Què farien els espanyols en cas de ser premiats amb la Loteria de Nadal?

Afrontar el pagament de deutes i adquirir un habitatge són les opcions preferides en cas de resultar premiat amb la Loteria de Nadal, encara que seguides de ben a prop per l'elecció d'estalviar per tenir un matalàs financer.

Així ho posa de manifest l'enquesta realitzada pel comparador hipotecari i Estalvi per saber en què invertirien els espanyols si guanyessin la Grossa de la Loteria de Nadal.

En només dos dies se celebra el sorteig més esperat i il·lusionant de l'any, el de la Loteria de Nadal. Aquest any, 2023, ve amb una novetat: Loteries i Apostes de l'Estat ha augmentat la quantitat de dècims per nombre i, dels 180 o 172 d'altres anys, ara en són 185.

Això repercuteix directament en la quantitat de diners a repartir, que aquest any s'incrementa fins a 2.590 milions d'euros, i amb això, la possibilitat que toqui algun premi.

Pocs són els espanyols que es resisteixen a comprar algun dècim durant aquestes dates, i segons l'enquesta realitzada per iAhorro, aquest any l'opció d'invertir els premis en habitatge, en cas que toqui algun pessic, se situa per primera vegada des del 2019 com la segona més demandada (21,4% dels vots), només darrere de l'opció de "pagar deutes o tapar forats", que ja aglutina més de la meitat de les respostes (51,4%).

Així, l'opció d'invertir El Gordo per comprar habitatge, principalment per a ús propi, se situa davant de la d'"estalviar, tenir un matalàs financer", que cau 1,4 punts en un any (19,90%) i porta ia tres anys consecutius a la baixa, des que el 2020 registrés el seu màxim, amb un 25,10% dels vots dels enquestats.

Això passa "perquè, tal com estan els tipus d'interès i els preus, que els toqui La Grossa de la Loteria podria ser l'única esperança de molts espanyols per poder tenir un habitatge en propietat", afirma Simone Colombelli, director d'Hipoteques de iEstalvi.

Saldar deutes, l'opció per viure més tranquils

El primer premi, més conegut com El Gordo, reparteix 400.000 euros al dècim que es queden, després de pagar impostos, en 328.000 euros; el segon premi, 125.000 euros, que es queden en 108.000 nets per desè i el tercer premi, 50.000, dels quals entrarien al compte 48.000 euros.

Aquestes són quantitats, diu Colombelli, "que difícilment els permetran als agraciats deixar de treballar, però sí que es converteixen en una opció interessant perquè puguin viure millor i més tranquils al seu dia a dia, i reduir deutes".

Entre aquests deutes que es podrien treure els premiats hi hauria la hipoteca per als que ja tenen un habitatge en propietat.

En aquest sentit, el portaveu d'iAhorro adverteix que, "malgrat que amortitzar la hipoteca és una de les opcions més valorada, sobretot amb la pujada dels tipus d'interès, el cost de les hipoteques és menor que el d'altres deutes a les que s'ha de prestar més prioritat com a targetes de crèdit o préstecs personals, amb interessos més elevats”.

D'acord amb Simone Colombelli hi ha Alessio Zambón, responsable de Màrqueting de Banco Mediolanum, que aconsella que "qui vulgui amortitzar la seva hipoteca variable gràcies als premis de la Loteria ha d'analitzar amb molt de detall si li compensarà reduir quota o reduir els anys que li queden per pagar, i si l?amortització comporta penalitzacions".

"Al final, el crèdit hipotecari és de molt llarg termini i la incidència dels tipus variarà al llarg de la vida del producte", conclou Zambón.

D'altra banda, els espanyols que decideixen gastar en capricis els diners guanyats són cada cop més minoritaris, sobretot si és el cas de destinar el premi gros a comprar-se un cotxe (opció que tria només el 3,2%) oa altres despeses ( 4,1%).

Aquestes dues alternatives han anat encadenant caigudes des que el comparador fa aquesta enquesta, concretament des de l'any 2017.

Quin producte és millor per invertir el premi?

En cas de voler utilitzar els diners per obtenir una recompensa a curt, mitjà o llarg termini, Zambón assegura que "no hi ha productes d'inversió bons o dolents, depèn de com i perquè els utilitzem".

"Més enllà del context actual, comptar amb una planificació financera amb principals objectius clau (com la compra d'un habitatge, pagar els estudis dels fills, tenir diners per a la jubilació) és essencial. A partir d'aquí es tracta de trobar els productes que millor s'adapten a aquestes metes segons el seu horitzó temporal", afegeix Zambón.

A més, assenyala Colombelli, "a mesura que el premi que guanyem a la Loteria de Nadal sigui menor, hem de ser més selectius en els objectius".

Segons l'enquesta del comparador, els productes d'inversió que més triarien els espanyols en cas que els toqués algun premi són els comptes remunerats o els dipòsits (els escullen el 47,7% dels enquestats) i els fons d'inversió o accions ( 20,8%), per davant de la inversió en habitatge per obtenir posteriors beneficis amb el lloguer o la venda (19,80%).

"El ciutadà espanyol sol ser molt conservador i això es nota en les dues grans inversions per les quals opta: dipòsits o comptes, que són viables per a tot tipus de premis, o vivenda, per a la qual necessitaria invertir un import força superior", explica el director d'Hipoteques d'iAhorro.

"Els dipòsits, tot i que el seu rendiment amb prou feines ha pujat aquest any, segueixen sent l'aposta principal dels espanyols. Un dels motius, sense tenir en compte l'aversió al risc que tingui cada client, podria residir que el dipòsit és un bon producte a curt termini que permet disposar d?aquest 20-25% en diners líquids per cobrir imprevistos o simplement per donar-se un caprici", matisa Colombelli.

"Els fons d'inversió o les accions han de tenir un horitzó a llarg termini i cobrir objectius com aconseguir un capital o renda per a la jubilació. El seu increment, de 0,7 punts davant el 20,1% dels enquestats que els elegien el 2022 , sí que es pot deure a un millor comportament, especialment els últims mesos, d'aquest tipus de productes", afegeix el director d'Hipoteques del comparador.

En el cas de voler invertir en un habitatge, el responsable de Màrqueting de Banco Mediolanum aconsella "examinar primer si compensa la rendibilitat amb el que suposarà el cost i el manteniment de la inversió".

Els espanyols confien en el banc habitual per invertir

A l'hora d'informar-se sobre on invertir, cada cop són més els que ho fan a través del banc (39,7%) o d'un assessor financer especialitzat (25,7%) en comptes de fer-ho de manera autònoma (25,8%) %) o demanant ajuda a familiars o amics (8,8%).

Aquestes dades mostren, assegura Simone Colombelli, que "la imatge dels bancs no es deteriora, fins i tot millora, i són a gran distància de l'assessor financer, una figura que veiem més a altres països europeus".

Un dels motius pels quals no acaba d'enlairar-se a Espanya podria ser que "contractar un assessor té un cost que encara per a molts és innecessari, sobretot quan hi ha alternatives com el banc, que és aparentment gratis", afegeix el portaveu de iEstalvi.

Tot i això, assenyala Colombelli, "moltes vegades tenir un assessor financer independent ajuda a aconseguir millors resultats, amb una gamma més àmplia de productes".

En aquest mateix sentit, Alessio Zambón assegura que "sens dubte, l'acompanyament d'un professional com un assessor financer pot ajudar els ciutadans a determinar el destí dels seus diners en funció dels seus objectius vitals i evitar prendre decisions precipitades".