S'ajorna un any la reforma de l'EBAU: com ha canviat l'accés a la universitat a Espanya?

El Govern d'Espanya ha decidit ajornar un any la reforma de l'Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU), per la qual cosa no hi haurà canvis a la prova del 2024.

El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha traslladat aquesta decisió a les comunitats autònomes, amb què es va mantenir una reunió telemàtica. De la mateixa manera, el Ministeri d'Universitats va traslladar la decisió als centres durant el matí de dijous passat 30 d'agost.

Tot i que el Departament que dirigeix Pilar Alegría va deixar "completament acabada" la tramitació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat, el Govern, en estar en funcions, no pot aprovar la reforma al Consell de Ministres .

Educació ha precisat que aquesta decisió és perquè l' aprovació de la norma "excediria les competències d'un Govern en funcions, generant confrontació amb les administracions autonòmiques" . A més, afegeix, atén la petició d'un any de moratòria per part de les instàncies universitàries i "rebaixa la incertesa de docents, alumnes i famílies".

A causa de la convocatòria anticipada d'eleccions generals, el Ministeri va decidir paralitzar l'aprovació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat per "responsabilitat", en entendre que era "més lògic" que el tirés endavant el nou Govern. Ara, pel fet que el Govern no pot aprovar el decret en estar en funcions, ha decidit ajornar un any la nova EBAU.

Per tant, la propera prova d'accés a la Universitat seguirà el mateix model que la del curs anterior, el Reial decret del qual establia que cadascuna de les proves conté preguntes obertes i semiobertes que requeriran de l'alumnat capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. A més d'aquests tipus de preguntes, al model d'EBAU actual es poden utilitzar també preguntes d'opció múltiple, sempre que en cadascuna de les proves la puntuació assignada al total de preguntes obertes i semiobertes arribi com a mínim al 50 per cent.

Al model de prova actual, les preguntes d'opció múltiple tenen "una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitarà a triar-ne una d'entre les opcions proposades".

Per la seva banda, les semiobertes són preguntes "amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen construcció per part de l'alumnat", una construcció que "serà breu, per exemple, un número que dóna resposta a un problema matemàtic, o una paraula que completi una frase o doneu resposta a una qüestió, sempre que no es faciliti un llistat de possibles respostes”.

COM HA CANVIAT?

Fins al 2010, l'accés a la universitat constava de la part d' assignatures comunes (les llengües, la catalana, la castellana i l'estrangera) i l'elecció entre història i filosofia .

Després d'això, tant el segon com el tercer dia es feien els exàmens de les assignatures específiques que variaven en funció de la modalitat de Batxillerat que haguessin cursat els alumnes.

Des del curs 2009-10 la nomenclatura d'aquesta PAU ( Prova d'Accés a la Universitat ) va ser canviada per la nova PAEG ( Prova Accés a Estudis de Grau ). Aquest canvi és perquè ja no s'estudia una llicenciatura (màster universitari) sense passar per una diplomatura (grau) primer. Aquest curs es va implantar un nou model de prova per accedir a la universitat que consta de dues parts.

Es mantenia la fase General (obligatòria), amb 4 exercicis que en podien ser 5 en cas que la comunitat autònoma tingui llengua cooficial, com és el cas de Catalunya.

Així, els exàmens eren de llengua i literatura (tant catalana com castellana), una llengua estrangera, una història d'Espanya o una història de la filosofia (a escollir) i una assignatura de modalitat de segon de Batxillerat (també a escollir).

Com a opció complementària , els alumnes podien presentar-se a exàmens sobre matèries de modalitat i es pot triar quants exercicis es realitzaran, però fins a un màxim de 4 i únicament comptant les notes d'un màxim de 2 matèries.

Abans de la reforma del 2010 la nota obtinguda es computava sobre 10, mentre que amb el nou sistema era sobre 14.