El Tribunal Suprem (TS) ha avalat que se li denegue la pensió d'orfandat a una dona separada de 64 anys en considerar que el Reglament de la Mutualitat de l'Institut Nacional de la Previsió de 1953 contempla aquest tipus de subvenció només per a dones solteres i "a la vista del canvi social" dels últims 70 anys.
Els magistrats han explicat que "la finalitat d'aquesta norma era evitar la desprotecció de les filles majors que s'havien dedicat exclusivament a la cura dels seus pares, per la qual cosa, quan morien els seus progenitors, sovint es trobaven en un estat de necessitat perquè no tenien ni una feina retribuïda, ni un cònjuge que els prestés aliments".
En una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Suprem ha conclòs que en aquest cas la dona es va casar i, per tant, no té dret a percebre la pensió d'orfandat que recull la norma del 1953, encara que quan la seva pare va morir estigués separada i anys després es divorciés.
En el marc de la resolució, el tribunal ha recalcat, a més, que aquest text "s'ha d'interpretar d'acord amb la realitat social del temps en què ha de ser aplicada", per la qual cosa "a la vista del canvi social produït des de la data en què es va aprovar aquesta norma (1953) fins a l'actualitat" no pot fer "interpretacions extensives" sobre aquest dret.
Així les coses, la Sala Social ha avalat la decisió de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de denegar-li la pensió d'orfandat a una dona que la va sol·licitar als 58 anys, després que el seu pare (mutualista de l'Institut Nacional de Previsió) va morir el 2016. Ella, que havia estat casada des del 1988, es va separar per sentència el 2001 i es va divorciar un any després de la mort del seu pare, el 2017.
UNIFICA DOCTRINA I DÓNA LA RAÓ A L'INSS
Tot i que al principi l'INSS li va reconèixer la prestació complementària d'orfandat, set mesos després l'ens públic va presentar una demanda en què va sol·licitar que s'anul·lés el reconeixement d'aquesta subvenció.
Un jutjat d'instància va desestimar la demanda de l'INSS i el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid va confirmar aquesta decisió. Disconforme amb això, l'ens va portar el cas davant del Suprem per demanar que unifiqués doctrina.
L'INSS va al·legar que el matrimoni era causa suficient per impedir que la dona rebés la pensió complementària per la mort del seu pare, per la qual cosa, segons ell, no tenia dret a percebre-la. En acudir a l'alt tribunal, va presentar una sentència emesa a la Comunitat Valenciana en què no es reconeixia aquesta prestació a una dona separada.
En aquest cas, l'alt tribunal ha recordat que la norma del 1953 "diferenciava entre la pensió d'orfandat dels homes, que s'extingia en complir 21 anys; i de les dones, que era vitalícia, llevat que contraguessin matrimoni o prenguessin estat religiós".
Sobre aquest extrem, ha precisat que el reglament considerava que els homes, pel sol fet de complir aquesta edat, podien assolir una independència econòmica que feia innecessari l'abonament de la pensió. I ha indicat que, per contra, la norma contemplava que en el cas de les dones, "mentre romanguessin solteres, amb independència de la seva edat, els havia d'abonar la pensió", perquè estaven a càrrec de la cura dels progenitors si no es casaven .
En aquest sentit, el Suprem ha declarat (en una resolució de què ha estat ponent el magistrat Juan Molins) que ni a les dones divorciades ni a les separades els correspon aquesta prestació per orfandat el 2023.
