El dentista, un luxe prohibitiu per 7 de cada 10 ciutadans

Gairebé set de cada deu espanyols reconeixen que han reduït les seves visites al dentista per motius econòmics. Aquesta és una de les conclusions més preocupants de l'últim informe presentat per la Fundació IDIS, que posa de manifest l'impacte de la baixa inversió pública en salut bucodental en el benestar general de la població.

Segons l'estudi, Espanya destina a penes un 2% de la despesa sanitària total a la salut bucal, una xifra molt inferior a la mitjana europea, que se situa entorn del 31%. Aquesta diferència es tradueix en una cobertura pública escassa, fragmentada i centrada únicament en col·lectius vulnerables, com els nens, les embarassades, els pacients oncològics o les persones amb discapacitat.

Mentrestant, la majoria dels tractaments odontològics han de costejar a través del sistema privat, la qual cosa deixa fora del circuit assistencial a bona part de la ciutadania, especialment en contextos de dificultat econòmica.

Anar al dentista, un luxe per a moltes llars

La directora general de la Fundació IDIS, Marta Villanueva, ha destacat que l'informe reflecteix una realitat alarmant: només un 39% dels espanyols visita al dentista almenys una vegada a l'any. La resta acudeix únicament quan té un problema evident, la qual cosa posa en evidència l'escassa implantació d'una cultura preventiva en l'àmbit bucodental.

“Més enllà de l'estètic, tot el que succeeix en la boca té repercussió en la resta del cos”, afirma Villanueva. “Necessitem generar consciència i coneixement en la població. La prevenció és clau no sols per a evitar complicacions dentals, sinó també per a detectar a temps problemes que poden impactar en la salut general”, afegeix.

L'informe revela també que la despesa mig anual en salut bucodental per llar a Espanya ascendeix a 219 euros, una xifra que per a moltes famílies resulta difícil d'assumir, especialment si es requereixen tractaments complexos o de llarga durada.

Un sistema públic amb manques estructurals

Un dels aspectes més criticats per la Fundació IDIS és la falta de planificació i cohesió en el Sistema Nacional de Salut (SNS) referent a l'atenció bucodental. Les prestacions actuals es limiten, en la majoria dels casos, a empastaments bàsics i extraccions, sense oferir solucions per a afeccions més greus o necessitats de prevenció.

Aquesta manca estructural fomenta les desigualtats, ja que només els qui poden accedir a la sanitat privada reben una atenció completa. La salut oral queda, d'aquesta manera, relegada a un segon pla en l'agenda sanitària, malgrat la seva importància en la qualitat de vida i en la salut integral.

La urgència de canviar el model

Des de la Fundació IDIS s'insisteix que és fonamental impulsar una reforma que integri la salut bucodental en l'estratègia sanitària nacional. Augmentar el finançament públic, crear plans d'atenció més amplis i fomentar l'educació sanitària en escoles i centres de salut són algunes de les claus propostes.

L'evidència és clara: la salut de la boca no pot continuar sent tractada com una cosa accessòria. Les malalties periodontals, les càries no tractades o les infeccions dentals poden derivar en problemes cardiovasculars, respiratoris o fins i tot metabòlics.

En un moment en què la prevenció es consolida com un dels pilars del sistema sanitari modern, la salut bucodental ha d'ocupar el lloc que li correspon.