Una testimoni de Jehovà denuncia Espanya per fer-li transfusions de sang
La dona assegura que les autoritats nacionals van vulnerar els seus drets en ignorar el desig de no rebre les transfusions.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estudiarà el proper 10 de gener en audiència pública el cas d'una testimoni de Jehovà que denuncia Espanya perquè un hospital madrileny li va fer transfusions de sang contra la seva voluntat amb l'aval d'un jutjat de guàrdia.
Segons ha informat el tribunal amb seu a Estrasburg, aquell dia presentarà les seves al·legacions la dona equatoriana que viu a Sòria i que, com a testimoni de Jehovà, té entre les seves creences religioses la seva absoluta oposició a les transfusions de sang ia la donació i emmagatzematge de sang i productes sanguinis.
La dona va decidir anar a Europa després que el 2018 rebés una transfusió de sang en un hospital de Madrid a causa d'una hemorràgia. Ja el 2017 se li havia recomanat que se sotmetés a una cirurgia, per la qual cosa en aquella ocasió va signar una directiva anticipada, un poder notarial i un document de consentiment informat; en tots tres subratllava la negativa a rebre transfusions de sang de qualsevol tipus, fins i tot si la seva vida estigués en perill, però accedia a acceptar qualsevol tractament mèdic que no impliqués l'ús de sang.
El 2018, va ingressar a l'Hospital de Sòria, però per una hemorràgia va ser traslladada a Madrid. Els anestesiòlegs, en assabentar-se que era testimoni de Jehovà, van contactar amb el jutge de torn per rebre instruccions.
El jutge corresponent, que desconeixia la identitat de la pacient i els seus desitjos, va autoritzar tots els procediments mèdics o quirúrgics que fossin necessaris per salvar la vida. Aquell dia es va realitzar la cirurgia i se li van administrar transfusions de sang a la dona, que no havia estat informada de l'ordre del jutge de guàrdia, malgrat que "encara estava conscient quan va ser portada al quiròfan".
DRET A LA LLIBERTAT DE RELIGIÓ
En el marc del procediment, les parts encara discuteixen si en aquell moment la dona estava completament lúcida o no. Ella, disconforme amb la decisió del jutge de guàrdia, va recórrer en apel·lació, però els tribunals van confirmar la mesura. Abans d'acudir al TEDH, la dona va elevar l'assumpte al Tribunal Constitucional, però aquest va declarar inadmissible la reclamació d'empara.
Així les coses, va anar a Estrasburg el març del 2020 en una demanda contra Espanya per presumpta vulneració del respecte a la vida privada ia la llibertat de pensament, consciència i religió, tots dos emparats al Conveni Europeu de Drets Humans.
Segons ha informat el TEDH, la dona al·legarà que les autoritats nacionals van ignorar els seus desitjos, que estaven reflectits a la documentació que va firmar el 2017. Després d'escoltar les al·legacions de les parts, els magistrats deliberaran en privat.
Escriu el teu comentari