L'amenaça terrorista situa Catalunya al radar de l'FBI i la CIA

Catalunya s'ha convertit en el focus d'atenció dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units i de diverses nacions europees a causa de la preocupació creixent per l'augment del gihadisme en aquesta comunitat autònoma. Segons fonts relacionades amb la lluita contra el terrorisme gihadista, Catalunya ha pujat per convertir-se en el tercer punt més crític a Europa, només superat per certes àrees a Bèlgica i París. Els serveis d'intel·ligència consideren que un percentatge significatiu de les amenaces que afecten Europa tenen Catalunya com a punt d'entrada.

La presència contínua d'agències d'intel·ligència, incloent-hi l'FBI i la CIA dels Estats Units, és una constant a la regió. Els Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica de Catalunya, han esdevingut un component essencial per obtenir informació i la col·laboració en aquest context. L'arribada d'individus sospitosos que han transitat per Catalunya en el seu camí cap a Europa ha estat especialment rellevant els darrers anys, i aquestes pistes són rastrejades minuciosament pels serveis d'informació dels Estats Units, així com per experts francesos i alemanys, entre d'altres. Se centren a identificar persones radicalitzades que puguin estar planejant desplaçar-se fora de Catalunya.

Els serveis d'intel·ligència tant de la Policia com de la Guàrdia Civil d'Espanya han intensificat la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra per avançar en les investigacions sobre possibles "llops solitaris". Prop de 300 individus radicals estan sota vigilància i control policial a la regió des que es van produir els atacs terroristes a Israel i es va emetre la crida a la gihad a Europa per part de l'Estat Islàmic. Catalunya es manté com un dels punts més crítics en aquest sentit.

Tant la Guàrdia Civil com el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) han destinat més recursos a Catalunya per lluitar contra el gihadisme. A més, l'arribada massiva d'immigrants a les Illes Canàries les darreres setmanes ha generat una sobrecàrrega als serveis de control migratori i planteja nous desafiaments. Alguns d'aquests immigrants, en lloc de dirigir-se immediatament a altres països europeus, busquen establir-se a Catalunya, cosa que complica encara més la tasca de les autoritats.

El Ministeri de l'Interior segueix un protocol d'actuació individualitzat per a immigrants que arriben de manera irregular a Espanya, però la situació a les Canàries ha superat totes les previsions i dificulta l'aplicació precisa d'aquest protocol. La identificació de possibles individus radicals esdevé encara més complexa en aquestes circumstàncies.