Marta Rovira delatada per un àudio que la vincula a Tsunami Democràtic

En una revolta d'esdeveniments judicials, Marta Rovira, secretària general d'ERC, enfronta una nova controvèrsia en ser imputada per la presumpta implicació en l'organització dels disturbis provocats per la plataforma Tsunami Democràtic a Catalunya la tardor del 2019. Aquest episodi s'enllaça de manera directa amb la condemna dels líders de l'intent separatista del 2018, i els fets han estat catalogats preliminarment pel jutge com a delictes de terrorisme.

L'acusació pivota en l'acreditació que Rovira s'amaga darrere de l'àlies 'Matagalls' en converses de xats xifrats. La Guàrdia Civil no va intervenir les aplicacions directament, sinó que va obtenir accés al contingut a través de captures de pantalla emmagatzemades al telèfon de Josep Lluis Alay, col·laborador proper de Carles Puigdemont. Aquest dispositiu va ser confiscat per un jutge barceloní en el marc d?una investigació que abastava, entre altres aspectes, la presumpta malversació de fons públics per al moviment independentista català.

Entre els indicis manejats per la Guàrdia Civil, hi destaca un àudio exclusiu d'ABC on els agents reconeixen la veu de Marta Rovira. Datat el 4 de setembre de 2019, l'àudio, enviat per 'Matagalls' a Alay, aborda detalls d'una reunió a Ginebra, sent la veu en qüestió catalogada com a "clarament femenina" i atribuïda amb "molta probabilitat" a Rovira.

Aquest àudio, contextualitzat en l‟organització d‟activitats de Tsunami Democràtic, reforça la teoria de la participació activa de Rovira en la coordinació de moviments. El seu paper, segons els informes, hauria estat crucial en actuar com a pont entre la resposta als carrers i el suport polític de partits com ERC.

Tot i que la causa està en les primeres etapes i s'esperen peritatges futurs, la conclusió actual suggereix que la veu a l'àudio pertany a Rovira. Davant aquest escenari, la política ha emprès accions legals, revelant que Íñigo Iruín serà el seu advocat i sol·licitant la seva personació a la causa davant el jutge Manuel García Castellón. A més, ha buscat anul·lar la petició a Suïssa per localitzar el domicili, preparant-se per a qualsevol desenvolupament legal subsegüent si el Tribunal Suprem decideix assumir-ne la causa.

Enmig d'aquesta trama judicial complexa, la figura de Marta Rovira és a l'epicentre d'un enigma que entrellaça elements polítics, judicials i simbòlics, plantejant interrogants sobre el futur de la líder política a l'escena catalana.