El català perd 280.000 parlants habituals en només quinze anys

L’ús habitual del català ha patit una davallada preocupant en els darrers anys. Segons l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, entre els anys 2003 i 2018 el nombre de parlants habituals s’ha reduït en 280.000 persones. Això representa una caiguda de 7,4 punts percentuals, passant del 48,5% de la població al 41,1%. L’estudi ha estat elaborat per un equip de set experts independents sota la coordinació d’Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla, membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’informe s’ha convertit en una peça clau per entendre els desafiaments actuals i futurs del català, i ha servit de base per al debat públic i per al procés participatiu impulsat pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest debat ha permès recollir diagnòstics compartits i propostes que han de donar forma a una nova etapa de polítiques lingüístiques centrades en la promoció i la normalització del català en tots els àmbits de la societat.

LA NOVA INMIGRACIÓ ÉS EL COMPONENT DEMOGRÀFIC QUE FA ABAIXAR L'ÚS

Un dels principals obstacles detectats és la transmissió incompleta de la llengua a les noves generacions, especialment entre la població arribada a Catalunya les darreres dècades. A això s’hi afegeix el paper limitador del marc legislatiu, que dificulta una oficialitat plena del català en molts àmbits. Aquestes circumstàncies creen una situació de desavantatge estructural per a la llengua, especialment en territoris amb un fort component demogràfic de nova immigració.

L’estudi també denuncia la posició de feblesa del català en l’àmbit socioeconòmic i empresarial, on sovint queda relegat en favor del castellà o de l’anglès. A més, posa de manifest un dèficit greu en l’ús del català en l’entorn sociosanitari, fet que suposa una barrera important per al dret dels usuaris a ser atesos en la seva llengua. Aquest dèficit lingüístic en sectors clau contribueix a la percepció del català com una llengua secundària o prescindible.

EL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA VOL POTENCIAR L'ÚS EN TOTA LA SOCIETAT

Tot i aquest panorama complex, els autors de l’informe i representants institucionals com el conseller Vila han volgut enviar un missatge de relativa tranquil·litat. Segons Vila, a Catalunya “el català no es troba en una situació d’amenaça d’extinció imminent”, tot i que cal actuar amb decisió i urgència per revertir la tendència negativa i garantir la vitalitat futura de la llengua.

Amb el Pacte Nacional per la Llengua com a horitzó, les institucions catalanes es preparen per impulsar un conjunt de mesures estructurals i inversions que permetin reforçar l’ús social del català. L’objectiu és assegurar que la llengua catalana no només es mantingui viva, sinó que recuperi espais de centralitat en la vida quotidiana, institucional i econòmica del país.