En un context marcat per una creixent precarietat habitacional, el dirigent ha alertat d’una situació crítica que amenaça de cronificar-se si no s’actua amb rapidesa i consens.
En declaracions a Cope Catalunya recollides per Europa Press, Vilajoana ha assenyalat que Espanya suporta “la càrrega fiscal sobre l’habitatge més alta d’Europa”, amb un 30% del cost final destinat exclusivament a impostos. Segons ell, aquesta xifra és “corregible demà mateix” sense necessitat de nous marcs legislatius, posant el focus en la voluntat política com a principal barrera.
El president d’Apce ha posat xifres al problema: mentre el país necessita un mínim de 250.000 habitatges anuals per respondre a la demanda social, només se’n construeixen unes 100.000. “El dèficit és estructural”, ha alertat, i ha culpat la lentitud de la burocràcia com un dels principals colls d’ampolla: el procés perquè un terreny esdevingui sòl urbanitzable pot trigar de mitjana fins a 16 anys.
Barcelona, sota lupa
Vilajoana també ha criticat les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, en particular la normativa aprovada durant el mandat d’Ada Colau que obliga a destinar el 30% dels pisos nous o reformats a habitatge social. Tot i reconèixer que s’han iniciat moviments per “flexibilitzar” aquesta mesura, considera que ha de ser modificada perquè sigui realment viable: “Els problemes estructurals no es poden resoldre amb solucions puntuals ni amb una mirada a curt termini”, ha remarcat.
El missatge és clar: sense una estratègia integral i coordinada entre administracions, l’accés a l’habitatge continuarà sent un dret vulnerat per a milers de ciutadans. Vilajoana reclama mesures valentes i eficaces, allunyades del simbolisme i capaces de generar un parc residencial suficient, assequible i sostenible. Perquè l’habitatge, adverteix, no pot seguir sent un luxe en un país on esdevé, cada dia més, una necessitat inassolible.
Escriu el teu comentari