WWF Espanya completa un pas important per preservar el futur del linx ibèric

WWF Espanya ha expressat la seva satisfacció amb motiu de la introducció de dues noves poblacions de linx ibèric a Conca i Palència, cosa que qualifica com una fita en els esforços de conservació d'aquesta espècie. Aquestes noves poblacions, unides a les recentment creades a Múrcia i Granada, contribueixen a assolir les 750 femelles i entre 3000-3500 exemplars per considerar el linx de forma definitiva una espècie fora de perill.

Després de l'èxit mundial de conservació que va suposar el passat mes de juny la baixada de l'espècie d'"en perill" a "vulnerable" al rànquing de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) amb un total de 2021 linxs ibèrics registrats per l'últim cens del MITECO, aquestes quatre noves poblacions suposen, segons el parer de la UE de .

Per crear aquestes noves poblacions s'introduiran un total de deu exemplars repartits entre els espais naturals de La Veguilla i Sierra Jarameña (Conca) i el Cerrato Palentino (Palència). Aquestes poblacions se sumaran a les poblacions creades recentment el 2023 de Terres Altes de Llorca (Múrcia) i Sierra Arana (Granada), on també s'alliberaran linxs aquest any.

Les introduccions a Conca i Palència tenen un caràcter especial, ja que no hi ha dades que confirmin la presència del linx ibèric en aquestes zones en el passat, per la qual cosa es consideren "introduccions benignes", en establir-se fora de l'àrea de distribució històrica de l'espècie.

Amb l'augment de les temperatures globals i el creixent estrès ambiental als ecosistemes del sud de la península ibèrica, l'expansió cap a àrees més septentrionals podria oferir en el futur hàbitats més adequats que actuarien com a refugis climàtics per als linxs ibèrics. Aquestes noves poblacions no només contribuiran a la diversificació genètica ia l'expansió de l'àrea de distribució de l'espècie, sinó que també augmentaran la resiliència del linx ibèric davant dels canvis ambientals previstos per a les properes dècades.

Aquestes accions responen a una de les necessitats clau identificades a les jornades 'El linx ibèric mirant cap al futur', organitzades per WWF el 2019, on, després d'una anàlisi exhaustiva, es va establir la importància de crear vuit noves poblacions per garantir la viabilitat a llarg termini de l'espècie. L'expansió del linx ibèric en nous territoris suposa assolir una grandària demogràfica adequada que asseguri la conservació del linx ibèric i el seu estatus de conservació favorable.

"Els efectes de la crisi climàtica ens han portat a buscar zones alternatives on poder expandir el territori del linx ibèric i garantir hàbitats que permetin la supervivència i creixement d'aquestes noves poblacions. Aconseguir aquest objectiu reflecteix l'èxit de les estratègies implementades i la col·laboració entre administracions i entitats, a més de la importància del compromís de les noves comunitats autònomes que s'han sumat a ce ibèric de WWF Espanya.

Tot i que encara queda camí per recórrer per assolir l'objectiu final de vuit noves poblacions, la població total del linx ibèric no ha deixat de créixer. Aquest increment no és només resultat dels esforços de reintroducció, sinó també de l'expansió natural de les poblacions existents.

La població d'Andújar, per exemple, ha mostrat una capacitat d'expansió notable, colonitzant àrees d'oliverars propers a la Serra d'Andújar, cosa que demostra l'adaptabilitat del linx a nous hàbitats. De manera similar, la població de les Muntanyes de Toledo ha continuat la seva expansió de forma sostinguda, aprofitant la connectivitat ecològica de les seves muntanyes.

Tot i que l'evolució de l'espècie suposa un èxit per a la conservació a nivell mundial, el linx ibèric continua amenaçat pels atropellaments, la caça il·legal i el descens en un 70% de la població de conill de muntanya, el seu principal aliment, els darrers 10 anys.

Per això, WWF continua treballant en la conservació de l'espècie, participant al Life Lynx Connect que té per objectiu connectar les poblacions de linx existents per evitar problemes de consanguinitat, cosa que alhora contribuirà a l'adaptació al canvi climàtic de l'espècie.

Alhora WWF coordina el LIFE Iberconejo, que busca establir les bases per a la gestió del conill de muntanya, principal presa del linx iberic, i aliment essencial perquè el nostre felí pugui criar. Els projectes LIFE compten amb fons europeus i han articulat tota la feina de conservació de l'espècie, que alhora s'ha fonamentat en un potent programa de cria en captivitat que va començar el 2002.

A més del treball en terreny, tant en la recuperació de l'espècie com en sensibilització de la població local que hi conviu, WWF treballa als jutjats, estant actualment personada com a acusació particular en dos casos de linxs disparats a Menasalbas (Toledo) ia Lorca (Múrcia), i també involucra a la societat en la conservació del linx.

Sota el lema 'Jo protegeixo el linx', més de 142.000 persones han mostrat el seu compromís amb l'espècie i continuen recolzant el treball de l'ONG ambiental.