Celíacs de Catalunya alça la veu i denuncia al Parlament Europeu "el greuge comparatiu" que pateixen els malalts

Per primera vegada en la història, una associació de pacients amb celiaquía ha intervingut en el Parlament Europeu. L'Associació Celíacs de Catalunya ha comparegut davant la Comissió de Peticions per a defensar la petició 1468/2024, amb l'objectiu de denunciar la situació de desigualtat que enfronten les persones celíaques a Espanya i exigir una resposta europea coordinada.

En la seva intervenció, la gerent de l'entitat, Esther Roger, ha posat sobre la taula una realitat preocupant: més de 5 milions de persones a Europa pateixen celiaquía, però segueixen sense comptar amb una atenció sanitària equitativa. Ha exigit una harmonització de mesures a nivell europeu i accions immediates per a millorar la qualitat de vida del col·lectiu.

Del silenci institucional a Europa

Després d'anys de reclamacions desateses per part de les autoritats espanyoles, l'Associació ha decidit traslladar la denúncia a Europa. Durant la seva compareixença, Roger ha presentat una petició recolzada per evidència científica i testimoniatges reals de pacients, on ha exposat les conseqüències de la falta de protocols comuns, inversió en recerca i suport institucional. La secretària general de la AOECS (Associació d'Associacions de Celíacs d'Europa), Verónica Rubió, ha secundat públicament la iniciativa, alertant sobre la invisibilitat de la celiaquía en l'agenda europea.

L'Associació ha recordat que l'actual situació vulnera drets fonamentals reconeguts per la UE. En concret, l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals, que prohibeix tota discriminació, i l'article 168 del Tractat de Funcionament de la UE, que estableix l'obligació de protegir la salut pública. Avui dia, les persones amb celiaquía s'enfronten a barreres econòmiques, socials i reguladores que varien dràsticament segons el país.

Espanya: un cas paradigmàtic de desigualtat

A Espanya, la dieta sense gluten —únic tractament eficaç per a aquesta malaltia— no està inclosa en la cartera pública de serveis sanitaris. Els pacients han d'assumir íntegrament el seu cost, la qual cosa suposa una càrrega de fins a 1.000 euros addicionals a l'any. Això contrasta amb el principi d'equitat en l'accés al tractament recollit en l'article 35 dels Drets Fonamentals de la UE. Un estudi de la Universitat de Columbia (2019) va revelar que un terç dels celíacs no segueixen la dieta per raons econòmiques. La salut, denuncien, es converteix així en un privilegi.

A més, s'estima que entre el 75% i el 80% de les persones amb celiaquía a Europa no estan diagnosticades. Això implica conviure amb símptomes i complicacions greus —com a infertilitat, avortaments recurrents, osteoporosis, limfomes o neuropatías— sense saber la seva causa. “La situació exigeix una resposta urgent”, ha reclamat Roger. “Europa necessita un Protocol de Diagnòstic actualitzat i homogeni, que garanteixi l'accés igualitari en tots els Estats membres”.

Una crida a l'acció europea

L'Associació ha instat a la Comissió i als Estats membres a impulsar una Directiva Marco Europea sobre la Malaltia Celíaca. Entre les mesures clau que han plantejat destaquen:

Establiment de protocols diagnòstics comuns i obligatoris en tota la UE.

Reconeixement de la dieta sense gluten com a tractament mèdic, amb ajudes econòmiques harmonitzades.

Creació d'un Observatori Europeu per a supervisar el compliment normatiu.

Incentius fiscals per a reduir el preu dels productes sense glútens.

Formació obligatòria per a personal sanitari i manipuladors d'aliments.

Garantia d'una alimentació segura i sense gluten en centres públics (escoles, hospitals, presons, etc.).

Avaluació periòdica i informes públics sobre l'atenció a la celiaquía en els Estats membres.

La salut no pot dependre del lloc de naixement

“Europa no pot continuar mirant cap a un altre costat mentre milions de persones veuen vulnerat el seu dret a la salut”, ha denunciat Roger. “L'accés al diagnòstic i tractament no pot dependre del país en el qual has nascut, ni de la teva capacitat econòmica. Això no és només una qüestió sanitària: és un problema de drets fonamentals”.

La intervenció de l'Associació coincideix amb la setmana del Dia Internacional de la Celiaquía, que se celebra el 16 de maig. Representa una fita històrica per al col·lectiu i un pas ferm cap a una Europa que garanteixi la igualtat en salut més enllà del paper. “No demanem privilegis —ha conclòs Roger—, demanem justícia”.

L'Associació ha recalcat que aquesta iniciativa neix des de la societat civil, sense vinculació a cap partit polític.