La transfòbia ens colpeja: les agressions LGTBI creixen un 22% a Catalunya

En el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, Catalunya es desperta amb una dada que espanta: les discriminacions al col·lectiu LGTBI han crescut un 22,5 % durant el 2025. Així ho denuncia l’últim informe de l’Observatori contra la LGTBIfòbia, que ha registrat 125 incidències de l’1 de gener al 17 de maig, front a les 102 del mateix període del 2024. Avui, més que mai, la crida a frenar l’odi és urgent.

En una concentració plena de simbolisme i dignitat, celebrada aquest dissabte a la plaça ‘28 de juny’ de Barcelona, epicentre històric de l’activisme LGTBI català, la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya i l’Observatori han alçat la veu sota el lema contundent: “Aturem l’odi i el feixisme.”

Cristian Carrés, psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori, ha fet una advertència clara: “El col·lectiu gai i les dones trans són els més afectats”. Les agressions no només passen al carrer, sinó que també penetren a les escoles, els llocs de treball i les xarxes socials. L’odi es propaga en nous formats, disfressat d’opinió i legitimat per discursos normalitzats en alguns espais públics i digitals.

Segons les dades de l’informe, els homes gais continuen sent el grup amb més atacs denunciats (41 casos), seguits molt de prop pel col·lectiu trans, tot incloent-hi les persones no binàries, amb 39 casos. Carrés també ha alertat sobre l’augment d’assetjament escolar i laboral, i el preocupant increment de discursos d’odi difosos a Internet.

Però la violència no és homogènia. “Altres col·lectius també pateixen agressions que queden invisibilitzades per factors com el color de pell, l’origen o la situació administrativa, que dificulten fins i tot la possibilitat de denunciar”, ha assenyalat Carrés. Aquesta interseccionalitat fa que moltes veus quedin silenciades i moltes realitats, ignorades.

Les entitats LGTBI reclamen més implicació institucional i un compromís real amb l’educació en diversitat i drets humans, des de les aules fins als centres de treball. En un moment en què es normalitzen discursos extremistes i es banalitza la violència simbòlica i física, el missatge no pot ser més clar: la neutralitat institucional és complicitat.

Avui no és només una jornada commemorativa. Avui és un crit col·lectiu. Un recordatori que, en ple 2025, estimar segueix sent un acte de valentia, ser visible una forma de resistència, i exigir drets una necessitat inajornable.

Perquè davant l’odi, el silenci ja no és una opció.