Per què se celebra el dia 1 de maig el Dia Internacional dels Treballadors?

L' 1 de maig és el Dia Internacional dels Treballadors , una jornada que se celebra a la majoria dels països del món com una forma de reivindicar els drets laborals i socials de les classes treballadores. Tot i això, aquesta data no sempre ha estat reconeguda ni celebrada de la mateixa manera. El seu origen es remunta a la fi del segle XIX, quan el moviment obrer va iniciar una campanya global per la reducció de la jornada laboral a vuit hores diàries.

La Revolució Industrial havia comportat un augment de l'explotació i la precarietat dels treballadors, que havien de suportar jornades de fins a 16 hores en condicions insalubres i gairebé sense drets. Davant d'aquesta situació, els sindicats es van començar a organitzar i a reclamar millores laborals i socials. Una de les principals demandes era l'establiment de la jornada de vuit hores, sota el lema “vuit hores per treballar, vuit hores per dormir i vuit hores per a la casa”.

Als Estats Units, aquesta reivindicació es va plasmar en una vaga general convocada per a l'1 de maig de 1886, que va comptar amb el suport de més de 300.000 treballadors a tot el país. A Chicago , un dels centres industrials més importants, la vaga es va prolongar durant diversos dies i va derivar en enfrontaments violents entre els manifestants i la policia. El 4 de maig, a la plaça d'Haymarket, es va produir una explosió que va matar un policia i en va ferir diversos més. La policia va respondre disparant contra la multitud i causant desenes de morts i ferits.

Vuit sindicalistes van ser detinguts i acusats sense proves d'haver llançat la bomba. Quatre d'ells van ser condemnats a mort i executats a la forca l'11 de novembre de 1887. Un altre es va suïcidar a la cel·la abans de ser penjat. Els tres restants van ser indultats el 1893 pel governador d'Illinois, que va reconèixer que el judici havia estat injust i que els acusats eren innocents. Aquests fets es coneixen com la Revolta d'Haymarket o els Màrtirs de Chicago.

El 1889, el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional, celebrat a París, va acordar declarar l'1 de maig com el Dia Internacional dels Treballadors en honor als caiguts a Chicago i com una forma de pressionar per la consecució de la jornada de vuit hores. Des d'aleshores, aquesta data ha esdevingut un símbol de la lluita obrera i socialista a tot el món.

A Espanya, l'1 de maig es va celebrar per primera vegada el 1890 , convocat per la Unió General de Treballadors (UGT) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). La manifestació va reunir uns 10.000 treballadors a Madrid i milers més a altres ciutats com Barcelona, València o Bilbao. Tot i això, el govern no va reconèixer el caràcter festiu del dia fins al 1919, després d'una llarga vaga general que va paralitzar el país durant 44 dies.

Durant la dictadura franquista, l'1 de maig fou prohibit i substituït per la Festa de l'Exaltació del Treball, que se celebrava el 18 de juliol.

Durant la transició democràtica, l'1 de maig va adquirir un nou significat com una jornada de reivindicació de la llibertat i la democràcia davant del franquisme. Tot i la prohibició i la repressió, els sindicats clandestins i les organitzacions antifranquistes van seguir organitzant actes i manifestacions cada 1 de maig per exigir la fi de la dictadura i el reconeixement dels drets polítics i socials.

Després de la mort de Franco el 1975, el rei Joan Carles I va impulsar un procés de reforma política que va culminar amb l'aprovació de la Constitució del 1978, que restaurava la democràcia i l'Estat de dret a Espanya. L'1 de maig va recuperar el seu caràcter festiu i es va convertir en una festa nacional. Des de llavors, cada any els sindicats majoritaris (UGT i Comissions Obreres) convoquen manifestacions multitudinàries a les principals ciutats del país per defensar els drets dels treballadors i denunciar les polítiques laborals del govern.

Algunes de les manifestacions més importants que hi ha hagut a Espanya aquest dia durant la transició van ser les següents:

• El 1977 , més d'un milió de persones van sortir als carrers sota el lema “Per l'amnistia, la llibertat i l'Estatut dels Treballadors”. Va ser la primera vegada que es va celebrar l?1 de maig amb total llibertat després de la legalització dels partits polítics i sindicats.

• El 1978 , les manifestacions es van centrar a donar suport al projecte de Constitució que se sotmetria a referèndum al desembre. Els sindicats també van reclamar una reforma fiscal progressiva i una política econòmica que afavorís l'ocupació i el benestar social.

• El 1981 , després del fallit cop d'estat del 23-F, les manifestacions van ser un clam per la consolidació de la democràcia i el rebuig al feixisme. Els sindicats van exigir també el compliment del pacte econòmic i social signat amb el govern l'octubre del 1980.

• El 1982 , les manifestacions es van celebrar en un clima d'eufòria per la victòria electoral del PSOE el 28 d'octubre, que va suposar el primer canvi de govern des de la transició. Els sindicats van expressar el seu suport al nou executiu i li van demanar que complís les promeses electorals de reforma laboral, pensions i sanitat.

• El 1986 , les manifestacions van coincidir amb la campanya del referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, que se celebraria el 12 de març. Els sindicats es van posicionar en contra de la permanència i van criticar el govern socialista per haver canviat la seva postura sobre això. També van reclamar una política econòmica més social i una participació més gran dels treballadors en les decisions empresarials.

• El 1992 les manifestacions van tenir lloc en un context de crisi econòmica i social, marcat per l'augment de l'atur, la corrupció política i el terrorisme d'ETA. Els sindicats van exigir al govern mesures urgents per combatre la desocupació, la pobresa i l'exclusió social. També van denunciar les retallades pressupostàries en educació, sanitat i serveis socials.

• El 1996 , les manifestacions es van produir després del canvi de govern del PSOE al PP a les eleccions del 3 de març. Els sindicats van mostrar la seva preocupació pel futur de les polítiques socials i laborals i van exigir al nou executiu que respectessin els acords aconseguits amb l'anterior. També van reclamar una reforma fiscal justa i solidària i una inversió pública més gran en educació, sanitat i protecció social.

• El 2002 , les manifestacions van ser massives i contundents contra el “decretazo” del govern de José María Aznar, que retallava les prestacions per desocupació i facilitava l'acomiadament. Els sindicats van convocar una vaga general per al 20 de juny que va ser secundada per més de 10 milions de treballadors. El govern va haver de rectificar i derogar el decret.

• El 2008 , les manifestacions es van desenvolupar en un context de crisi econòmica global que va afectar especialment Espanya, amb un augment de l'atur, la pobresa i la desigualtat. Els sindicats van demanar al govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero que impulsés mesures per protegir els sectors més vulnerables i per reactivar l'economia amb un model més sostenible i social.

• El 2012 , les manifestacions es van centrar a rebutjar les mesures d'austeritat imposades per la Unió Europea i el govern del PP per fer front a la crisi del deute. Els sindicats van denunciar les retallades als serveis públics, les reformes laborals i educatives, i la pèrdua de drets socials. També van convocar dues vagues generals, el 29 de març i el 14 de novembre, que van tenir un seguiment ampli.

• El 2017 , les manifestacions es van celebrar sota el lema “No hi ha excuses”, en referència a la recuperació econòmica que no es traduïa en una millora de les condicions laborals i socials. Els sindicats van exigir al govern del PP que derogués les reformes laborals del 2010 i 2012, que pugés el salari mínim interprofessional i les pensions, i que garantís la igualtat entre homes i dones.

• El 2020 , a causa de la pandèmia del coronavirus, les manifestacions es van realitzar de forma virtual o amb mesures de seguretat sanitària. Els sindicats van reclamar protecció per als treballadors essencials i un pla de reconstrucció social i econòmica basat en la cohesió, la solidaritat i la sostenibilitat.

• El 2021 , les manifestacions es van realitzar amb aforament limitat i distància social per la situació sanitària. Els sindicats van celebrar els avenços aconseguits en matèria laboral amb el govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, com ara la pujada del salari mínim interprofessional, la derogació parcial de la reforma laboral o l'acord sobre els ERTE. Tot i això, també van reclamar més mesures per combatre la precarietat, la temporalitat i la bretxa salarial.