Catalunya, entre les comunitats autònomes que més migrants rep a Espanya

Catalunya es troba entre una de les comunitats autònomes d?Espanya que acullen la major part dels migrants que resideixen a Espanya. A la regió catalana el segueixen Madrid, Andalusia, el País Valencià i les Canàries , per aquest ordre. Segons l'estudi, 'Migració a Espanya' realitzat per TBS Education-Barcelona, aquestes regions acullen el 74% de la migració nacional i internacional.

Aquest treball, que s'ha realitzat amb l'anàlisi de les dades sobre aquest tema entre els anys 2017 i 2020 , destaca, però, que Múrcia és l'autonomia que més ha vist créixer la població migrants en aquests anys. En concret, en un 30% davant d'Andalusia (25%) i València (20%). Per contra, les Canàries (-29%), el País Basc (-18%) i les Balears (-13%) van ser les que més van decréixer.

En total, segons indica TBS Education-Barcelona, Espanya rep una mitjana de 400.000 migrants estrangers a l'any, fet que suposa la segona xifra més alta de tots els països de la UE, només darrere d'Alemanya i el doble de la mitjana europea.

Els autors del treball han destacat que, per exemple, el país va rebre fins a 666.022 migrants l'any 2019, mentre que el 2020 aquesta xifra va baixar fins a 414.150. Aquell mateix any, marcat per la pandèmia del Covid-19, Alemanya comptabilitzava l?entrada de 994.819 migrants. Darrere d'Espanya se situa França (200.495 migrants el 2020), Itàlia (191.766) i els Països Baixos (170.612).

Des de l'estudi, destaquen que la diferència entre els països de la UE que reben més i menys migrants s'està reduint cada vegada més. Segons assenyala, el 2017, hi va haver una diferència aproximada de 1.380.000 migrants entre Alemanya i Eslovàquia, països amb més i menys nombre de migrants estrangers respectivament. Però aquesta diferència ha anat decreixent a través dels anys.

El professor col·laborador de TBS Education-Barcelona i expert en el Comportament del Consumidor i Neuromàrqueting, Edgar Sánchez, ha revelat que l' impacte dels fluxos migratoris és multifactorial .

"A nivell econòmic pot representar més treballadors, pobresa i demanda de productes i serveis ia nivell social, significa més diversitat cultural als nivells ètnic, lingüístic i religiós", ha explicat.

Pel que fa a nivell polític, Sánchez ha explicat que "fomenta el desenvolupament i l'apogeu d'ideologies en contra de la migració", mentre que en matèria de política internacional, "pot influir en les relacions bilaterals entre nacions".

MIGRACIÓ A ESPANYA

Però l'informe no només ha estudiat dades internacionals, sinó també els fluxos interns de persones dins del propi país. I, segons destaca TBS Education-Barcelona, aquesta migració va augmentar a Espanya en un 41% entre el 2017 (532.132 migrants) i el 2019 (750.480).

Després d'una caiguda en un 36% d'aquests trasllats el 2020, com a conseqüència de la pandèmia, el 2021, les xifres es van situar a nivells del 2017, amb 530.401 migrants que es van moure dins del territori espanyol.

En aquest cas, per autonomies, Castella-la Manxa ha estat la que ha registrat un augment més gran pel que fa a rebuda de migrants. En concret, d'un 70% entre el 2017 i el 2019. A l'altra banda hi ha les Canàries, que va reduir l'arribada de migrants en un 14% entre aquests dos anys. L'arxipèlag és, a més, la CC.AA que més va decréixer en números de persones que van migrar del 2017 al 2021 (-29%).

RADIOGRAFIA DE LA MIGRACIÓ PER GÈNERE I PER EDAT

Pel que fa a la migració per gènere i per edat, els joves adults estrangers entre 15 i 29 anys, tant homes com dones, són el grup que més va migrar a Espanya. En el cas dels homes, aquest nombre va baixar un 3% entre el 2017 i el 2021 mentre que, per a les dones, va augmentar un 19%. D'altra banda, en aquests anys es pot veure un fort decreixement del -22% en el nombre d'adults més grans que migren de l'estranger.

Tot i ser els migrants estrangers d'entre 15 i 29 anys el grup més gran de migrants a Espanya, són el grup que més va decréixer en la diferència percentual entre el 2017 i el 2021, amb un -7%, segons destaca l'informe. Tot i això, s'assenyala que el que causa aquests percentatges negatius és la reducció gairebé a la meitat en els números de migrants joves adults estrangers entre el 2019 i el 2020, l'any de la pandèmia.

Una altra dada que per als experts és rellevant és que abans del 2019 van migrar a Espanya més homes estrangers. Tot i això, a partir d'aquell any, van començar a migrar més dones internacionals: el 2021, van entrar gairebé 15.000 dones estrangeres més que homes.