Una xacra amb què s'ha d'acabar: 1 de cada 4 alumnes creu que hi ha 'bullying' a la seva classe

Cada 2 de maig, des de fa una dècada, se celebra el Dia Internacional contra el bullying i l'assetjament escolar amb l'objectiu de conscienciar sobre aquest flagell a nivell mundial. De la mateixa manera, la jornada, establerta per associacions de pares i diverses organitzacions no governamentals de tot el món, pretén buscar els mecanismes per evitar aquest mal, que actualment s'ha convertit en un terrible perill per als més joves.

Més enllà daquesta percepció, és interessant (i necessari) mirar les dades. I a Espanya , segons el quart informe sobre assetjament escolar L'Opinió dels Estudiants, elaborat conjuntament per part de la Fundació Mutua Madrileña i la Fundació ANAR, 1 de cada 4 estudiants (el 24,4%) va tenir la percepció, durant el curs 2021-22 (el passat) que a la seva classe s'havia donat algun cas de bullying cap a algun company o companya.

L'estudi es va fer amb els testimonis d'una mostra de més de 5.100 alumnes i prop de 230 docents que van participar en tallers que les dues fundacions van dur a terme durant el curs escolar vist anteriorment.

QUÈ ES CONSIDERA BULLYING?

Segons l'ONU, la violència a l'àmbit escolar és una realitat que afecta cada dia milions de nens i joves el dret humà fonamental de l'educació. El seu Pla Internacional estima que 246 milions de nens i adolescents podrien ser víctimes de la violència a l'interior i al voltant de les escoles.

Es defineix com a bullying qualsevol tipus de maltractament psicològic, verbal, físic i fins i tot social produït entre estudiants de forma reiterada al llarg d'un temps determinat, tant a l'aula com a les xarxes socials (ciberbullying).

També segons experts de Nacions Unides, aquesta xacra afecta desproporcionadament les nenes, així com aquells que presumptament no s'ajusten a les normes sexuals i de gènere predominants, com ara nens i nenes trans, que s'hagin declarat homosexuals, que tinguin algun tipus de discapacitat o bé que siguin migrants o fills de migrants.

PROTOCOL A CATALUNYA

La Generalitat té un protocol que pot activar en cas que els hi consti, via avís dels responsables dels centres escolars, d'algun cas.

Segons ha publicat El Periódico de Catalunya, citant dades del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, el primer trimestre (gener-març) d'aquest curs escolar s'han detectat un total de 167 casos a les escoles de Catalunya.

El mateix mitjà, en converses amb entitats que treballen per abordar aquesta xacra des de diversos àmbits, apunta que, als centres educatius catalans la incidència de l'assetjament escolar estaria una mica per sobre del que mostrava l'estudi fet per les entitats: el situen al 30%.

De la mateixa manera, la Generalitat es va adherir al manifest institucional que demana posar els mitjans necessaris per intentar acabar amb el bullying.

ESTRATÈGIES CONTRA L'ASSETJAMENT

Experts de diferents àmbits incideixen que l'assetjament és una cosa que cal abordar des de molts punts de vista i, per això, cal tenir diverses estratègies sobre això.

1) Crear una cultura escolar positiva: els estudiants s'han de sentir segurs, respectats i valorats a l'escola. Per aconseguir això, és important crear una cultura escolar positiva que fomenti el respecte i la inclusió.

2) Sensibilitzar els estudiants: els estudiants han d'estar informats sobre què és el bullying i com poden prevenir-ho. Això es pot fer a través de xerrades a l'aula, esdeveniments escolars i materials educatius.

3) Fomentar la comunicació: els estudiants han de sentir-se còmodes parlant amb adults sobre qualsevol problema que puguin estar experimentant. Els mestres i els pares han d'estar disponibles i disposats a escoltar i respondre les preocupacions dels estudiants.

4) Establir les conseqüències que té: els joves han de saber que el bullying no serà tolerat i que hi haurà conseqüències clares i consistents per a qualsevol comportament d'assetjament. Les conseqüències han de ser justes i s'han d'aplicar de manera consistent.

5) Donar suport a les víctimes: les víctimes necessiten suport i protecció. Els mestres i els pares poden oferir suport emocional i pràctic a les víctimes, com ajudar-los a denunciar l'assetjament i trobar recursos per superar els efectes del bullying.

6) Involucrar la comunitat: pot tenir un paper important en la prevenció del bullying. Els líders comunitaris, els mitjans de comunicació i les organitzacions locals poden treballar junts per augmentar la consciència sobre el bullying i promoure pràctiques positives a la comunitat escolar.

7) Monitoritzar i avaluar: cal tenir present els esforços que es fan per prevenir el bullying i fer ajustaments quan sigui necessari. Els mestres i els administradors poden portar un registre dels incidents d'assetjament i avaluar regularment els programes i les estratègies de prevenció del bullying per determinar-ne l'efectivitat.

VISIBILITZAR-HO

Encara que sigui una cosa que és present a l'imaginari col·lectiu, una altra acció bàsica és visibilitzar aquest problema, que continua existint.

Aquest 2023, sense anar més lluny, la Federació AICE ha editat i publicat el llibre Un Silenci Inesperat , mentre que el Teatre Comtal de Barcelona va acollir l'estrena d'Alan, un musical que explica la història d'Alan Montoliu Albert, un jove de Rubí que, als 17 anys, va decidir acabar amb la seva vida a causa de la transfòbia que patia a l'escola i al carrer.