La llei antitabac espanyola fa 19 anys: així es va aprovar

El 15 de desembre del 2005, Espanya va aprovar la Llei 28/2005 de mesures sanitàries davant del tabaquisme, també coneguda com la llei antitabac. Aquesta legislació va ser un canvi significatiu a la política de salut pública del país, amb l'objectiu de reduir el consum de tabac i protegir els no fumadors dels efectes del fum aliè. En aquell moment, Espanya vivia una realitat en què el tabaquisme estava present de forma generalitzada en molts espais públics i socials, cosa que generava grans riscos per a la salut col·lectiva.

A finals del segle XX i principis del XXI, la preocupació pels efectes del tabac va començar a augmentar a molts països, incloent-hi Espanya. Les investigacions científiques sobre el tabaquisme es tornaven cada cop més clares: el consum de tabac causava nombroses malalties greus, com el càncer de pulmó, malalties cardiovasculars i respiratòries, i també es comprovava que el fum de segona mà era igualment perjudicial. Encara que des dels anys 90 s'havien pres algunes mesures per reduir el consum de tabac, com la regulació de la publicitat i els advertiments als paquets de cigarrets, aquestes accions no aconseguien una disminució significativa del tabaquisme, i el país seguia tenint una de les taxes més altes de fumadors a Europa.

La Llei 28/2005 va representar un canvi radical en l'estratègia contra el tabaquisme. Entre les mesures més destacades, la llei va prohibir fumar en espais públics tancats, cosa que va incloure bars, restaurants, centres de treball i altres llocs d'accés públic. va ser especialment polèmica i va generar un intens debat, ja que afectava sectors com l'hostaleria, en què el consum de tabac estava molt arrelat. A més, la llei va limitar la publicitat, promoció i patrocini de productes de tabac, impedint la seva presència a mitjans de comunicació, esdeveniments esportius ia la via pública. També es van establir restriccions més estrictes sobre la venda de tabac a menors de 18 anys, i es van promoure campanyes de conscienciació sobre els riscos del tabac, amb un enfocament a la protecció dels joves.

L'aprovació de la llei no va ser un procés exempt de controvèrsies. Mentre que la majoria dels partits polítics recolzaven les mesures, especialment els que formaven part del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, alguns sectors de la societat, com ara la indústria del tabac, els hostalers i els fumadors, es van mostrar en contra. Els opositors argumentaven que la llei faria malbé els interessos econòmics de certs sectors i que la prohibició en bars i restaurants seria una mesura excessiva. Tot i les crítiques, la llei va ser aprovada amb una àmplia majoria al Parlament, reflectint el creixent consens al voltant de la necessitat de prendre mesures més dràstiques per reduir el tabaquisme.

Les conseqüències de la Llei Antitabac a nivell de salut i social van ser notòries. En el pla sanitari, els estudis posteriors van demostrar que la llei va contribuir a una disminució del consum de tabac, especialment en llocs públics tancats. La reducció de l'exposició al fum de segona mà va tenir efectes positius en la salut dels no fumadors, especialment en persones vulnerables com ara els nens, les dones embarassades i els treballadors de sectors com l'hostaleria. A nivell social, la llei també va canviar els hàbits dels espanyols, que van començar a ser més conscients dels riscos del tabac i de la importància de crear espais lliures de fum. Tot i això, els canvis van ser graduals, i el tabaquisme seguia sent un problema important en algunes capes de la societat, encara que la llei va ser un pas clau per combatre'l.