Tot i que les xifres són alarmants, el nombre total d’accidents amb víctimes ha disminuït lleugerament (3.176 davant dels 3.217 de 2024), i també ho han fet les víctimes totals (4.589 davant de 4.628), però la xifra de morts ha crescut.
El més preocupant: el perfil de les víctimes. El 40% eren menors de 35 anys. Dotze de les persones mortes tenien entre 15 i 24 anys, i onze més entre 25 i 34. A més, la franja d’edat de 55 a 64 anys suma altres onze defuncions. Pel que fa al gènere, 48 de les víctimes eren homes i 11, dones.
El Servei Català de Trànsit ha encès les alarmes sobre la vulnerabilitat a la via pública: 21 dels morts eren motoristes, quatre vianants i tres ciclistes. És a dir, gairebé la meitat pertanyien a col·lectius especialment exposats. La resta viatjaven en turismes (23), furgonetes (4) o camions (3). Per aquest motiu, Trànsit ha fet una crida urgent tant a la precaució entre els col·lectius més vulnerables com al respecte per part de la resta d’usuaris.
Els sinistres més freqüents han estat els accidents simples (17), els xocs frontals (14) i les col·lisions laterals (11), seguits de les col·lisions per encalç (6) i els atropellaments (4). Les vies més perilloses fins ara són l’AP-7, amb 7 morts, i la C-58, amb 5.
Barcelona i Tarragona concentren la majoria de les tragèdies viàries, amb 44 de les 59 morts (un 75%). A Lleida s’hi han registrat 8 defuncions, i a Girona, 7.
Tot i que en comparació amb el 2019 —any de referència— les víctimes mortals han baixat un 14,5% (69 morts aleshores, davant de 59 ara), l’increment respecte al 2024 reflecteix una tendència preocupant a l’alça en la mortalitat viària. El Servei Català de Trànsit insisteix que la lluita contra la sinistralitat exigeix un canvi real en el comportament al volant, especialment en l’atenció al risc i la convivència a la carretera amb els col·lectius més vulnerables.
Escriu el teu comentari