Compte! Canvis en la manera d'inscriure bebès nascuts per gestació subrogada al Registre Civil

El Govern espanyol ha anunciat una nova instrucció que impedirà al Registre Civil inscriure directament als bebès nascuts per gestació subrogada a l'estranger. A partir d'ara, la filiació d'aquests menors només podrà reconèixer mitjançant els procediments legals habituals: per vincle biològic o a través de l'adopció. Aquesta mesura reforça la prohibició ja existent de la gestació subrogada a Espanya i es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) aquest 1 de maig.

La decisió, aprovada pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, cerca frenar l'ús d'aquesta pràctica per ciutadans espanyols en altres països, evitant que s'eludeixi la legislació nacional. Segons el Govern, respon a una reivindicació històrica del moviment feminista i d'organitzacions defensores dels drets de la infància, que consideren que la gestació subrogada suposa una forma de mercantilització del cos de la dona i dels menors.

Fins ara, els bebès nascuts per aquesta via podien ser inscrits a Espanya si es complien certs requisits legals, com la presentació d'una resolució judicial estrangera validada mitjançant un procediment d'exequatur. Amb la nova instrucció, aquesta via queda tancada.

El canvi es basa en una sentència del Tribunal Suprem de desembre de 2024, que per primera vegada va denegar l'exequatur a una resolució judicial estatunidenca que avalava un contracte de gestació subrogada. L'Alt Tribunal va considerar que aquest contracte era nul i contrari a la legislació espanyola, en  cosificar tant a la dona gestant com al menor, i vulnerar principis fonamentals de l'ordenament jurídic nacional.

La sentència també subratlla que la protecció del menor ha de basar en les lleis i convenis internacionals reconeguts per Espanya i la seva interpretació jurisprudencial. En línia amb aquesta fallada, el Govern adapta ara el règim registral per a evitar qualsevol drecera legal que permeti el reconeixement automàtic d'aquests naixements.

A més, l'Executiu defensa que aquesta nova instrucció està alineada amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que admet que els països poden establir restriccions enfront de pràctiques prohibides en les seves lleis. Institucions com el Parlament Europeu també s'han posicionat en contra de la gestació subrogada, considerant-la una pràctica contrària a la dignitat de la dona, en convertir el seu cos i la seva funció reproductiva en una mercaderia.

En 2024, es van inscriure en el Registre Civil espanyol 154 menors nascuts mitjançant gestació subrogada a l'estranger, la qual cosa, segons el Govern, reflecteix la urgència de tancar aquesta porta legal. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ja havia avançat la mesura dies abans, assegurant que l'objectiu era fer complir “fins a les seves últimes conseqüències” la prohibició vigent al país.

Espanya s'uneix així a altres països europeus com Alemanya, França i Itàlia, que també prohibeixen aquesta pràctica. El Govern recalca que la nova instrucció no busca perjudicar els menors, sinó protegir els seus drets, garantint que la determinació de la filiació es realitzi d'acord amb els procediments legals establerts, sense recórrer a contractes considerats il·legals i èticament qüestionables en el marc jurídic espanyol.