Més de 20 ciutats planifiquen en el SET 2025 Barcelona frenar el turisme massiu

Barcelona ha estat aquest cap de setmana l'epicentre d'un repte crucial per al futur de les ciutats del Sud d'Europa: posar fre al turisme massiu i tornar el protagonisme als seus habitants. Més de vint col·lectius d'Espanya, Portugal, França, Itàlia, Croàcia i Grècia s'han reunit a l'antic recinte industrial de Can Batlló per participar en l'Encontre Sud d'Europa contra la Turistització (SET) 2025. Un fòrum de debat, intercanvi d'estratègies i mobilització social que busca construir alternatives al model turístic actual.

La xarxa SET, formada fa anys per moviments de resistència contra la turistització, ha volgut recollir l'impuls de les mobilitzacions multitudinàries de l'estiu passat en territoris com Canàries, Mallorca o Cantàbria. “Volem consolidar una veu comuna que digui clarament: no volem ser parcs temàtics per a altres. Volem ciutats per viure”, expliquen des de l'organització.

Durant tres dies, s'han celebrat taules rodones, tallers i debats oberts, abordant temes com l'accés a l'habitatge, la mobilitat urbana, la precarització de l'ocupació, l'impacte ambiental o la reconversió productiva de les economies locals. També s'ha reflexionat sobre la necessitat de transitar cap a un model de decreixement turístic, davant d'un sistema que multiplica els beneficis per a uns pocs mentre expulsa els veïns dels seus barris.

El Sud d'Europa sota pressió: habitatge car, barris buits i feines precàries

Les ciutats que participen a la xarxa SET comparteixen símptomes similars: lloguers que es disparen, comerços tradicionals que desapareixen, serveis públics saturats i feines lligades al turisme que gairebé no garanteixen sous dignes.

A Nàpols, per exemple, la saturació turística ha buit el centre històric de residents. Alessandra Esposito, de la plataforma Resta Abitante, denuncia que “des de 2015, el nombre d'habitatges turístics ha crescut un 600%”. Amb més de 10.000 apartaments destinats a turistes —més fins i tot que Venècia—, molts veïns, amb rendes anuals que gairebé no arriben als 13.000 euros, es veuen obligats a abandonar els seus barris.

A Donostia-San Sebastián, tot i tenir un nombre més reduït de pisos turístics (uns 3.000), el 70% de la població considera que la ciutat ha arribat al seu límit. “Parlen de turisme sostenible, però els tentacles del model segueixen sent els mateixos: encareixement de lloguers, desaparició del comerç local, saturació d'espais públics”, alerta Amaia, portaveu de la plataforma Bizilagunekin.

Barcelona, per la seva banda, afronta una nova onada de tensió social després de la recuperació del turisme postpandèmia. Després d'un respir forçat per la covid-19, els efectes del turisme massiu han tornat amb força: lloguers que baten rècords (una mitjana de 1.193 euros mensuals), col·lapse del transport públic i nous projectes hotelers que provoquen protestes veïnals, com les pintades contra un hotel al barri del Guinardó.

El govern municipal admet ara que es necessiten mesures més contundents. L'alcalde Jaume Collboni ha promès eliminar tots els pisos turístics per al 2028 i limitar l'arribada de creueristes. Tanmateix, les entitats veïnals i plataformes socials mantenen el seu escepticisme, recordant que segueix pendent regular els contractes d'arrendament de temporada, una via d'escapament que erosiona qualsevol intent de control.

Cap a un decreixement turístic: propostes per canviar el rumb

Entre els temes centrals de l'Encontre SET 2025 ha estat el debat sobre com decreixer turísticament de manera planificada, justa i sostenible. Inspirades en experiències locals com la de Donostia, on s'han presentat 16 propostes cap al decreixement turístic, les organitzacions plantegen un canvi de paradigma que inclogui:

• Crear espais públics permanents de debat ciutadà sobre el model turístic.
• Limitar estrictament els pisos turístics i aturar noves llicències hoteleres.
• Posar fi a la promoció turística de les ciutats, redirigint aquests fons a millorar la qualitat de vida dels residents.
• Reforçar la vida comunitària a l'espai urbà davant de la seva mercantilització.
• Prioritzar la mobilitat comarcal i protegir les zones de valor ecològic.
• Assegurar que els ingressos de la taxa turística s'inverteixin en polítiques de benestar social, mai en nous desenvolupaments turístics.

Aquestes mesures no només busquen frenar la turistització, sinó transformar profundament les economies urbanes, recuperant diversitat, sostenibilitat i justícia social.

El Sud d'Europa aixeca la veu: sense veïns, no hi ha ciutats

Més enllà de les dades i les xifres, l'Encontre SET 2025 ha estat, sobretot, una mostra palpable de la voluntat de resistir i reconstruir. De Barcelona a Lisboa, de Marsella a Palerm, els participants van compartir un mateix sentiment: la urgència d'actuar abans que els danys siguin irreversibles.

Són veïns que es resisteixen a veure els seus barris convertits en aparadors per a visitants fugissers. Comerciants que lluiten per mantenir vius els seus negocis de sempre. Joves que volen poder quedar-se a viure a les seves ciutats, i no veure's expulsats per preus inassumibles. Treballadors que reivindiquen feines dignes més enllà de l'economia turística.

El seu diagnòstic és clar: el turisme massiu ja no és un fenomen inofensiu, sinó un problema estructural que impacta en l'accés a l'habitatge, en la salut emocional, en la cultura urbana i en el medi ambient.

El seu missatge també és rotund: el Sud d'Europa no vol ser el decorat d'una postal, sinó un territori viu, divers i habitable.

“Durant la pandèmia vam recuperar les places, els comerços, la vida de barri”, recordava Daniel Pardo, portaveu de la xarxa SET. “Però en pocs mesos, tot es va tornar a perdre. Ara sabem que no n'hi ha prou amb esperar canvis: cal construir-los”.

Per això, com a brot final, les ciutats presents a l'encontre han acordat una gran mobilització conjunta el proper 15 de juny. Una jornada d'acció simultània a tota Europa per cridar ben fort i clar que sense veïns no hi ha ciutats, i sense ciutats vives, no hi ha futur.