Ramsés Martí: "Ens falta cultura de vincular la societat amb la seguretat a l'aigua"

Heu denunciat que a la majoria d'espais aquàtics naturals de l'interior de Catalunya no hi ha cap mena de servei de vigilància i socorrisme. Parlem de gorgs, de llacs, de rius? I de quina quantitat?

És difícil de quantificar i també és difícil posar-hi mesures. Si ja hi ha problemes per cobrir la vigilància a platges, perquè hi ha ajuntaments que no poden cobrir-les completament per pressupost les platges i només es cobreixen les urbanes... Quan parlem d'espais naturals encara es fa més difícil. 

El que reclamem és que hi ha espais que estan clarament identificats que són de gran afluència. Fins i tot hi veiem, cada any, que s'intenta intentar restringir el trànsit. Per què? Doncs perquè moren d'èxit.

Hi ha molts espais que ja tenim identificats, que s'anuncien per xarxes socials com un reclam per a la família pel cap de setmana, d'altres que fins i tot s'anuncien pels departaments de turisme dels ajuntaments, que són espais que estem publicitant, que són espais naturals. I hi estem enviant gent. I tenen una perillositat igual que les platges. El que passa és que no es cobreixen, no tenim aquesta cultura de cobrir-los. 

El que estem reclamant és que, any rere any, veiem que se'ns acumulen ofegaments a espais naturals, en llocs on sí que hi ha afluència, perquè, repeteixo, entenem que no es pot cobrir al 100%, però hi ha espais que tenim identificats i que no ens hi posem. La resposta no és a vegades posar policies a tot arreu, sinó posar senyalització, per exemple. D'aquesta manera la gent, quan hi accedeixi, sàpiga que entra un espai natural que pot variar d'un dia per l'altre que que la profunditat pot canviar, que el cabal pot augmentar, que hi ha un cabal present. Aleshores arriben els incidents i això ho portem arrossegant des de fa anys.

El diagnòstic és clar. Què cal fer per capgirar la situació? Perquè òbviament, aquí estem parlant de dos tipus de recursos que són recursos humans i recursos materials...

Sí, i en tots dos casos hem de mirar el pressupost. Sobretot de l'administració local, però també de l'autonòmica. I també hi ha pel mig l'Agència Catalana de l'Aigua. I d'altres que ja no són de domini públic, sinó són d'una entitat privada. Aleshores, molts cops ens trobem en un cas de el uno por el otro, la casa sin barrer.

En el cas del llac de Núria, és Ferrocarrils de la Generalitat, qui assumeix la seguretat. Perquè tenen la gestió del Cremallera. I vam tenir reunions, però segueixen dient que la responsabilitat no és 100% seva. Tot i que s'han aconseguit millores.

Si estéssim en un escenari ideal, més enllà de recursos materials i recursos humans, entre un socorrista que treballés en una platja o en una piscina i en un lloc com aquest, no hi hauria cap diferència en les funcions i en el coneixement. Al final, no deixa de ser aigua. Seria el mateix.

Està clar que un socorrista ha de reconèixer l'espai on va a treballar. Si canvio de vehicle, he d'adaptar-me al vehicle nou amb el que treballo, per saber on és cada cosa. Les eines que usem normalment a zones amb corrents amb cabals d'aigua no són les mateixes que les que utilitzem en una platja.

La següent pregunta és si existeix una formació específica per als espais naturals...

No. Existeixen empreses privades que ofereixen formacions per a molts tipus de públic. També l'Escola Nacional de Protecció Civil fa a Madrid fa un curs d'un parell de dies per a equips multidisciplinaris d'atenció en medi aquàtic. Però pel que fa a les titulacions actuals que tenim a Catalunya, d'on surten els socorristes aquàtics, serien un grau mig de salvament i socorrisme. 

També hi ha cursos del SOC, al medi natural, cada vegada més perquè no hi eren abans. S'estan introduint perquè els experts estem apretant perquè hi hagi gent preparada, perquè si aconseguim que algú es posi les piles. Sense gent preparada no podem fem la feina. 

Cada cop s'està veient més i també esperem que no hi hagi d'haver més incidents i que no haguem de lamentar més morts abans que els ajuntaments se n'adonin, que ho comencin a veure. Si tenen un espai natural al seu terme municipal han de mirar d'on es treu pressupost per intentar millorar la senyalització, valorar si els caps de setmana que hi arriba més gent o en quin horari podem posar alguna persona vigilant... Tot això ho han de mirar.

També dèieu que no hi havia material flotant d'ajut. Quins mínims creieu que s'haurien de complir?

A les piscines hi ha una normativa. Canvia en funció de les autonomies, però normalment trobes algun tipus de material flotant que tu puguis llençar. A les basses també. I les platges del nostre país no se'n veuen, cosa que sí que passa a altres països. Igual que trobes extintors i desfibril·ladors automàtics en equipaments, hi ha elements flotants que pots intentar llençar a una persona que es pugui estar ofegant mentre avises al 112. 

I després hi ha el problema del vandalisme, que és el gran problema que tenim en aquest país quan instal·lem coses que s'han arribat a robar i fer malbé. Voltant pel món he trobat amb llacs i rius on et trobes unes columnes on hi ha vèrtebres de rescat, que és un pal que s'allarga de vegades fins a 17 metres. Hi ha altres objectes que pots llençar a l'aigua i que s'inflen automàticament. I aquí això no ho tenim, no ho valorem. Jo intento ensenyar-ho als llocs on vaig. Perquè si no, si la gent no en té coneixement, per tant, se n'hi hauria de posar d'acord. I també a les platges. 

Però ens falta aquesta cultura de vincular la societat amb la seguretat a l'aigua. De moment, si encara no hem aconseguit que la senyalització sigui com Déu mana, que els pictogrames siguin com Déu mana... pensar que pugui haver-hi elements flotants... El primer que em diran, i ho fan, és que això desapareixerà en dos dies.

Algú s'ho s'endurà...

Ja m'ho van dir a Núria, que han instal·lat una taula de rescat que els hi serveix també per si algú queda atrapat al gel. Però han valorat posar igualment, almenys que si passa alguna cosa no ho sé. De fet, de vegades és més el fet de dir que, si passa alguna cosa, que ja tenien recursos. Ells han fet aquest pensament.

Recollint el guant del que comentaves de les administracions... esteu en contacte amb elles per aquestes reivindicacions? Si és així, quin feedback teniu?

El primer problema que tenim al nostre país és que ni a nivell autonòmic ni a nivell nacional hi ha una normativa sobre com s'han de vigilar els espais aquàtics. 

Quan parlem d'aigües obertes i d'aigües continentals no hi ha una normativa. Les platges poden estar vigilades d'una manera totalment diferent. Només hi ha dues comunitats a Espanya amb una normativa pròpia, les Balears i Canàries. 

Per tant, ja tenim un problema perquè quan no s'obliga per llei a fer una cosa, ningú la fa. Després hi ha entitats i òbviament, sobretot a nivell d'Espanya. La Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, que apreta molt per intentar millorar la seguretat en els espais aquàtics. 

Altres agents, el que fan, és intentar millorar la situació a nivell de treball, de condicions laborals. Tot va lligat, perquè també surt del mateix pressupost. Per tant, considero que tothom, en certa manera, hi treballa. 

Hem format un grup d'experts en seguretat aquàtica, que el que fem és posar blanc sobre negre i dir s'estan detectant mancances. Cada any tenim un número de ofegaments, i es fa recompte només dels mortals. Ens perdem molts d'aquells que queden allà, i hem de pensar que l'ofegament no és igual a mort.