Quins tipus de bolets són més fàcils de trobar a Catalunya?
La regla fonamental per evitar qualsevol risc d'intoxicació, que de vegades pot ser potencialment letal, consisteix a consumir exclusivament els bolets que es poden identificar de manera indiscutible
Les pluges de tardor segueixen sense arribar després de registrar-se temperatures rècord al setembre i l'octubre. Els amants dels bolets esperen amb ànsies l'arribada del fred i les precipitacions per anar a buscar, amb cistell al braç, els bolets a la muntanya. Per fer una bona recol·lecta, és important saber quins bolets podem agafar i quins no, ja que n'hi ha alguns que són verinosos i que podrien intoxicar-nos en cas d'agafar-los.
La regla fonamental per evitar qualsevol risc d'intoxicació, que de vegades pot ser potencialment letal, consisteix a consumir exclusivament els bolets que es poden identificar indiscutiblement.
Alguns dels símptomes conforme hem pres bolets tòxics són molèsties gastrointestinals, com a indigestió i, en alguns casos, vòmits.
Per evitar intoxicar-nos, és important conèixer alguns dels bolets més comuns:
Rovelló ('Lactarius sanguifluus')
És possiblement un dels bolets més reconeguts a Catalunya per la seva àmplia presència. Sol trobar-se en boscos de pins i coníferes, cosa que explica la seva proliferació a les àrees mediterrànies.
Els rovellons presenten un barret carnós i fràgil de tonalitats ataronjades, que adquireixen un tint verdós al contacte. En cas de pluges, es poden trobar a finals de l'estiu i persisteixen fins a l'arribada de les gelades i el fred hivernal. Els exemplars poden assolir una mida considerable, arribant a mesurar fins a 16 centímetres de diàmetre.

Rossinyols ('Cantharellus cibarius')
Aquesta espècie es caracteritza per la carn blanca i compacta, adoptant la forma d'una copa. Tot i això, el seu color no és constant, ja que varia segons l'entorn en què creix, generalment oscil·lant entre tons grocs pàl·lids i taronges. La mida del barret pot variar considerablement, amb diàmetres que oscil·len entre 6 i 10 centímetres.
Aquest tipus de fong es troba típicament amagat a la fullaraca i és comú en hàbitats com fagedes, castanyers, rouredes, alzinars i boscos de rebollos. També és possible trobar-lo a prop d'estepes i àrees amb falgueres, encara que la seva presència en coníferes és menys freqüent i depèn en gran mesura de la regió.

Trompets de la mort ('Craterellus cornucopioides')
El nom d'aquests bolets prové de la seva forma inusual, que s'assembla a un embut a la part central. El barret, d'aparença fràgil i ondulada, va des del gris cendra fins al negre.
Aquests fongs emergeixen des de finals de l'estiu fins al final de la tardor a àrees de terra humida, especialment en boscos de faigs o roures. Són més comuns de trobar a llocs on abunda la molsa i les fulles caigudes, i tendeixen a créixer en grans quantitats.

Cep ('fong comestible')
També reconeguda com a bolet de carbassa, aquesta varietat de fong es distingeix per les seves dimensions considerables. El diàmetre del barret pot oscil·lar entre 7 i 20 centímetres, i el peu pot assolir una altura equivalent. El barret adquireix la forma d'un paraigua i exhibeix un color marró clar, amb una textura esponjosa.
La superfície del barret presenta rugositats i un aspecte viscós, mentre que el peu és dun to marró més clar que el barret. Encara que és comú trobar-lo en boscos amb pins, aquests bolets tenen la capacitat d'adaptar-se a diversos tipus de terres, incloent castanyers, roures o faigs. Aquesta notable versatilitat de creixement és, sens dubte, una de les raons que expliquen la seva popularitat.

Llengua de bou ('Hydnum albidum')
Aquest bolet és completament blanc i presenta rugositats que assemblen la textura aspra d'una llengua. Amb el temps, després de ser tallada, pot adquirir un to negrós. El barret sovint té una forma semblant a un núvol i tant el barret com el peu són extremadament trencadissos. Sol créixer en terrenys calcaris i humits, generalment a zones escarpades. És un bolet que apareix a la tardor i, a causa del seu creixement lent, fins i tot es pot trobar al març en regions de menor altitud.

Carlets ('Hygrophorus russula')
Coneguts també com a escarlets o escarlates, aquests fongs es distingeixen pel barret, que té un diàmetre d'entre 5 i 10 centímetres, i exhibeix tonalitats rosa porpra amb taques vinoses. Aquestes taques mostren clarament la superfície viscosa, especialment en condicions d'humitat. Aquests bolets solen trobar-se en boscos de frondoses com alzines, roures o faigs, i solen créixer en grups nombrosos.

Escriu el teu comentari