La Fiscalia alerta d'un "alarmant" augment del 116% d'agressions sexuals comeses per menors a l'últim lustre

La Fiscalia General de l'Estat (FGE) ha alertat d'un "alarmant" increment del 116% de les agressions sexuals perpetrades per menors a Espanya a l'últim lustre, entre l'any 2017, quan es van registrar 451 causes, i el 2022, quan n'hi va haver 974 .

Així ho reflecteix la Memòria presentada a l'inici de l'any judicial pel fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Segons precisa el document, durant la major part de l'any 2022 encara ha estat vigent la diferenciació entre el tipus penal d'agressió sexual i, d'altra banda, el d'abús sexual, per la qual cosa les xifres estadístiques consten separades i les aplicacions informàtiques no han recollit les novetats de la llei del 'només sí que és sí'.

Així, de les dades es desprèn que, el 2022, les agressions sexuals incoades perpetrades per menors van pujar a 974, fet que suposa, segons la Fiscalia, "un notabilíssim i preocupant" ascens del 45,8% respecte a l'any 2021 en què es van registrar 688 causes.

Continua així la tendència ascendent que s'evidencia des del 2017, quan es van registrar 451 causes . El 2018 van ser 648; 564 el 2019 i 544 el 2020. "Resulta alarmant que la xifra d'incoacions per aquest tipus penal s'hagi incrementat en un 116% des del 2017", valora la Fiscalia a la memòria.

La FGE assenyala que les causes d'aquest auge són "complexes" i apunta que és "generalitzada" l'opinió entre els delegats que "conflueixen factors diversos que condueixen els menors a fer conductes sexuals virulentes".

Així, la secció de Sevilla ho atribueix a la manca d'una formació adequada en matèria ètico-sexual i al visionat inapropiat i precoç de material pornogràfic violent. En el mateix sentit, expressen la seva alerta per l'augment d'aquests delictes les seccions de Múrcia, Badajoz, Barcelona, Huelva, Osca, Ourense, Illes Balears, Càceres i Madrid. Només la secció de Toledo dóna compte d'un descens d'aquests delictes davant d'altres anys en què sí que havien augmentat les agressions sexuals denunciades entre familiars i germans.

D'altra banda, la memòria de la Fiscalia revela que els abusos sexuals perpetrats per menors suposen un còmput total de 1.973 causes incoades experimentant un "lleu" ascens del 0,81% respecte de l'any 2021. En tot cas, també es confirma una tendència ascendent des del 2017 ja que la xifra actual suposa un "notable" increment de l'111% respecte a aquell any.

Més enllà de l'activitat en matèria de responsabilitat penal dels menors, el document revela que les incoacions per delictes d'agressió sexual s'han incrementat un 31,5%, passant de 7.302 el 2021 (diligències prèvies incoades) a 9.603 el 2022. Mentrestant , els delictes incoats d'abús sexual es redueixen en un 3,39% (de 8.937 el 2021 passen a 8.634 el 2022).

En el cas de les figures delictives d‟agressió i abús sexual a menors de 16 anys, han augmentat un 2,8% en els casos d‟abusos sexuals i un 36,4% en les agressions sexuals. En aquest tipus de delictes, la Fiscalia adverteix que es manté un "indefinit índex d'impunitat" i apel·la a la "responsabilitat de tothom" per "crear un clima de suport perquè les víctimes surtin del silenci".

EN EL PUNT DE MIRA PER LA LLEI DEL SÍ ÉS SÍ
 

Segons precisa la Fiscalia, el 2022 aquest tipus de delictes prenen "especial rellevància" i s'han posat "al punt de mira" amb motiu de la modificació legislativa que han experimentat com a conseqüència de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del 'només sí que és sí', impulsada pel Ministeri d'Igualtat, que dirigeix Irene Montero. La nova norma integra sota una única denominació els delictes contra la llibertat sexual que anteriorment constituïen dues infraccions diferenciades (abús sexual i d'agressió sexual) i situa el consentiment al centre.

Aquesta integració, segons puntualitza la FGE, ha generat "certa confusió" al debat públic "per les rebaixes de pena de sentències fermes després de la seva revisió a l'empara de la nova norma". Tal com recorda, el 21 de novembre del 2022 es va dictar pel Fiscal General de l'Estat un decret per donar una resposta uniforme, partint del principi de "retroactivitat de la norma més favorable", encara que instant a la "individualització de cada cas" ia fugir d'"automatismes".

El Ministeri Públic recorda que al temps de redactar-se aquesta memòria, ha tingut lloc una nova reforma legislativa en virtut de Llei Orgànica 4/2023, de 27 d'abril, la reforma de la llei del 'només sí que és sí', per evitar que a casos greus no hi hagi la possibilitat que s'imposin penes baixes.

D'altra banda, la Fiscalia també adverteix d'una "alarmant tònica ascendent" de les infraccions d'homicidi i assassinat, tant consumats com en grau de temptativa, que s'ha vist incrementat un 14,7% respecte al 2021, arribant-se a les 101 causes incoades a nivell estatal, el doble que el 2017, quan hi va haver 50 causes.

Per això, la Fiscalia suggereix fer "una reflexió profunda sobre l'absència d'importància i banalització" que fan els menors de la violència i relaciona aquest problema amb l'auge de "bandes juvenils violentes i de caràcter identitari que estan proliferant, no només en grans urbs superpoblades, sinó també en nuclis poblacionals mitjans i petits”.

Un total de nou fiscals territorials --Màlaga, Madrid, Saragossa, Barcelona, Alacant, Illes Balears, Sevilla, Sòria i Guadalajara--, mostren la seva preocupació pels "brots violents cada vegada més grans i íntimament relacionats amb les bandes juvenils violentes".

En concret, la fiscal delegada de Madrid veu preocupant la facilitat amb què els seus integrants adquireixen "matxets, ganivets i tota mena d'armes blanques" i proposa "que s'endureixin els controls sobre la venda d'aquest tipus d'elements tallants a persones menors de edat".

D'altra banda, la FGE recull un descens del 8% dels delictes comesos per menors per terrorisme gihadista, trencant la tendència creixent des del 2018. Sobre els delictes competència de la secció de menors de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, el 2022 es van incoar 8 diligències preliminars que van donar lloc a la incoació de 5 expedients de reforma, tots per delictes de terrorisme gihadista, excepte un per agressió sexual comesa a l'estranger.

També han baixat un 8,6% respecte al 2021 els delictes de violència domèstica contra ascendents o germans, comesos per menors, amb un total de 4.332 causes el 2022; i un 8,3% els delictes per violència de gènere, amb 727 causes, davant les 944 incoacions del 2018. La FGE precisa que, si bé aquesta tipologia penal té menys incidència entre els menors, "resulta preocupant que a edats primerenques ja s'exterioritzin certs comportaments menyspreats cap a la dona".

Atenent els delictes contra el patrimoni, les causes per robatoris amb força en les coses van pujar a 2.577, un 8,36% menys que el 2021, mentre que els robatoris amb violència i intimidació van ser 3.997, fet que suposa un repunt del 6, 2% respecte al 2021.

Tot i l'increment en algunes figures delictives concretes, la memòria de la Fiscalia reflecteix que "en termes generals la criminalitat vinculada als infractors menors d'edat ha augmentat només lleugerament". Així, el nombre global de delictes registrats el 2022 per les seccions de menors a nivell estatal és de 65.682, fet que suposa un repunt d'un 1,04% respecte a l'any 2021, quan es van registrar 65.006 infraccions penals.

Pel que fa a les diligències que s'arxiven per ser els presumptes infractors menors de 14 anys, que són inimputables per llei, es constata un descens del 9,16%, una xifra semblant al 2019 i "molt inferior" a la registrada a la " eclosió delictiva del 2017".