El professorat català: “Amb un sou no n’hi ha prou per viure”

Segons dades recollides per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), aquesta caiguda se situa entre un 20% i un 25% des del 2009, a causa de l’estancament salarial i l’increment sostingut del cost de la vida.

Actualment, un mestre amb jornada completa percep de mitjana 1.958 euros nets mensuals, una xifra molt inferior als 2.291,65 euros que cobren els seus homòlegs al País Basc. Aquesta bretxa salarial evidencia no només una desigualtat territorial greu, sinó també una manca de reconeixement institucional envers una professió essencial per al desenvolupament del país.

Menys de 10 euros l’hora per educar el futur

Tot i tenir contractades 37,5 hores setmanals, la càrrega real de feina del professorat és molt superior: preparació de classes, correccions, reunions amb famílies, seguiment individualitzat de l’alumnat o activitats complementàries. Amb aquest volum de feina no reconegut, el salari efectiu per hora cau per sota dels 10 euros.

La situació es veu agreujada per un context econòmic asfixiant: el lloguer mitjà ja supera els 1.100 euros, la gasolina es manté entorn dels 1,70 €/litre i la cistella de la compra continua encarin-se. Aquest escenari obliga molts professionals a buscar feines alternatives per arribar a final de mes.

“Treballo a una altra feina per poder tirar endavant”

Juan Carlos, mestre d’educació primària amb 18 anys d’experiència, relata: “He de fer una segona feina totes les tardes quan surto de l’escola per poder fer front a totes les càrregues familiars. I no soc l’únic. És frustrant saber que estàs formant les noves generacions i, alhora, haver de buscar alternatives per sobreviure.”

Aquest testimoni dona veu a una realitat que afecta centenars de docents arreu del territori, mentre la professió continua patint un deteriorament constant i progressiu.

CSIF exigeix una pujada salarial del 25%

Davant d’aquesta situació insostenible, CSIF reclama al Govern una pujada salarial immediata del 25%, així com l’adopció de mesures estructurals per millorar les condicions laborals i de conciliació del col·lectiu docent.

“És insostenible que els docents continuïn aguantant en condicions tan precàries per vocació. No podem ser la guardiola del Departament mentre el cost de viure no para de créixer”, denuncia David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya.

“Catalunya no pot construir un futur sòlid ni una educació de qualitat mentre el seu professorat continua en la precarietat. Educar el futur no pot ser una feina mal pagada.”