Polèmica a les terrasses de Catalunya: bars comencen a limitar el temps de consum segons què demanis

Amb l'arribada del bon temps i l'obertura massiva de terrasses, bars i restaurants de tota Catalunya han tornat a omplir de clients que busquen gaudir de l'assolellat clima i una beguda refrescant per a mitigar els primers efectes de la pujada de les temperatures. Una escena típica de l'estiu al nostre país, però que sembla que arriba amb un nou polèmic matís que ens esquitxa a tots: cada vegada són més els locals que apliquen límits de temps d'estada o fins i tot augmenten el preu de la consumició segons el temps que el client romangui assegut.

En ciutats com Barcelona o Badalona ja s'han vist cartells visibles en pissarres a peu de carrer que avisen de restriccions clares: "30 minuts per beguda". És a dir, si només et prendràs un cafè o un refresc, tens mitja hora abans d'haver de deixar la teva taula. L'objectiu, segons expliquen des d'alguns establiments, és maximitzar la rotació de clients en unes zones que, com les terrasses, tenen una demanda altíssima durant la temporada estival.

“No vull estar mirant el rellotge mentre em prenc un refresc”, es queixava una clienta aquest cap de setmana en el passeig marítim de Badalona, on diversos locals ja apliquen una política que ha deixat sorpresos a molts. Això és perquè encara que alguns bars insisteixen que "no són estrictes" i que no cronometren als clients, la mesura ha generat malestar i confusió.

És legal aquesta pràctica?

La pregunta que molts es fan és si un bar pot, realment, limitar el temps que romans assegut a la seva terrassa o apujar-te el preu si et quedes més estona de l'esperat. Unes mesures que de primeres sonen abusives cap als clients. Des de CatalunyaPress ens hem posat en contacte amb l'Agència Catalana de Consum, Administració Local i Atenció Ciutadana per a aclarir si existeix un marc legal que regula aquest tipus de decisions. La resposta ha estat poc concloent, fruit del desconeixement i la falta de normativa específica en aquest àmbit.

No obstant això, des de Consum sí que ens poden confirmar, a partir de fonts externes a la Generalitat, que en principi, “si existeixen indicacions clares i visibles, es podria considerar legal”. És a dir, si el bar informa prèviament el client —sigui mitjançant un cartell ben situat o explicant-ho al moment d'atendre—, la pràctica podria ajustar a la legalitat vigent.

Des de l'organització de consumidors FACUA, també es deixa la porta oberta a la legalitat, encara que amb matisos: “Sempre que es facin les coses bé”, subratllen. Això implica que el client ha de ser informat de manera transparent abans de fer la comanda i, a més, que el servei ha de ser ràpid i eficaç. En cas contrari, si el local triga massa a atendre o servir i, així i tot, exigeix que el client abandoni la taula per límit de temps, podria considerar una mala praxi o fins i tot una infracció.

Per què imposen aquestes normes?

El rerefons econòmic és evident. Amb terrasses limitades i una gran afluència de clients, molts hostalers busquen rendibilitzar al màxim cada taula. “Hi ha persones que demanen un cafè i es queden dues hores ocupant una taula. Això és insostenible per al negoci”, comenten alguns responsables de bars consultats per CatalunyaPress.

No obstant això, els mateixos establiments reconeixen que no pretenen ser inflexibles. Molts aclareixen que no “estan amb el cronòmetre en mà”, però que necessiten eines per a evitar abusos puntuals. Uns altres ho veuen com una mesura dissuasiva més que coercitiva: “No ho fem per fotre, sinó perquè hi hagi rotació, especialment en hores punta”.

I els drets del client?

La falta d'informació clara deixa als consumidors en una situació d'inseguretat. Què fer si et conviden a marxar després de mitja hora per haver demanat només un refresc? Estan vulnerant els teus drets?

La clau està en la transparència i l'equilibri. Si l'establiment informa adequadament i actua amb proporcionalitat, pot exercir el seu dret a organitzar el seu servei. Però si no hi ha avís previ o el servei ha estat lent, el client podria tenir motius per a reclamar.

En un estiu on cada taula compta, la relació entre consumidors i hostalers es juga també en el temps que un passa assegut. Consumir de pressa o gaudir sense rellotge? Aquesta és la qüestió.