Els sindicats catalans prenen els carrers aquest 1 de maig per a reduir la jornada laboral

Les manifestacions s’estendran per tot el territori català, amb actes a Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa i Lleida

|
Archivo - Decenas de personas durante una manifestación convocada por UGT y CCOO por el Día del Trabajador, a 1 de mayo de 2024
Manifestació convocada per UGT i CCOO pel Dia del Treballador, a 1 de maig de 2024, a Barcelona, Catalunya (Espanya) - Arxiu - Europa Press

 

Barcelona i més de 50 ciutats espanyoles seran l'escenari aquest dijous de mobilitzacions massives organitzades pels sindicats, amb una crida a la justícia social i laboral que ressona amb força arreu del país. Aquest 1 de maig, Dia Internacional del Treball, es convertirà en una jornada històrica carregada de reivindicacions de gran abast, no només per als drets laborals a Espanya, sinó també amb una mirada crítica cap a les polítiques globals de poder.

Els sindicats CC.OO. i UGT de Catalunya lideraran una de les mobilitzacions més significatives de l'any, sota el lema "Proteger el conquerit, guanyar futur". Milers de persones sortiran als carrers per exigir el compliment immediat de l’acord que reduiria la jornada laboral a 37,5 hores setmanals a partir de 2025. A més, es farà sentir un clar rebuig a les polítiques proteccionistes de l'expresident nord-americà Donald Trump, acusant-les d’agreujar la precarietat laboral global i de fer retrocedir els drets dels treballadors.

La gran manifestació de Barcelona: un crit de dignitat i canvi

La manifestació principal a Barcelona començarà a les 11:30 h des de la plaça Urquinaona i recorrerà els carrers principals de la ciutat fins a la seu de Foment del Treball, a la Via Laietana. Els màxims representants sindicals de Catalunya, Belén López (CC.OO.) i Camil Ros (UGT), prendran la paraula per defensar l’ocupació digna, la reducció de la jornada laboral i la millora de la seguretat laboral. Els discursos no només seran una crida a la lluita per millorar les condicions laborals a Catalunya, sinó també un crit a la cohesió social i la justícia econòmica per a tots els treballadors.

Catalunya es mobilitza amb força

Les mobilitzacions no es limiten a Barcelona. Ciutats com Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa també es convertiran en punts de trobada per als treballadors que volen un canvi real. Amb més de 50 convocatòries per tot l’Estat, aquesta jornada es presenta com un front comú per a la defensa dels drets laborals en tots els racons de Catalunya i la resta de l’Estat.

El retard en l'aprovació de la reforma laboral, que es volia aprovar aquest dimarts però es va veure ajornada per un apagat elèctric, ha alimentat la indignació i la desconfiança en el govern. Els sindicats han alertat que no permetran més dilacions i exigiran l’aprovació immediata d’aquest acord, especialment en un moment en què la reforma és més necessària que mai.

Una causa global: la guerra aranzelària de Trump i la defensa dels drets laborals

Però el 1 de maig d’aquest any va més enllà de les fronteres nacionals. Els sindicats alçaran també la seva veu contra la política proteccionista i la guerra aranzelària iniciada per Donald Trump, que està posant en perill els drets laborals de treballadors arreu del món. Per a CC.OO. i UGT, aquesta mobilització tindrà un pes internacional, ja que les decisions de Trump tenen repercussions directes sobre la situació econòmica i laboral global, empitjorant la precarietat i aprofundint les desigualtats.

Diversitat de veus i marxes: tres crides a la lluita

A més de la gran mobilització unitària, altres sindicats han convocat marxes independents a Barcelona. La Unió Sindical Obrera de Catalunya (Usoc) sortirà des del barri de Gràcia amb el lema “Més treball, més salari = Qualitat de vida”. Simultàniament, la CGT també recorrerà els carrers de la ciutat sota el crit “Lluitar per tenir futur”. Tres marxes, però un mateix clam: la defensa dels drets laborals, una vida digna i un futur millor per a tothom.

Un dia amb història: recordar per avançar

Aquest 1 de maig no només commemora els avenços aconseguits pel moviment obrer, com la jornada de vuit hores, sinó que també és un recordatori de les lluites passades i un impuls per les futures. La data és una crida a la solidaritat entre els treballadors, tal com es va fer el 1886 a Chicago, on els màrtirs de Haymarket van perdre la vida lluitant pels drets laborals fonamentals.

A Espanya, el 1 de maig es va començar a celebrar el 1889 i va ser instaurat com a festa nacional durant la Segona República, tot i que durant la dictadura franquista va ser abolida fins a la restauració de la democràcia el 1978.

El primer 1 de maig a Barcelona: el començament d’una llarga lluita

El primer 1 de maig a Barcelona va ser celebrat el 1890 al camp de les Carolines, a la zona del Paral·lel. Allà es van concentrar milers d’obrers de la ciutat per exigir la jornada laboral de vuit hores, un dels principals objectius del moviment obrer de l’època. Aquell primer 1 de maig va marcar l’inici d’una llarga sèrie de protestes i lluites que van forjar la història del moviment obrer a Barcelona i Catalunya.

Aquest 1 de maig, els carrers de Barcelona i de més de 50 ciutats s’ompliran de nou de milers de veus que no només miren enrere per recordar els avenços aconseguits, sinó que criden amb força per aconseguir els drets laborals del futur. La lluita per un món més just i digne continua.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA