La sequera s'instal·la al centre de la política catalana: quines mesures proposen els partits?
Les diferents agrupacions polítiques de Catalunya estan abordant el problema amb diferents propostes, però el temps s'esgota davant la urgència climàtica
Un dels maldecaps de l'administració catalana actualment és la sequera. L'11 d'abril passat, el president de la Generalitat, Pere Aragonés , comunicava que "era el repte més gran" al qual s'enfrontaven com a país. Aragonés va destacar que, en els darrers mesos, només un mes (març del 2022) va presentar nivells de pluja superiors a la situació prèvia a la sequera.
La situació continua empitjorant davant de la falta de precipitacions i per això els partits del territori català han donat la seva opinió sobre el tema i estan movent fitxa de cara a buscar possibles solucions.
PSC I JUNTS, REUNITS PER NEGOCIAR LA PROPOSICIÓ DE LA LLEI SOBRE LA SEQUERA
La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha explicat aquest dimarts que els socialistes s'han reunit amb el grup de Junts per negociar la Proposició de llei de mesures sobre la sequera presentada per Junts i que es debatrà al proper ple. Romero ha informat que tant el PSC com Junts comparteixen la idea que sancionar els ajuntaments no és la solució i que "se'ls ha de permetre col·laborar amb la Generalitat".
"Sancionar no ens portarà més aigua. El que sí que ens pot portar més aigua és permetre als ajuntaments fer les obres per resoldre les deficiències a la seva xarxa", va dir. Sobre la moratòria a les sancions fins a l'1 de juliol que va plantejar el Govern a la cimera de la sequera del març, va afirmar que el PSC no hi està d'acord, però que Junts es va mostrar "absolutament obert a negociar".
Romero veu a la Proposició de llei de Junts "una oportunitat per negociar i aconseguir l'acord" i ha assegurat que el PSC posarà tots els seus esforços per aconseguir-ho.
Dimarts 2 de maig, primer dia del ple, es realitzarà el debat a la totalitat de la iniciativa i dijous, el darrer dia, tindrà lloc el debat final, deixant així 48 hores perquè els grups puguin presentar esmenes.
ERC I EL SISTEMA DE REUTILITZACIÓ A LES CISTERNES DELS HOTELS
El candidat d'ERC a l'Alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha proposat estalviar fins a 1.000 milions de litres d'aigua cada any a la ciutat a través de la reutilització de les conegudes com a aigües grises (les que es perden a les dutxes, bugaderies i piscines) als hotels.
"En l'actual context de sequera tots hem de fer l'esforç que ens correspon i assumir la responsabilitat, també al món del turisme i els hotels, per una millor gestió de l'aigua disponible i la seva reutilització", ha apuntat Maragall.
La proposta del republicà és crear un "fons de cofinançament" des de l'Ajuntament per sufragar --d'acord amb el Gremi d'Hotelers--, la instal·lació de sistemes de reutilització de les aigües grises per al seu ús a l'aigua de les cisternes de els lavabos, cofinançats amb una part de la recaptació del recàrrec de la taxa turística.
ELS COMUNS URGEIXEN UN PLE
Per la seva banda, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, vol abordar un ple monogràfic sobre la sequera "com més aviat millor, perquè les sequera no entén de cites electorals".
"És hora que els partits posin les cartes sobre la taula", ha reclamat, tot i que ha matisat que convocar-lo per abans de les eleccions municipals depèn de la voluntat de la resta de grups, i només hi ha un ple convocat abans, l'ordre del dia del qual ja ha fixat la Junta de Portaveus aquest dimarts.
També ha criticat que ERC recolzi a la Junta de Portaveus que el proper ple pugui debatre una proposició de llei per lectura única de Junts per modificar el decret amb mesures urgents sobre la sequera, ja que aquesta iniciativa "no deixa de ser un element electoralista més".
ARRIBEN JA LES PRIMERES CONSEQÜÈNCIES
Mentre els polítics continuen fent les seves guerres particulars, les primeres conseqüències ja s'han fet notar a la província de Lleida. La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell ha tancat aquest dimarts el reg degut a aquesta sequera, si bé garanteixen un "cabal mínim continu" per a garantir l'aigua de boca a l'estiu i afavorir la supervivència dels arbres fruiters.
Díaz ha dit que aquesta decisió suposa tancar el canal per a reg "cinc mesos abans de l'habitual", i ha detallat que es deixaran de regar 50.000 hectàrees en total: 26.000 de cereal d'hivern com a blat i ordi, 6.500 de blat de moro i cultius alternatius a aquest, 7.500 d'alfals i unes 9.500 d'arbres fruiters.
Escriu el teu comentari