Denunciar l'assetjament escolar pot acabar amb una retirada de custòdia als pares a Catalunya?

Una mare del Prat de Llobregat denuncia que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) "va segrestar" el seu fill després que ella denunciés un cas greu i continuat de "bullying" a l'escola. D'aquest terrible episodi a la vida de Mónica Quero ja fa tres anys, i ara espera que la justícia europea li doni la raó perquè considera que "s'han vulnerat drets humans".

La història d'assetjament escolar del nen, que ara està a punt de fer 12 anys, va començar quan ell en tenia 3. La seva mare ho va apuntar al Col·legi La Seda del Prat de Llobregat , però els problemes van començar aviat. "Des del primer minut van començar els cops, les mossegades, les ratllades...", explica Quero, que afirma que el col·legi al·legava que "el nen era maldestre" i per això tenia les marques al seu cos. "Els cops van ser in crescendo, amb mà trencada, cops a l'ull...", lamenta aquesta mare.

El problema va persistir durant els anys següents. Una de les escenes més dures que relata la mare és quan el seu fill va amenaçar de suïcidar- se si havia de tornar a l'escola. Mónica va intentar parlar amb el director per plantejar-li la situació i ell va activar el primer protocol d'assetjament escolar massa tard, en el període de vacances del 2018 en primera instància, i el 2019 la segona vegada. Als informes mèdics consta que ell patia assetjament escolar i que somatitzava de forma física el malestar que li produïa, amb vòmits i altres símptomes.

Quero es comunicava amb la cap d'estudis del col·legi, però en comptes d'expedientar el nen agressor, el que van fer va ser convidar la família a abandonar el centre educatiu, segons la versió d'aquesta mare. A tot això cal afegir-hi que el seu fill no era l'únic agredit, ja que la Mònica va parlar amb altres pares i hi va haver més casos d'assetjament per part del mateix nen, tal com es recullen a les proves mèdiques que ella emmagatzema.

Davant la impossibilitat de frenar l'assetjament cap al seu fill i sota les presumptes coaccions rebudes, Mónica va decidir canviar-lo d'escola amb 8 anys i portar-lo al Col·legi Lestonnac de Barcelona. Tot i això, explica a CatalunyaPress que el director del col·legi i Carmen Alonso, inspectora d'Educació del Baix Llobregat, van trucar a la DGAIA per denunciar el cas.

Aquest va passar al Fiscal de Menors, que li va imposar a l'agressor i al col·legi una ordre de restricció sobre el seu fill. Per contra, també explica que la mare del menor agressor va interposar una sèrie de denúncies falses contra ella, dient que era Mònica qui agredia la seva filla fill i no el seu, suposadament. Aleshores, el 3 de febrer del 2020 va ser l'últim dia en què va tornar a conviure amb el menor.

"El segresten, fan una sostracció de menors perquè no hi ha una ordre judicial ni una resolució de la Fiscalia", lamenta.

La DGAIA també va explicar a UFAM (Unitats d'Atenció a la Família i Dona) que Mònica tenia la síndrome de Munchaussen per poders , una forma de maltractament infantil en què el cuidador de l'infant s'inventa o provoca una malaltia o lesió.

En aquests moments, el menor es troba en un centre i la seva mare només el pot veure mitjançant visites espaiades. En paraules de Mònica: "El meu fill està deprimit, amenaça de suïcidar-se si no torna a casa, sempre repeteix 'vull tornar a casa, nosaltres no hem fet res, m'estan maltractant'. És l'únic que ell vol, tornar a casa" .

Aquesta mare afirma haver “rebut amenaces i coaccions dels treballadors socials de la pròpia DGAIA. Han mentit en tot el que han pogut: han dit que jo he estat ingressada a un hospital, quan he demanat els certificats dels esmentats hospitals i m'han dit que el meu nom no consta enlloc", recrimina Quero. A més, denuncia que des que va posar en coneixement de la Fiscalia les suposades amenaces rebudes, la DGAIA li ha restringit el contacte amb el fill com a represàlia.

En aquests moments, el cas és al Parlament Europeu, per suposadament haver "vulnerat drets fonamentals". En cas que la sentència fos favorable, el seu fill hi tornaria de forma automàtica.

Denuncien davant del Parlament Europeu el «genocidi vivent» que representen a Espanya els processos de tutela de menors, divorci i violència de gènere

CRISTINA I LA SEVA VICTÒRIA "TEMPORAL"

El cas de Mònica no és singular. Un altre dels tants precedents que hi ha és el de Cristina , una mare a qui la DGAIA també va retirar la custòdia del seu fill després que ella denunciés els maltractaments que patia a l'escola per part dels seus companys. Tot i això, ha pogut endarrerir el lliurament del seu fill després que un jutge oferís la cautelar fins que es prengui una decisió final.

Tot va començar l'any 2019, quan el seu fill cursava 3r de primària a una escola d'Esplugues de Llobregat. Tal va arribar a ser el malestar que "es va voler suïcidar en tirar-se pel segon pis de l'escola". Cristina va acudir als serveis socials per demanar ajuda, però van derivar el seu cas a Protecció del Menor, basant-se que veien "risc" a la seva família. Des d'aquell moment, van començar a estudiar-ne el cas.

La seva mare ho va canviar de centre l'any següent, on va notar una millora. "Va començar a tornar a ser sociable amb els grups, van millorar les notes i els professors estaven contents amb ell", explica. Tot i això, va haver de tornar a canviar-se per començar l' institut , on van tornar els fantasmes del passat.

El primer curs ho va passar amb prou feines, però el segon any tot va empitjorar. "Com que mare he d'anar, no em puc quedar quieta sabent que estan fent totes aquestes coses al meu fill. Vaig anar a parlar amb les tutores, però no em deixaven parlar amb el director", lamenta.

Ja en el segon trimestre, quan la situació començava a millorar, la DGAIA va comentar a la mare que retirarien el nen per "risc de família", és a dir, que el nen no estava bé en l'àmbit intrafamiliar, encara que Cristina també creu que va influir el fet que va amenaçar de "anar a Inspecció d'Educació".

El 7 de març del 2023 va ser quan li van comunicar la retirada del nen. "Jo no puc lliurar al meu fill sense raons, primer que em provin que té perill a casa seva. Jo només estic defensant el meu fill del que li està passant a l'Institut", replica Cristina. Tot i això, aquesta retirada no s'ha produït gràcies a la mesura cautelar que han obtingut del jutge en presentar un recurs.

UNA PRÀCTICA "DIMESIAT COMÚ"

La presidenta de l'associació No A l'Assetjament Escolar (NACE) , Carmen Cabestany, afirma que "és moneda corrent", perquè es dóna a entendre que les escoles utilitzen la "carta DGAIA" cada cop que algun cas d' assetjament escolar se'ls va de les mans. "Si és una mare guerrera i potent, s'espanten", explica Cabestany, perquè alguns centres escolars "tenen por de perdre el prestigi si es fa públic que tenen casos d'assetjament escolar".

Un dels dilemes que planteja Cabestany és el que senten els pares perquè han d'escollir entre un possible intent de suïcidi del seu fill o una probable retirada de custòdia. És a dir, la institució alerta que si hi ha un absentisme continuat pot acabar desembocant en “una retirada del menor”. Tot i això, la víctima amenaça de fer-se mal a si mateix per tal de no anar al lloc on se sent assetjat. Si no acudeixen al centre escolar, aleshores hi ha el risc que s'indiqui un absentisme del nen o nena. Estar escolaritzat és un deure que, en aquest cas, xoca amb un altre deure que hauria de ser superior, el de “preservar la vida del fill” . "S'obvia el dret més gran d'un nen, el dret a la vida, i es fa passar per davant el dret a l'escolarització", lamenta Cabestany.

"A l'assetjament escolar col·lisionen dos deures: el que tenen els pares d'escolaritzar els seus fills i el deure suprem de preservar la vida, que és el màxim dret d'un menor".

A més, quan la DGAIA té la tutela dels nens, decideix sobre tots els àmbits de la seva vida, mentre que la família passa a tenir un poder de decisió nul. "Pel que nosaltres anem veient, hi ha molts casos en què se les menysprea", lamenta Carmen, que també afegeix que és extremadament complicat recuperar la tutela dels nens. "Nosaltres tenim conveni amb Aprodeme, que porten anys treballant en aquest tema i coneixen aquests casos, i ens diuen que és molt difícil recuperar-los una vegada se'ls han emportat. Això és immoral i inhumà , i podria ser fins i tot il·legal si es demostra, com suposem per tots els casos que hem vist, que hi ha mala fe i prevaricació”, explica.

Una de les preguntes que es fa Carmen és si hi ha interessos ocults i com es gestionen els diners que suposen la retirada d'un menor a la família i l'ingrés en un centre de menors. "Els fons dels centres de menors els dóna la Unió Europea. Per això sabem, per cada nen retirat, entren 4.000 euros al mes en aquest centre, sigui públic o de gestió privada", comenta. I afegeix “la transparència és imprescindible en aquest tema. Volem conèixer totes les xifres: quants nens tutelats hi ha, quants centres a tot Espanya i quina titularitat tenen, amb quina base legal i garanties per a les famílies es duen a terme les retirades, per què no és preceptiva la intervenció d'un jutge, quina mena de tracte i cura reben els menors en aquests centres, criteris clars per a la devolució a les famílies...”.

CatalunyaPress s'ha posat en contacte amb la DGAIA i han qualificat de fals que l'organisme rebi fons europeus per infant a càrrec, i han volgut reiterar que "quan la DGAIA assumeix la tutela d’un menor és perquè s’han detectat situacions de risc per l’infant, i en cap cas l’assetjament escolar és un motiu de retirada d’un infant. Tampoc ho són les absències o l’abandonament escolar, que si bé poden donar lloc a sancions econòmiques, no són motiu de retirada".