Cada cop menys creients: 4 de cada 10 espanyols són ateus, agnòstics o indiferents a la religió

Aquest 2 d'abril és Diumenge de Rams, la data que marca l'inici de la Setmana Santa , un dels moments més significatius per als cristians de tot el món. Processons, representacions, caramelles... amb el pas dels anys i dels segles, s'ha desenvolupat (i arrelat) una cultura associada a aquestes dates, a Catalunya i a tot el món, amb representacions que recorden els darrers dies de la vida de Jesucrist.

El sentir religiós, la fe, la creença és una cosa tremendament personal, encara que en moments com aquests es converteixi en alguna cosa col·lectiva. Espanya, des del 1978, és un país aconfessional (cosa que significa que no s'adhereix i no reconeix com a oficial cap religió en concret) encara que per història, la immensa majoria de ciutadans són cristians, practicants o no.

No obstant això, i especialment els darrers anys, s'observa una tendència creixent en persones que es consideren allunyades de la religió. No del cristianisme, sinó de qualsevol de les que existeixen, ja es defineixin com a ateus, agnòstics o, simplement, indiferents a qualsevol doctrina. Això es pot considerar una simple observació, encara que està reforçat amb les dades del darrer Estudi de laïcitat de la Fundació Ferrer Guàrdia.

La principal conclusió de l'estudi és que, el 2022, 4 de cada 10 espanyols es declaraven ateus, agnòstics o indiferents. El document incideix que més del 60% dels joves (entre 18 i 24 anys) s'inclouen en algun dels tres grups, mentre que a la franja d'edat compresa entre els 25 i els 34 anys arriba al 57,9%.

MENYS PRACTICANTS DESPRÉS DE LA PANDÈMIA

L'estudi també apunta que la pràctica religiosa ha caigut com a conseqüència de la pandèmia. Tal és així que, del total de la població espanyola, únicament un 18,7% és creient practicant, deixant un percentatge molt més gran de ciutadans com a no practicants.

Això ha fet que al si de l'Església es plantegin maneres de resultar més "atractives", fins al punt que s'han organitzat trobades específicament per parlar d'aquesta qüestió en diòcesis com la de Castelló de la Plana.

AUGMENTEN ELS ENLLAÇOS CIVILS

Un altre aspecte a considerar i que reforça les conclusions de l'estudi és que, el 2021 (any del qual hi ha les xifres més recents), 8 de cada 10 enllaços matrimonials al conjunt de l'estat van ser civils. Les dades de la Fundació Ferrer Guàrdia revelen també que els matrimonis confessionals han tornat a pujar, després de les restriccions sanitàries derivades del coronavirus, però no arriben al 17% del total, sent uns guarismes inferiors als registrats abans del març del 2020.

Per territoris, Catalunya és, juntament amb Euskadi, les Illes Balears i les Illes Canàries, líder en enllaços civils. Segons les dades més recents de les administracions, 9 de cada 10 casaments van ser civils.