Catalunya va tancar el 2022 amb gairebé 3.000 casos oberts per violència masclista

Les xifres, en el conjunt de l'estat, van pujar entre gener i desembre de 2022 per vuitè any seguit

|
Violenciadegnero 2

 

Violència de gènere
Violència de gènere / Arxiu

El nombre de dones víctimes de violència de gènere va augmentar per vuitè any --ho fa des del 2014 de manera continuada amb l'única excepció del 2020, any de la pandèmia del Covid-19-- fins a les 32.644, segons ha fet públic aquest dimecres Institut Nacional d'Estadística (INE) al seu darrer estudi sobre aquest tema.

 

Aquestes més de 34.600 dones, corresponents als assumptes en què s'havien dictat mesures cautelars o ordres de protecció, suposen un creixement del 8,3% respecte a les dades recollides per l'INE el 2021, quan les víctimes d'aquesta xacra sumaven 30.141. A més, es tracta de la xifra més alta fins ara recollida per l'institut.

 

Fins ara, el rècord el tenia 2011, amb 32.242 dones víctimes d'aquesta violència, però aquesta xifra va anar caient els anys següents fins a situar-se, el 2014, a 27.087. A partir d'aquell any, la xifra ha tornat a pujar fins a les 31.911 víctimes el 2019. El 2020, any marcat per la pandèmia, ha estat l'únic en els darrers vuit anys en què s'ha registrat un descens.

 

De les dades recollides per l'INE sobre el 2022, destaca que gairebé la meitat (el 48,1%) de les dones víctimes tenien entre 30 i 44 anys, tot i que el valor més elevat s'ha assolit al tram d'edat de 25 a 34 anys, amb 3,6 víctimes per cada 1.000 dones. A més, gairebé dues de cada tres d'aquestes dones gènere havien nascut a Espanya (el 62,8% del total), una proporció que, segons l'INE, és semblant a la de l'any anterior.

 

 

 

PER COMUNITATS

 

A Catalunya, per exemple, es van iniciar el 2022 fins a 2.911 procediments de violència de gènere que van implicar algun tipus de mesura o mesures cautelars de protecció per a la víctima per maltractaments infligits contra elles per les parelles o exparelles.

 

En aquest recompte s'hi inclouen tots els actes de violència física o psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat, que hagin estat infligits contra una dona per part de l'home que sigui o hagi estat parella o exparella.

 

De les 8.535 cautelars dictades per a Catalunya, 2.735 van ser d?allunyament i només 170 de presó provisional.

 

L'estudi també determina que les comunitats autònomes amb més dones víctimes inscrites per violència de gènere l'any 2022 van ser Andalusia (7.417), Comunitat Valenciana (5.007) i Comunitat de Madrid (3.062), davant de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i Comunitat Foral de Navarra, que són les que menys xifres han comptabilitzat en aquest sentit.

 

Tot i això, l'INE indica que, en termes relatius, les majors taxes de dones víctimes de violència de gènere inscrites per cada 1.000 dones de 14 i més anys es van registrar el 2022 a la ciutat autònoma de Melilla (3,7), La Rioja (2,6) i Balears (2,3).

 

Per primera vegada, segons es recull a l'estudi, l'Institut dóna dades sobre menors víctimes d'aquesta xacra. En aquest sentit, s'han registrat 1.376 menors, fills, en guarda o custòdia o que conviuen amb la dona víctima.

 

 

TAMBÉ CREIXEN LES DENÚNCIES

 

D'altra banda, l'informe indica un creixement de les denúncies per violència de gènere el 2022 respecte a anys anteriors. Així, s'han comptabilitzat fins a 33.209 (un 19,5% més que el 2021). Aquestes són aquelles en què shan dictat ordre de protecció o mesures cautelars.

 

També en aquest cas, gairebé la meitat (48,4%) dels homes denunciats es van concentrar a les edats de 30 a 44 anys i, també, gairebé dos de cada tres homes denunciats (el 63% del total) havien nascut a Espanya . Pel que fa a la relació amb les dones, en el 43,8% dels casos, agressor i víctima eren parella o exparella de fet; en el 32,2% nuvis o exnòvis; al 23% cònjuges o excònjuges; i al 0,9% estaven en procés de separació.

 

De la mateixa manera, s'indica que el total de mesures cautelars dictades i inscrites al Registre en assumptes de violència de gènere durant el 2022 va ser de 97.616, un 4,9% més que l'any anterior. El 73,1% van ser de caràcter penal i el 26,9% de caràcter civil.

 

En aquest sentit, l‟INE assenyala que les mesures cautelars penals més freqüents van ser la prohibició d‟aproximar-se a determinades persones (36,6% del total), la prohibició de comunicar-se amb determinades persones (36,1%) i la llibertat provisional (14 ,4%); mentre que a les civils van ser la determinació del règim de prestació d'aliments (27,6% del total), la determinació del règim de custòdia (27,1%) i la determinació del règim de visites (12,9%).

 

 

 

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

 

L'estudi de l'INE fet públic aquest dimecres també recull dades sobre les víctimes de violència domèstica que, el 2022, van ser 8.151, és a dir, aquelles que amb ordre de protecció o mesures cautelars. En aquest cas, suposen un 1,1% menys que l'any anterior. L'estudi apunta, a més, que el 60,7% van ser dones i el 39,3% homes.

 

L'INE destaca que el nombre total de víctimes de violència domèstica va ser més gran que el de persones denunciades, amb una relació d'1,2 víctimes per cada persona denunciada i que unes 400 persones van figurar com a denunciades i víctimes alhora. Així, les 6.813 persones denunciades en assumptes de violència domèstica suposen un 28,8% més que l'any anterior. En aquest cas, el 72,6% van ser hòmens i el 27,4% dones.

 

Tant en el cas de les víctimes com en el de les persones denunciades, és majoritari (entorn del 70%-80%) l'origen espanyol i quant al tipus de relació existent entre la víctima i el denunciat, al 37% de els casos les víctimes van ser el pare o la mare, al 26,7% els fills, i al 9,4% els germans.

 

 

PRINCIPAL MESURA: PROHIBICIÓ D'APROXIMACIÓ

 

El 2022 es van dictar 16.539 mesures cautelars en aquesta matèria, de les quals, el 90,9% van ser penals i el 9,1% civils. De les primeres, les més freqüents van ser la prohibició d?aproximar-se a determinades persones (39%), la prohibició de comunicar-se amb determinades persones (35,6%) i la de llibertat provisional (12,4%); mentre que de les segones en destaca la determinació del règim de custòdia (27,2%), la determinació del règim de prestació d'aliments (20%) i la suspensió del règim de visites (16,6%).

 

SENTÈNCIES FERMS

 

D'altra banda, l'INE recull en aquest informe informació sobre les persones condemnades referides a les sentències fermes dictades el 2022 corresponents a assumptes (amb ordres de protecció o mesures cautelars dictades) que van ser inscrits al Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de la Violència Domèstica i de Gènere el 2022 o en anys anteriors.

 

Així, ha assenyalat que, el 2022 es van inscriure al Registre 36.161 persones condemnades per violència de gènere i 7.022 per violència domèstica, un 9,4% i un 6,4% més que el 2021, respectivament. Pel que fa a la durada dels assumptes, en violència de gènere es va dictar sentència ferma en menys d'un any set de cada 10 persones (el 71,8% del total). Per part seva, es va dictar sentència ferma entre un i dos anys al 13,6% de les persones, entre dos i tres anys al 8,3%, i en tres o més anys al 6,3%.

 

Mentrestant, en violència domèstica, es va dictar sentència ferma en menys d'un any al 68,7% de les persones, entre un i dos anys al 17,0%, entre dos i tres anys al 7,8%, i en tres o més anys al 6,5%.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA