Dia de la Mare: Com és criar a un fill sola a Catalunya?

Ser mare és, en general, una alegria però comporta també un esforç i nombroses despeses, especialment si ho ets sola. Amb motiu del Dia de la Mare - que se celebra aquest diumenge - Save the Children recorda que, a Catalunya, ser mare sense una parella amb la qual compartir la maternitat i la criança dels fills i filles suposa una dificultat addicional.

En el seu informe El cost de la criança, l’organització posa de manifest que criar un fill el 2022 era de 819 euros al mes a Catalunya. Una despesa impossible d’assumir per a moltes famílies monoparentals – la gran majoria encapçalades per mares soles - que han de fer mans i mànigues per poder tirar endavant.

Segons les dades de l’última Enquesta de Condicions de vida (ECV) recollides per l’Idescat i publicades recentment, les llars monomarentals són les més exposades a la pobresa i exclusió social. A Catalunya, mentre que les llars amb nens i nenes a càrrec tenen una taxa de pobresa del 23,8%, aquesta xifra arriba fins al 38,9% en les llars encapçalades per una mare sola. D’aquestes, més de la meitat (el 22,8%) es troben en situació de pobresa severa.

Les dones tenen majors nivells de precarietat i pobresa laboral, així com més dificultats per conciliar criança i feina., A més, tenir una única font d’ingressos incrementa enormement el cost de la criança en proporció a la renda de la llar. Així, la pèrdua de poder adquisitiu causada per la inflació dificulta especialment a aquestes famílies l’accés a béns i serveis bàsics (alimentació, subministrament energètic, etc.) per garantir unes condicions de vida adequades per la infància. A Catalunya, hi ha més de 100.886 llars amb nens, nenes i adolescents que estan encapçalades per una dona sola.

La llar en situació de pobresa té rostre de mare sola

El rostre d’una família que passa dificultats per mantenir casa seva és el d’una mare sola amb fills a càrrec. La situació de les famílies monomarentals és especialment preocupant, essent un dels col·lectius que pateix de forma agreujada els efectes de l’exclusió residencial en totes les seves vessants.

Així ho explicava l’ONG en el seu informe ‘Aquí no s’hi pot viure’, publicat fa poques setmanes, on s’analitzava les dificultats de les famílies per pagar l’habitatge a Catalunya.

De fet, un dels col·lectius més afectats per l’exclusió residencial són les famílies monomarentals. És indiciari d’aquest alt nivell d’exclusió que aquestes llars siguin el tipus d’unitat de convivència amb més presència al parc d’habitatge social a Barcelona (21,43%). A nivell català, 3 de cada 10 (28,2%) sol·licitants de reallotjament social – per haver patit un desnonament, per exemple – són famílies encapçalades per una mare sola.

Save the Children denunciava fa poc en el seu informe sobre pobresa energètica que la falta de cobertura del bo social seguia sent alarmant. En la seva anàlisi s’evidenciava que, a diferència de les llars constituïdes només per persones adultes, les famílies amb fills i filles a càrrec afronten més situacions d’endeutament, ja que prioritzen el seu benestar. Les famílies monomarentals (i nombroses) es troben en un greu risc de veure’s en una situació de pobresa energètica. Quan hi ha nens, nenes i adolescents, el risc d’impagament –amb el consegüent deute- i el risc d’interrupció de subministraments són elevats.

La Llei de Famílies, una oportunitat per igualar les famílies monomarentals amb la resta

Segons Save the Children, la Llei de Famílies, que es preveu que s’aprovi abans de l’estiu, introdueix nous permisos per cures en un clar avenç en matèria de conciliació: un permís de 5 dies a l’any retribuïts per atendre un familiar fins a segon grau; un permís parental de 8 setmanes, que podran gaudir-se de manera continuada o discontínua, a temps parcial o complet, des del naixement fins que el fill o filla tingui 8 anys; i un permís per absència per força major familiar de 4 dies retribuïts l’any.

Aquests permisos han de tenir en compte les circumstàncies especials de les famílies formades per una mare sola i ajustar-se en virtut de les seves necessitats: si com a Estat es considera que un nen o nena té dret a ser cuidat 8 dies en total a l’any pels seus pares (4 un, 4 l’altre), no podem justificar que els fills de mares soles tinguin dret a només 4.

"Estem també davant una oportunitat per posar fi a la desigualtat existent en els permisos de maternitat i paternitat: és essencial que les mares soles puguin gaudir d’ambdós permisos, podent gaudir d’un total de 26 setmanes, ja que l’infant acabat de nàixer té dret a ser cuidat durant els seus primers mesos de vida per la seva persona de referència", afirmen des de l'organització.