Li roben 4.000€ després d'una trucada "del banc": una estafa que faria caure a tothom

L'Antonio (nom fictici), com molts altres, pensava que les estafes per suplantació d'identitat només afectaven persones amb pocs coneixements informàtics. “Jo tenia entès que en aquestes coses hi queia gent amb un nivell informàtic molt bàsic, pensava que hi queien els iaios”, va relatar en declaracions recollides per 20minutos. Però tot va canviar quan ell mateix va ser víctima d'una estafa de 'phishing' mentre caminava pel carrer.

La trucada semblava legítima: a la pantalla del seu mòbil hi apareixia el número del seu banc. A l'altre costat, un suposat agent que no només es va identificar com a treballador de l'entitat, sinó que, a més, li va facilitar informació veraç sobre el seu compte, adreça i moviments recents. Fins i tot va rebre missatges a través de l'app del banc, cosa que li va donar una falsa sensació de seguretat.

“Quan vaig veure que aquest senyor es comunicava directament amb mi dins de l'aplicació... em diu en aquell moment que jo sóc qui ha matat en Manolete i m'ho crec”, va relatar amb ironia. Però no hi havia res de graciós: l'estafador va aconseguir buidar-li el compte. Quan l'Antonio va arribar a casa i va contactar amb el seu banc real, ja era massa tard. Li havien robat 4.000 euros.

Aquest tipus de delictes no para de créixer. Només l'any 2023, les estafes informàtiques —categoria dins la qual s'inclou el phishing— van assolir els 427.448 casos registrats a Espanya, segons dades oficials citades per 20minuts. És més del doble que l’any 2019 i 16 vegades més que el 2013.

La Policia Nacional explica que l'èxit d’aquestes estafes es basa en la informació obtinguda de filtracions massives de dades a internet, sovint venudes a la dark web. “Saben com et dius, el teu banc, la teva adreça...”, expliquen des de la Unitat Central de Ciberdelinqüència.

Casos com el de l’Antonio no són aïllats. Un altre exemple és el d’una clienta de Deutsche Bank a qui li van sostreure milers d’euros durant un cap de setmana. Aquest tipus de fraus tan elaborats han portat advocats com Antonio Mendia a agrupar més de 30 afectats d’arreu d’Espanya per presentar una demanda col·lectiva.

En alguns casos, les víctimes perden no només els diners, sinó també l’estabilitat emocional. “Tens una maleïda sensació d’haver estat un imbècil”, admet l’Antonio. “És un procés del qual trigues a recuperar-te, segurament, un mes i escaig… estàs sol perquè no tens ningú que et digui res”.

El banc implicat en un dels casos, Deutsche Bank, ha evitat pronunciar-se directament al respecte al·legant que el cas està en procés judicial. Sí que afirmen a 20minutos que estan invertint “molts recursos en la seguretat de les dades dels nostres clients”, tot i que reconeixen que “hi ha una part que no podem controlar”.

La realitat és clara: ningú no està fora de perill. Ni l’edat, ni el nivell educatiu, ni l’experiència financera serveixen com a escut davant d’un frau cada vegada més complex. L’única defensa real, segons els experts, és la prevenció, l’educació digital i una bona dosi de desconfiança.