Mor el director Bernardo Moll, autor del documental 'La història de Jan', sobre el seu fill amb síndrome de Down

El cineasta i productor Bernardo Moll ha mort aquest dimecres a Madrid als 47 anys, segons ha confirmat la productora teatral, Barco Pirata, amb qui ha deixat a mitges un documental, centrat a l'obra 'Una noche sin luna', en què Juan Diego Botto es posa a la pell de Federico García Lorca.

L'actor argentí ha fet servir les xarxes socials per acomiadar un "amic, gran documentalista i una persona bella". "Una abraçada gran per a la seva dona i el seu fill Jan", ha publicat Botto a Twitter, que ha recomanat visionar el que ha estat el seu projecte més conegut, 'La historia de Jan', el documental que va rodar durant sis anys sobre el seu fill, nascut el 4 de novembre del 2009 amb síndrome de Down.

"Si no heu vist el documental, feu-vos un favor i vegeu-la. És una pel·lícula preciosa feta per algú que va ser un preciós ésser humà. Que la terra et sigui lleu amic" , ha afegit.

La productora Barco Pirata ha destacat que era un “creador incansable” i exalça que durant la pandèmia va crear una pàgina web per unir les experiències de les persones. "Per això posarà que era director i productor de cine. Però era molt més, per a nosaltres era un amic i un còmplice", asseguren.

En total, Bernardo Moll va treballar en cinc llargmetratges i més de 20 curtmetratges. En un d'aquests últims, 'Amarradas' de Carmen Córdoba González, va ser nominat al Goya en la categoria de Millor Curtmetratge d'Animació. El 2021 també va ser nominat, en aquest cas a Millor Curtmetratge, un altre dels seus treballs, 'Lo efímero' (2021), de Jorge Muriel (pel qual va obtenir el Premi Fugaz a Millor Muntatge).

LA HISTÒRIA DE JAN
 

Sobre 'La història de Jan', el cineasta reconeixia, en declaracions a Europa Press, que el principi de la seva paternitat va ser "desconcertant" i confessava que tant ell com la seva dona van tenir "moltes pors i dubtes". "Però la primera nit ens abracem tots tres i pensem: és el nostre fill", relatava.

Moll i la seva dona, l'actriu Mónica Vic, van sentir l'alegria pròpia d'uns pares que acaben de tenir un fill, però també van transitar per “aquell dolor que amb el temps es va convertir en alegria”. El director creia que el documental serviria per "normalitzar la síndrome de Down", parlar de l'educació i l'afecte, i donar lloc a la paternitat i la maternitat.

El film va arribar a sales i va ser candidat a la categoria de millor documental als Premis Forqué ia les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.