Hi haurà una nova onada de desnonaments el 2024?

Les mesures governamentals destinades a abordar l'emergència habitacional i la pobresa energètica a Espanya, com la Llei 24/2015 i la moratòria estatal de desnonaments, han estat objecte d'un estudi detallat per avaluar-ne l'efectivitat.

Dades fins ara inèdites donen llum sobre l'impacte d'aquestes polítiques a la societat. Tot i això, l'advertència que plana sobre l'horitzó és la possible expiració de la moratòria de desnonaments el 31 de desembre, cosa que podria desencadenar una nova onada de desnonaments i talls de subministraments que afectarien les famílies més vulnerables el 2024.

IMPACTE DE LES MESURES ACTUALS

Segons un informe presentat per diverses entitats socials reflecteix l'impacte, s'estima que les lleis i les mesures impulsades per moviments socials han aconseguit evitar, com a mínim, 1.000 desnonaments i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des de l'any 2015. És interessant destacar que el perfil predominant de les persones en risc dexclusió residencial i pobresa energètica és consistentment el mateix: dones amb menors al seu càrrec.

Aquest revelador informe, anomenat "Estat de l'Exclusió Residencial: Impactes de la Llei 24/2015 i Altres Mesures de Resposta," es basa en dades recopilades de l'Administració Pública i en 650 enquestes realitzades a persones afectades per l'emergència habitacional i la pobresa energètica.

A l'informe, a més, s'analitza detalladament la Llei 24/2015, l'informe, el qual ofereix una exhaustiva ullada als canvis legislatius i polítiques a nivell local, autonòmic i estatal, incloent-hi les moratòries, que s'han implementat fins al 2022 i el seu impacte a les persones en risc d'exclusió residencial.

Tot i les dificultats inherents al mesurament de l'impacte real d'aquestes mesures, el testimoniatge de les persones afectades i els èxits de les organitzacions indiquen que les polítiques estan tenint un efecte positiu i necessari a la societat.

DONES I NENS EN RISC

L'informe també fa llum sobre la preocupant disparitat de gènere entre les persones afectades, amb un 69% de dones i un 30% d'homes. Pel que fa a la composició de les llars afectades, el 32% corresponen a parelles amb fills i el 26% són famílies monomarentals, encapçalades majoritàriament per dones amb fills a càrrec seu. L'informe també subratlla la importància del treball precari en aquest context, ja que el 30% de les enquestades va afirmar que tenen un contracte de treball, cosa que ressalta l'existència del fenomen de l'ocupació inestable.

Pel que fa a la relació entre la pobresa energètica i l'exclusió residencial, i el seu impacte a la salut mental, l'informe revela que aproximadament el 15% dels nens i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre mantenir una temperatura adequada durant els mesos d'hivern. A més a més, un 13,4% experimenta retards en el pagament de factures. Aquesta situació de famílies que tenen dificultats per pagar els serveis bàsics afecta especialment els infants, ja que el 60,5% d'aquestes famílies tenen fills a càrrec seu.

SALUT MENTAL EN CRISI

Pel que fa a l'impacte en la salut mental, l'informe assenyala que el 75% de les persones afectades presenten malestar psicològic, i la meitat pateixen depressió. Aquestes xifres són considerablement més altes que les de la població general, cosa que subratlla la urgència d'abordar la crisi habitacional i la pobresa energètica des d'una perspectiva de salut pública.

L'informe conclou amb un conjunt de recomanacions, instant a la pròrroga i consolidació de les moratòries de desnonaments i talls de subministraments, així com a l'aprovació de noves lleis i serveis que ampliïn el dret a un habitatge digne. A més, s'exigeix la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells que no compleixin aquestes mesures. La lluita contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica continua sent un desafiament fonamental a la societat.