Cohousing: l'alternativa d'habitatge per a la gent gran que està en auge

Espanya enfronta un important canvi demogràfic amb una població creixent, amb prop de 10 milions de persones més grans de 65 anys, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). S'espera que aquest nombre augmenti significativament, aconseguint aproximadament el 30% de la població el 2050, fet que planteja reptes considerables en termes d'atenció i cura per a la gent gran al país.

ALTERNATIVES A LA NOVA DEMOGRAFIA

Aquesta transformació demogràfica ha portat a la recerca de noves alternatives per satisfer les necessitats d'una població creixent de persones grans. Una d'aquestes alternatives que ha cobrat força en els darrers anys és el concepte de “cohousing” o habitatges col·laboratius per a gent gran.

Aquests habitatges col·laboratius es presenten com una solució que permet als residents mantenir la seva independència mentre comparteixen serveis i despeses, creant una comunitat de suport sense els compromisos rígids que sovint s'associen amb les residències de gent gran. En aquestes llars col·laboratives i autogestionades, els residents comparteixen espais comuns i activitats, però cadascun també té el seu propi espai privat.

COM COWORKINGS?

El model s'assembla als coworkings, on diferents empreses comparteixen un espai per treballar i col·laboren en diversos projectes. En el cas dels habitatges col·laboratius, la comunitat es gestiona de manera conjunta entre tots els seus membres, amb decisions que es prenen de manera democràtica. Això no només fomenta la interacció entre els residents, sinó que també permet compartir les despeses associades amb l'habitatge i els serveis.

REFERENTS NÒRDICS

El concepte de cohousing té un historial exitós a països del nord d'Europa, com Suècia, Noruega i Dinamarca, on va sorgir dècades enrere. Tot i que el model es va començar a conèixer a Espanya fa poc més de tres anys, ja hi ha aproximadament una vintena de projectes d'habitatges col·laboratius a ciutats com Madrid, Barcelona, Valladolid i Màlaga. Aquestes comunitats sovint se situen en entorns rurals, cosa que permet als residents gaudir de la tranquil·litat del camp sense allunyar-se massa de les comoditats de les grans ciutats.

DESPESES COMPARTIDES

En termes de costos, els residents en aquests habitatges col·laboratius generalment paguen un lloguer que s'estableix mitjançant un acord col·laboratiu previ. Les despeses comunes es comparteixen entre els residents i es gestionen de manera democràtica. Aquesta flexibilitat és un dels principals avantatges del model, ja que s'adapta a les necessitats i els recursos de la comunitat.

El cohousing també podria ser beneficiós per a les localitats més petites que lluiten contra la pèrdua de població. Alguns ajuntaments ja estan considerant la possibilitat de cedir terrenys per a projectes d'habitatges col·laboratius, cosa que podria reduir significativament els costos per als residents alhora que fomenta la repoblació.

És important destacar que, encara que el cohousing pot ser una solució valuosa per a moltes persones grans, l'opció de cures de llarga durada a Espanya continua sent variada, incloent-hi residències de gent gran, cura de la llar i el suport de familiars. L'elecció depèn en última instància de les preferències i necessitats individuals.

El model de cohousing demostra que la societat s'adapta i cerca solucions innovadores per enfrontar els desafiaments demogràfics. L'atenció a la gent gran i la creació de comunitats de suport continuaran sent temes importants els propers anys a mesura que Espanya continua experimentant canvis demogràfics significatius.