La pobresa infantil, una xacra que es cronifica a Catalunya

Aquest 17 d'octubre se celebra, un any més, el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa . Es tracta d'una de les causes que desperta més consens (o podria despertar) al voltant del planeta, però encara avui hi ha enormes desigualtats. I no únicament entre països, sinó als mateixos països, a les mateixes ciutats; el contrast entre els que tenen de tot i els que no tenen res continua sent enorme.

El 1993 es va fixar la data, per part de l' Assemblea General de les Nacions Unides amb el propòsit de "promoure una major consciència sobre les necessitats per eradicar la pobresa i la indigència a tots els països, en particular als països en desenvolupament ". Tot i això, gairebé tres dècades després, la sensació que queda moltíssima feina pendent, malgrat els esforços que es fan, és inevitable.

QUÈ ES CONSIDERA POBRESA?

Un bon punt de partida és saber què és la pobresa. La mateixa ONU la defineix com "un fenomen multidimensional que es pot traduir en factors objectius, com la manca de recursos per satisfer les necessitats bàsiques per a la supervivència, o subjectius, tal com la privació de la participació social per qüestions relacionades al gènere". Simplificant-ho, es pot considerar pobresa "la manca de recursos ", basat en els estudis de l'economista anglès Benjamin Rowntree.

378.000 JOVES CATANS, EN GRAN RISC

Més enllà d'aquest marc general i de xifres que es puguin observar de països i contextos molt diferents, si observem allò que tenim a prop hi ha una realitat dura: més de 378.000 menors catalans estan en gran risc de patir pobresa .

Fa poques setmanes, Unicef Catalunya va publicar aquesta dada a l'actualització anual dels indicadors en pobresa infantil, educació i cooperació al desenvolupament. De fet, des de l'ONG van assegurar que, malgrat que un dels objectius de l'Agenda 2030 de la Generalitat és combatre aquest fet, actualment s'està "molt lluny d'aconseguir els objectius".

El seu responsable de Polítiques d'Infància, Roger Garcia, ha assegurat que és més necessari que mai "posar el focus en la infància i l'adolescència", més enllà de ser una obligació derivada del compliment de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, és fonamental per al èxit de l'Agenda 2030".

Unicef Catalunya va fer una crida a incrementar la "inversió social" en les polítiques d'infància i adolescència i dotar-les d'"una protecció social adequada que no només actuï per revertir les actuals xifres sinó per avançar cap a una societat que generi menys desigualtats".

"TREBALL DECENT I PROTECCIÓ SOCIAL"

De cara a aquest 2023, el lema elegit és Treball decent i protecció social per posar en marxa la dignitat.

Aquest lema es basa en testimonis de primera mà que mostren que les persones atrapades en la pobresa extrema sovint treballen llargues i esgotadores jornades en condicions perilloses i, tanmateix, no poden obtenir prou ingressos per mantenir-se a si mateixes ia les seves famílies.

Advoca per un treball digne i protecció social per a tothom, reconeixent la importància de salaris justos i condicions segures. A més, insta els líders a prioritzar la dignitat humana en la presa de decisions, promovent els drets humans i la justícia social sobre els beneficis empresarials.

L´objectiu final és eradicar la pobresa i promoure una economia centrada en el benestar humà i ambiental.