Blanca Serra fa història i trenca el silenci: primera víctima a declarar per les tortures del franquisme

Per primera vegada des de la restauració democràtica a Espanya, una víctima directa de la repressió franquista i postfranquista declararà formalment davant la Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans. L’activista catalana Blanca Serra, històrica militant independentista i defensora dels drets civils, compareixerà aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per denunciar les tortures que va patir, juntament amb la seva germana ja traspassada, Eva Serra, en dependències policials entre els anys 1977 i 1982.

Aquest fet marca un abans i un després en el llarg i silenciat camí cap al reconeixement i la reparació de les víctimes de la violència institucional durant la dictadura franquista i la transició. Serra serà la primera persona que presti declaració en el marc d’una investigació oberta per tortures a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, símbol de la repressió política a Catalunya durant dècades.

La denúncia va ser presentada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, amb el suport d’Òmnium Cultural i l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), i ha estat recentment admesa a tràmit per la Fiscalia especialitzada. Segons el comunicat difós per Òmnium, aquest pas judicial és “un precedent històric” que podria obrir la porta a futures causes penals i investigacions sobre les tortures sistemàtiques comeses pels cossos de seguretat de l’Estat.

L’escrit recull quatre episodis de detenció i tortura soferts per Blanca i Eva Serra entre 1977 i 1982, tant a la Prefectura de Via Laietana com a la Direcció General de Seguretat a Madrid. En una roda de premsa el mes d’abril, l’advocat d’Irídia, Brian Ventura, va detallar que ambdues “van ser víctimes de tortures específiques per raó de gènere, a més del dolor físic: abusos, humiliacions, vexacions i cosificació pel sol fet de ser dones, militants i dissidents”.

El cas posa sobre la taula una reivindicació llargament exigida pels moviments memorialistes: que Espanya reconegui oficialment les vulneracions de drets humans comeses per l’aparell repressiu franquista i que es faciliti l’accés als arxius policials per identificar-ne els responsables.

La declaració de Blanca Serra, als seus 75 anys, no només representa un acte de justícia personal, sinó també un gran pas col·lectiu en la lluita per la memòria i els drets humans a l’Estat espanyol. Per a les entitats impulsores, suposa un pas fonamental cap a una veritable reparació de les víctimes i un missatge clar contra la impunitat.

Aquesta compareixença, històrica pel seu contingut i pel que simbolitza, podria ser el primer capítol d’un procés que fa més de 40 anys que espera justícia.