Barcelona i Tarragona, les províncies catalanes on hi ha més edificis sense ascensor per a majors de 70 anys

El nombre de persones a Espanya amb limitacions significatives de mobilitat augmenta significativament a mesura que s'avança en edat. De fet, segons les estadístiques proporcionades per l' Institut Nacional d'Estadística (INE) , a l'any 2020, aproximadament 4,3 milions d'individus a Espanya enfrontaven discapacitats de mobilitat.

Aquest conjunt de persones constitueix gairebé el 20% de la població compresa entre els 70 i els 74 anys, proporció que s'eleva progressivament fins a assolir un 63,5% en el grup de persones més grans de 90 anys.

Per a aquest sector de la població amb problemes de mobilitat, la manca d'un ascensor a l'edifici on viu pot representar una restricció considerable a la seva mobilitat.

La legislació espanyola sobre la Propietat Horitzontal estableix que en un edifici sense ascensor, un propietari de 70 anys o més en pot sol·licitar la instal·lació sense necessitat que sigui aprovada en una reunió de veïns, sempre que el cost no excedeixi les 12 quotes ordinàries per propietari .

Si el cost supera aquest límit, la instal·lació encara seria obligatòria, però el sol·licitant haurà d'assumir la diferència econòmica. Aquesta disposició, inclosa a la Llei de Propietat Horitzontal, ha generat conflictes entre veïns en comunitats amb residents majors. Les subvencions públiques per a la modernització d'edificis són insuficients i, en moltes comunitats, el cost és prohibitiu. A més, el desafiament varia considerablement entre províncies.

En el cas de Catalunya , les que tenen més problemes en aquest aspecte són Barcelona (17,8%) i Tarragona (18,1%), segons dades del 2021 de l' Institut Nacional d'Estadística (INE) . Pel que fa a la resta d'Espanya, Cadis, Las Palmas, Huelva o Còrdova, tenen més del 24% de les llars amb persones de més de 70 anys resideixen en edificis sense ascensor. D'altra banda, províncies com ara Àlaba, Burgos, Navarra o Valladolid presenten percentatges inferiors a l'11%, menys de la meitat de la mitjana nacional.

Actualment, 840.000 llars al nostre país allotgen residents més grans de 70 anys en edificis sense ascensor. Només en la propera dècada, s'espera que 600.000 llars addicionals se sumin a aquesta situació, una tendència que continuarà fins a assolir el punt màxim al voltant de l'any 2050, quan s'espera la concentració màxima de població envellida.

La capacitat econòmica limitada de la majoria d'aquestes llars dificulta la possibilitat de dur a terme per si mateixos la transformació de les seves comunitats. Això, tard o d'hora, caldrà una intervenció més decidida per part del sector públic.