La baixa natalitat a Espanya: Un problema que persisteix i preocupa

2023 es podria convertir en l'any amb les taxes de natalitat més baixes a Espanya si la preocupant tendència actual no es reverteix. Dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revelen que, fins al juny, el país va registrar el naixement de 155.629 nens, cosa que representa una disminució del 2.5% respecte a l'any anterior en el mateix període i una dràstica caiguda del 8.6%. en comparació del primer semestre del 2020, abans que la pandèmia deixés la seva empremta.

Tot i això, els experts sostenen que la pandèmia del coronavirus tan sols va accentuar un fenomen que ja venia manifestant-se durant anys. Per què continua aquesta tendència a la baixa a la natalitat?

Segons el professor Antonio Izquierdo, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de La Corunya, "la pandèmia va aprofundir en una tendència que fa dècades (des del 1985) que es manifesta. La molt baixa fecunditat és una dada endèmica de les poblacions a la UE i particularment a els països del sud ia Irlanda".

Rebeca Cordero, professora titular de Sociologia Aplicada de la Universitat Europea, afegeix un altre factor: "Els temps actuals no auguren temps millors. Amb la pujada dels tipus d'interès i la pèrdua del valor adquisitiu de les famílies, amb quines ganes me'n vaig a plantejar tenir un fill si no sé quant pagaré d'hipoteca? Les situacions de risc sempre suposen efectes negatius en la natalitat”.

El fenomen de la baixa natalitat no afecta uniformement totes les regions d'Espanya. Algunes àrees, com Orense, Lugo, Zamora, Lleó, el Principat d'Astúries i regions circumdants, presenten consistentment les taxes de natalitat més baixes any rere any. El 2021, Zamora va marcar un mínim històric amb 4.2 naixements per cada 1000 habitants, mentre que Orense, Astúries i Lugo van tornar a situar-se per sota de la barrera dels cinc naixements per mil habitants. León amb prou feines va superar aquesta marca amb un 5.08.

Les previsions de l'INE per als propers anys en aquestes àrees no són optimistes. Segons l'organisme, aquestes zones occidentals continuaran sent les que presentin les taxes brutes de natalitat més baixes a les seves projeccions fins al 2036.

El professor Izquierdo apunta a una possible causa: "Des del punt de vista demogràfic, intueixo que en aquestes províncies hi ha poques dones en edat de procrear, particularment en els grups d'edats més fèrtils entre 25 i 35 anys. Són províncies envellides en què aquestes dones tenen un pes escàs respecte del total de la població”.

Cordero afegeix un altre factor important: "Hi ha molts problemes de connectivitat. Sense telefonia i internet, no es pot viure. Els que teletreballen necessiten un bon senyal d'internet i no en tenen".

La manca d'oportunitats econòmiques i de desenvolupament en aquestes regions porta a l'emigració, especialment de la població jove, cosa que alhora agreuja el problema de la baixa natalitat. Entre 2000 i 2021, al voltant del 90% dels municipis a Zamora, Lugo, Orense, León i Astúries van perdre habitants.

Els indicadors de natalitat, com ara la taxa de fecunditat i el nombre de fills per dona, també reflecteixen la situació. En aquestes regions occidentals, juntament amb les Canàries, es mantenen consistentment als nivells més baixos d'Espanya. La mitjana nacional de fills per dona el 2021 es va situar al 1.19, però en aquestes àrees, León va ser l'única que va fregar l'u, mentre que les altres es van mantenir per sota d'aquest llindar. A més, aquestes zones tenen els percentatges més alts de mares més grans de 40 anys a Espanya.

Per Cordero, aquests territoris representen "una magnificació en un petit territori de tots els factors que influeixen en la baixa natalitat". Aquests factors inclouen la incorporació tardana al mercat laboral de la població jove, salaris insuficients per a una vida independent, la persistent discriminació laboral envers les dones que són mares, i problemes significatius de conciliació laboral i familiar.

L'experta suggereix que es requereixen "polítiques de conciliació reals" que no penalitzin els pares i, en particular, les mares a les seves carreres professionals. A més, és essencial millorar les infraestructures a les zones rurals per atraure i retenir la població jove, incloent-hi la indústria i la connectivitat d'internet.

El catedràtic Izquierdo emfatitza la necessitat d'abordar aquest problema de manera integral: "Aquesta és una Espanya desindustrialitzada, sense capital humà, serveis de benestar, ni un projecte col·lectiu com a societat". Si no es prenen mesures, les conseqüències poden ser greus, incloent-hi el deteriorament econòmic i cultural daquestes àrees i la dificultat per mantenir el sistema de pensions. La manca de renovació demogràfica podria portar a un estancament en la transformació social i econòmica del país.