El canvi d'hora a Europa: la fi d'una tradició de dècades?

Des del 1981, el canvi d'hora ha esdevingut una pràctica comuna a tots els països membres de la Unió Europea, incloent-hi Espanya. El seu propòsit original era contribuir a lestalvi energètic i aprofitar les hores de llum solar. Aquest sistema consisteix en dos canvis anuals d‟hora: l‟horari d‟estiu, on s‟avança una hora, il‟horari d‟hivern, on s‟endarrereix una hora.

Tot i això, al llarg dels anys, aquest costum ha generat debats i opinions dividides. Tot i que s'ha demostrat que l'estalvi energètic resultant és relativament petit, alguns argumenten que els canvis d'horari poden tenir efectes negatius sobre la salut i el benestar de les persones. A més, s'ha destacat que aquests canvis poden influir en la seguretat viària, amb un augment d'accidents de trànsit durant els dies posteriors als canvis.

En resposta a les demandes creixents per abolir la Directiva 2000/84/CE del Parlament Europeu i del Consell, que regula el canvi d'hora a la Unió Europea, Jean-Claude Juncker, expresident de la Comissió Europea, va expressar la seva intenció de posar fi a aquesta pràctica el 2018. No obstant això, qualsevol modificació a la legislació europea requereix un procés i coordinació a nivell de la Unió Europea, la qual cosa implica que la seva eliminació definitiva podria portar temps i requerir consens entre els països membres.

L'eliminació del canvi d'hora bianual podria ajudar a mitigar els efectes negatius en la salut causats per la brusca alteració del ritme circadià, que afecta la qualitat del son i el benestar de les persones, especialment grups sensibles com els nadons lactants. Tot i que s'ha estimat que l'eliminació del canvi d'hora tindria un impacte mínim en el consum energètic, el benefici potencial en termes de salut podria ser significatiu.

A Espanya, s'havia anunciat que possiblement el 2021 es produiria el darrer canvi d'hora, però la pandèmia de COVID-19 va alterar els plans, i ara s'espera que el darrer canvi sigui el 2026, segons el que estableix una publicació del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el març del 2022. Aquestes dates es publiquen amb anticipació, en compliment de l'article 5 del Reial decret 236/2002, que estableix que cada cinc anys s'ha de publicar un calendari específic amb aquestes dates.

Tot i la llarga història del canvi d'hora, sembla que el seu destí és un punt d'inflexió. La majoria dels ciutadans estan a favor de la seva eliminació, encara que el 2023, no s'observaran modificacions en els horaris, i es mantindrà la mateixa pràctica que s'ha seguit els darrers anys. Això significa que el 29 d'octubre que ve, els rellotges s'hauran d'endarrerir una hora com a part de l'horari d'hivern. La data límit per a l'eliminació definitiva del canvi d'hora està marcada per al 2026, cosa que indica que la fi d'aquesta pràctica podria estar més a prop del que pensem.

Tot i les controvèrsies i els debats que envolten el canvi d'hora, és important recordar la seva interessant història. Benjamin Franklin és considerat un dels precursors dels canvis d'hora estacionals al segle XVIII, quan va suggerir que els parisencs podrien estalviar diners en veles aixecant-se més aviat. Tot i que la seva proposta no incloïa el canvi d'hora als rellotges, va establir les bases d'aquesta pràctica.

El 1895, el científic neozelandès George Vernon Hudson va presentar una idea similar davant la Societat Filosòfica de Wellington, proposant avançar els rellotges dues hores a l'octubre i endarrerir-los dues hores al març. No obstant això, aquesta idea mai no es va implementar.

Deu anys després, el 1905, el constructor britànic William Willett va recomanar canvis d'hora més freqüents: quatre avançaments de 20 minuts cadascun durant quatre diumenges d'abril, seguits de quatre retards al setembre. Tot i els interessos en aquesta idea, tampoc va arribar a implementar-se completament.

El canvi d'hora també té els seus avantatges, com un millor descans durant l'horari d'hivern, ja que el cos rep menys llum durant la tarda i la nit, afavorint una segregació més gran de melatonina, l'hormona del son. A més, permet un millor ajustament de l'activitat diària a la llum natural disponible, cosa que pot tenir beneficis per al benestar i l'eficiència.

En resum, el canvi d'hora, una pràctica arrelada a la societat europea des de fa dècades, es troba en un moment crucial de la seva història. Tot i les controvèrsies i debats, la seva eliminació definitiva sembla estar cada cop més a prop, i la majoria dels ciutadans la veuen amb bons ulls. Mentrestant, continuarem ajustant els nostres rellotges dues vegades a l'any, però amb la certesa que el seu fi podria ser a l'horitzó, marcat per a l'any 2026.