DOS ESCENARIS

Al primer escenari, Massa poc, massa tard, el món continua desenvolupant-se econòmicament de forma similar als darrers 50 anys. Molts dels països més pobres surten de la pobresa extrema. En aquest escenari, els investigadors estimen que la població mundial podria assolir un màxim de 8.600 milions d'habitants el 2050, abans de baixar a 7.000 milions el 2100.

Al segon escenari, anomenat el Salt Gegant, els investigadors calculen que la població arriba a un màxim de 8.500 milions de persones al voltant del 2040 i disminueix a uns 6.000 milions a finals de segle.

Això s'aconsegueix mitjançant una inversió sense precedents en la mitigació de la pobresa (en particular en educació i sanitat) juntament amb un gir extraordinari a les polítiques de seguretat alimentària i energètica, desigualtat i igualtat de gènere. En aquest escenari, la pobresa extrema s'elimina en una generació (per al 2060) amb un impacte marcat en les tendències demogràfiques mundials.

Els autors sostenen que altres projeccions demogràfiques destacades solen treure importància al ràpid desenvolupament econòmic.

"Sabem que el ràpid desenvolupament econòmic dels països de renda baixa té un impacte enorme en les taxes de fertilitat. Les taxes de fecunditat baixen a mesura que les nenes accedeixen a l'educació i les dones s'empoderen econòmicament i tenen accés a una millor atenció sanitària", afirma Per Espen Stoknes, cap del projecte Earth4All i director del Centre per a la Sostenibilitat de l'Escola de Negocis noruega.

"Pocs models destacats simulen simultàniament el creixement demogràfic, el desenvolupament econòmic i les connexions", comenta Ben Callegari, professor associat de Kristiania i membre de l'equip de modelització d'Earth4All.

L'anàlisi utilitza deu regions del món, com ara l'Àfrica subsahariana, la Xina i els Estats Units. Actualment, el creixement demogràfic és més gran en algunes nacions d'Àfrica, com Angola, Níger, la República Democràtica del Congo i Nigèria, i d'Àsia, per exemple l'Afganistan.

"Si partim de la base que aquests països adopten polítiques encertades de desenvolupament econòmic, cal esperar que la població arribi al punt màxim més aviat que tard", prossegueix Callegari.

L'equip també va analitzar la connexió entre la població i la superació dels límits planetaris vinculada a la capacitat de càrrega de la Terra. Contràriament als mites populars, l'equip va descobrir que la mida de la població no és el principal impulsor de la superació dels límits planetaris, com el canvi climàtic . El que està desestabilitzant el planeta són els elevadíssims nivells de petjada material del 10% més ric del món.

"El principal problema de la humanitat és el consum sumptuari de carboni i biosfera, no la població . Els llocs on la població augmenta més ràpidament tenen empremtes ambientals per persona extremadament petites en comparació amb els llocs que van assolir el pic de població fa moltes dècades" , afirma Jorgen Randers, un dels principals modeladors d'Earth4All i coautor dels límits del creixement.

Segons les projeccions demogràfiques de l'equip, tota la població podria assolir unes condicions de vida superiors al nivell mínim de les Nacions Unides sense canvis significatius en les tendències de desenvolupament actuals, sempre que es distribuïssin els recursos de la mateixa manera. Els investigadors també van concloure que, amb els nivells de població actuals, és possible que tothom escapi de la pobresa extrema i superi un llindar mínim per a una vida digna amb accés a aliments, vivenda, energia i altres recursos.

Això, però, requereix una distribució molt més equitativa dels recursos. "Una bona vida per a tothom només és possible si es redueix l'ús extrem de recursos per part de l'elit rica", conclou Randers.