Estudien per plaer, no per treball: el fenomen que està canviant com envellim

En un fenomen que revela profundes transformacions socials, 314 persones majors de 65 anys estan matriculades en graus universitaris oficials a Catalunya durant el curs 2023-2024, segons dades de la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat. La xifra, que inclou centres públics i privats, suposa un rècord històric dins d’una tendència ascendent que va començar el curs 2008-2009, quan amb prou feines hi havia 8 estudiants d’aquesta franja d’edat a les universitats catalanes.

Des de llavors, el creixement ha estat constant: 157 estudiants el 2013-2014, 250 el 2018-2019 i una recuperació sostinguda després d’un petit descens el 2019. En total, des del 2008 s’han matriculat 2.541 majors de 65 anys en estudis universitaris oficials.

Aquest auge té profundes implicacions socials. Per a Mercè Puig, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), aquestes persones representen una nova forma d’envellir, en què la jubilació esdevé una oportunitat per reprendre somnis acadèmics ajornats. “La gent arriba millor als 65 anys: amb millor salut, amb més estabilitat econòmica i amb més temps per a si mateixos”, explica. I afegeix: “Aprofiten aquest moment per fer aquells estudis que no van poder fer abans. No estudien per obligació, sinó per vocació. Busquen carreres que els fan feliços.”

La motivació no és laboral ni estratègica, sinó purament vital. Molts d’aquests estudiants ja havien cursat una carrera en el passat i avui tornen a les aules com a part d’un projecte personal i emocional. Es tracta d’un retorn lliure, sense la pressió del mercat, que té com a principal motor la curiositat, el desig d’aprendre i el plaer del coneixement.

Humanitats: el refugi del saber

Aquest retorn acadèmic té un patró clar: les Humanitats són la branca preferida pel 58% dels majors de 65 anys. Història i Història de l’Art lideren l’interès (91 matriculats), seguits per Filosofia i Arqueologia (13), Art i Belles Arts (21), Humanitats (31) i Filologies (25). En l’àmbit de les Ciències Socials, destaquen Dret (34 estudiants), Psicologia (22) i Antropologia (21).

La UOC i la UB, referents

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s’erigeix com el principal centre d’acollida, amb 159 estudiants majors de 65 anys —el 50,6% del total—, gràcies al seu model en línia, que permet estudiar des de casa amb flexibilitat. La segueix la Universitat de Barcelona (UB), amb 105 estudiants sèniors, especialment als seus campus del Raval i la central, on la convivència intergeneracional ja és una realitat palpable.

Per a Maria Soler, degana de la Facultat de Geografia i Història de la UB, el fenomen té un valor incalculable: “Toren a estudiar per plaer i com a repte personal. La seva presència enriqueix l’ambient acadèmic, crea un intercanvi intergeneracional valuosíssim i, a més, els manté actius i els rejoveneix.”

Un nou paradigma d’envelliment

Aquesta onada d’universitaris grans representa una transformació cultural profunda: trenca el mite que la universitat és només per a joves, qüestiona l’edat com a límit per a l’aprenentatge i redefineix la idea de jubilació.

Allò que va començar com una excepció és avui una tendència amb força social. I més que una dada acadèmica, és una declaració de principis: el saber no té edat. A Catalunya, centenars de persones majors de 65 anys estan demostrant que, quan s’estudia per plaer, la universitat pot ser també una manera de viure millor.