Dones, nens i treballadors precaris: aquests són els oblidats de la crisi climàtica

El canvi climàtic no únicament té un impacte en el clima, amb una pujada de les temperatures que es nota a tot el món. També genera desigualtats, castigant, de forma particularment cruel, als segments més vulnerables de la població. Hi ha solució? La resposta, per sort, és afirmativa, i així ho reflecteix un informe fet conjuntament entre la Fundació La Caixa i la UNESCO, que s'ha presentat en el Palau Macaya de Barcelona.

Qui n'assumeix el cost? Com es poden abordar les desigualtats derivades del canvi climàtic i la gestió climàtica és el document que llança llum sobre aquesta xacra, al mateix temps que proposa accions que integrin l'equitat, la justícia social i els drets humans en les polítiques climàtiques. Per als responsables de l'informe, és l'única manera de garantir "una transició justa i inclusiva".

I és que les conclusions de l'estudi no poden ser més clares: dones, nens, treballadors en situació irregular i poblats indígenes són els col·lectius més afectats. Però hi ha més. Prop de 1.400 milions de dones (el que representaria el 35% de la població femenina mundial en l'actualitat) es veurien directament afectades per aquestes desigualtats entre 2040 i 2060.

"El canvi climàtic és una emergència per a tots", ha assegurat en la intervenció de benvinguda Mònica Badia, responsable d'Aliances Estratègiques Internacionals del Palau Macaya. "Hem de treballar per poder tenir un futur més just i sostenible".

Per part seva, Gustavo Merino, director de Polítiques Socials de UNESCO, ha dit que és necessari "complementar les polítiques climàtiques amb polítiques socials". Merino apunta que l'informe dóna continuïtat a un treball anterior, Societats inclusives i resilients. Es va publicar després de la pandèmia.

"El missatge és senzill: la transició justa no sols ha de centrar reduir les emissions, sinó a garantir la justícia i la igualtat", ha dit, assegurant que s'ha d'incidir en "solucions inclusives". Ha assegurat que el treball s'ha fet a partir de dos índexs: el d'exposició al canvi climàtic i el de vulnerabilitat social.

"El 45% de la població mundial ja viu en llocs de risc, i aquest tant per cent creixerà si no actuem aviat", ha advertit Merino, dient que l'informe és "una invitació al fet que es donin la mà la ciència i les polítiques socials".

El exdirector de Medi Ambient de OCDE, Rodolfo Lacy, principal autor de l'informe, part d'una premissa molt senzilla. "En les nacions i comunitats vulnerables, el canvi climàtic  els esdeveniments meteorològics extrems desencadenen migracions que poden acabar comportant crisis humanitàries. Social i econòmicament parlant, sofreixen molt més", ha dit, apuntant també a possibilitats com a conflictes bèl·lics com a desencadenants de grans moviments forçosos de població.

"Si no fem una redirecció, una política d'atenció als més vulnerables, no els podrem ajudar en unes condicions cada vegada més dramàtiques", ha assegurat, recordant els casos recents de Síria i l'Iran.

Però... per què afecta particularment a les dones? "Perquè moltes vegades, en aquests contextos més vulnerables, els homes poden migrar i són les dones els qui es queden a càrrec de les famílies, les nenes deixen d'assistir a classe... la violència de gènere s'exacerba", analitza Lacy.

Lacy, no obstant això, assegura que "hi ha tecnologies per mitigar les conseqüències dels gasos d'efecte d'hivernacle".

Treballar en condicions adverses

De la mateixa manera, l'informe apunta que 765 milions de persones viuran i treballaran en llocs exposats a extrems climàtics en condicions de vulnerabilitat tèrmica. "En el lloc d'on jo sóc, a Mèxic, les temperatures màximes arriben a ser de 53 graus", ha confessat.

Per tant, el document assegura, en les seves conclusions, que és imperatiu "aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), abordar els impactes distribucionals de les polítiques climàtiques, prioritzar adaptació i resiliència i accelerar la implantació massiva de tecnologies netes i de zero emissions".

El cas d'Espanya

Preguntat per Espanya, Lacy ha assegurat que les comunitats situades geogràficament més al sud estan en risc de ser "com el nord d'Àfrica", encara que el nord tampoc es lliuraria. "Hem vist incendis a Portugal, per la qual cosa els territoris situats més al nord no estan fora de perill, ha apuntat.

De la mateixa manera, ha recordat el recent i dolorós cas de la DANA de València. "Ocorrerà més, com les onades de calor, que ja han sofert, també per una sequera prolongada", ha dit... dient que això arribarà "abans de 2050".

L'expert ha compartit una anècdota, dient que, aprofitant el seu pas per Barcelona, va veure en una llibreria un llibre sobre les nevades a Barcelona. "Quan va ser l'última vegada que va passar?". "Al març de 2013", li ha respost Badia. "Perquè això serà cada vegada més estrany. Per a vostès, pot ser un esdeveniment meteorològic extrem", ha assegurat.

Es poden aplicar les conclusions?

Lacy ha respost també sobre el gir conservador en alguns sectors i estats. "Alguns d'ells, com la indústria petroliera, molt vinculada a l'automobilística, són poc inclinats al canvi. Però també ho poden ser la militar i la de salut. Per tant, si els estats amb majors recursos no donen suport a aquestes polítiques, la seva implantació, que siguin una realitat, seran més lentes", ha reflexionat.

"Gairebé totes les economies del planeta prens decisions racionals, però nosaltres parlem de decisions de caràcter moral. La riquesa, el benestar, no poden estar supeditades a sacrificar altres aspectes. Cal tenir mirada largoplacista, ho comencem a parlar en 1992, i en l'actualitat el nostre horitzó ja és 2050. A partir de llavors, és incert el que passarà, però hi ha indicadors que assenyalen que pot haver-hi punts de no retorn", ha apuntat Lacy.

"S'ha de generalitzar la discussió, aportar dades i no deixar res a la deriva; no atendre els més vulnerables significa que hi haurà més migracions. I els Estats Units és un dels països que més rebran", ha dit amb un gran somriure a la cara.