Catalunya actua després de la sequera: de l'"aixeta lliure" a repensar l'ús de l'aigua per no repetir una crisi hídrica

Catalunya respira després de mesos crítics. Les pluges de març i abril han canviat radicalment el panorama hídric del país, portant els embassaments de les conques internes d'un alarmant 16% fa un any a fregar avui el 80% de la seva capacitat. No obstant això, lluny de caure en la complaença, el Govern i la Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s'han posat a la feina perquè la bonança que viu el territori en aquestes últimes setmanes sigui una oportunitat per a repensar els nostres hàbits de consum i preparar-nos per a un futur d'extrems climàtics.

En declaracions exclusives a CatalunyaPress , l'ACA reconeix que la sequera viscuda en els últims dos anys ha evidenciat com el canvi climàtic està intensificant els extrems del clima mediterrani:

“La sequera ens ha demostrat que el canvi climàtic està accentuant els extrems del clima mediterrani fins a punts que ningú esperava".

La tornada a la 'normalitat' en l'estat dels embassaments, conques internes i recursos sobre l'aigua deixa un nou escenari tant en la política com en la societat. Actualment, el missatge que llancen des de les institucions és que, a partir de l'experiència adquirida en els últims anys, les polítiques de gestió de l'aigua han de mirar més enllà del curt termini i actuar amb una visió estructural.

El canvi de paradigma: de l'“aixeta lliure” a la sostenibilitat

El missatge dels experts és clar: l'abundància actual no pot justificar un retorn als hàbits del passat. El consum d'aigua, tant en l'àmbit domèstic com en sectors clau com l'agrari o el turístic, ha d'adaptar a una realitat en la qual la irregularitat climàtica serà la norma. Els experts adverteixen que seria un error tornar a la situació en què "la demanda supera l'oferta" i assenyala que existeixen sectors, com l'agrícola i el turisme, són els que s'han de controlar i reestructurar principalment.

“Això ja no va de tenir una aixeta i fer el que un vulgui”, adverteixen des del sector.

Les estadístiques parlen per si soles. Mentre un ciutadà mitjà consumeix uns 127 litres diaris, un turista pot arribar a consumir entre 450 i 800 litres al dia, segons dades de la Fundació We Llauri Water. En zones com la Costa Brava o l'àrea metropolitana de Barcelona, aquesta pressió turística sobre els recursos hídrics exigeix noves estratègies d'estalvi i eficiència.

Les mesures del Govern per a evitar futures emergències

L'ACA destaca que l'activació del Pla de Sequera el setembre de 2021, quan els embassaments encara estaven al 70%, va ser clau per a evitar un col·lapse total en 2023. Gràcies a la combinació de dessalació, aigua regenerada i restriccions, es va aconseguir evitar que els embassaments quedessin buits durant 430 dies.

Ara, amb nivells més folgats, el Govern no abaixa la guàrdia.

“Les dessalinitzadores continuaran funcionant al 90% i també es continuarà aportant aigua regenerada al tram final del riu Llobregat per a garantir el cabal ecològic”, detallen des de l'ACA.

L'objectiu és optimitzar les reserves actuals i millorar la situació d'aqüífers clau com el del delta del Llobregat, que proveeix a bona part del Baix Llobregat i de l'àrea metropolitana.

A més, ja estan en marxa actuacions per a incrementar en 31 hm³ la disponibilitat d'aigua en 2025, com el reforç del cabal del riu Muga o els nous pous a Peralada. També s'estan ampliant instal·lacions clau com la potabilitzadora del Besòs i la planta Estrella, a Sant Feliu de Llobregat.

Estratègia 2029: més aigua, menys dependència de la pluja

Pensant a llarg termini, el Govern treballa en una estratègia per a generar 280 hm³ addicionals d'aigua abans de 2029, amb l'objectiu que el 70% de les demandes es cobreixin sense dependre directament de les pluges. Aquesta estratègia se centra en tres pilars: dessalació, regeneració i eficiència.

Una de les accions més importants serà la millora de les xarxes de proveïment municipals.

“A mitjans 2023 es va atorgar una línia d'ajudes de 130 milions per a gairebé 900 actuacions”, explica l'ACA. En total, es van beneficiar 707 municipis, molts d'ells en comarques com el Baix Llobregat, que van sofrir especialment la falta d'aigua.

Així mateix, s'ha aprovat l'ampliació del termini d'execució d'aquestes obres fins a novembre de 2026 i es llançarà una nova convocatòria d'ajudes per als municipis que no van poder accedir a l'anterior, amb una dotació addicional de 2 milions d’euros.

Un repte col·lectiu que va més enllà de la política

Experts i responsables coincideixen: no tot pot recaure sobre les administracions. La solució definitiva passa també per la conscienciació social i la transformació de sectors econòmics clau.

“El turisme, l'oci, la jardineria o els esports aquàtics han d'evolucionar cap a usos més racionals”, sostenen des del Govern, que insisteix que es tracta de “repensar, no d'eliminar”.

L'actual situació hídrica a Catalunya permet mirar el futur amb una mica més de tranquil·litat, però també exigeix actuar amb responsabilitat per a no repetir errors. Perquè si alguna cosa ha deixat clar aquesta sequera és que l'aigua, avui més que mai, és un recurs que hem de protegir entre tots.