El James Webb ho confirma: l'asteroide 2024 YR4 podria xocar amb la Lluna en 2032

La NASA eleva la probabilitat de col·lisió de l'asteroide amb el satèl·lit terrestre

|
Fondo del espacio con el vuelo de cometas hacia el planeta
Un nou càlcul astronòmic situa a l'asteroide 2024 YR4 més prop de la Lluna. Foto: Freepik

 

L'asteroide 2024 YR4, identificat inicialment com un dels objectes més amenaçadors per a la Terra mai registrats, ha tornat a generar titulars, encara que aquesta vegada la seva trajectòria preocupa en relació amb la Lluna. Nous càlculs basats en dades recents han incrementat les probabilitats que aquest cos celeste impacti contra el satèl·lit natural de la Terra el 22 de desembre de 2032, passant del 3,8% al 4,3%.

 

Asteroide
Els nous càlculs augmenten el procentaje de col·lisió contra la Lluna. Retallada: Europa Press

 

El seguiment de l'asteroide és realitzat per la NASA i un equip d'investigadors liderat pel científic Andy Rivkin, del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins. Gràcies a observacions realitzades pel Telescopi Espacial James Webb (JWST) al maig, s'ha aconseguit afinar un 20% més la predicció de la seva trajectòria futura, aportant major precisió al pronòstic del possible impacte lunar.

 

Què passaria si l'asteroide xoqués contra la Lluna?

Malgrat l'augment en la probabilitat de col·lisió, els experts criden a la tranquil·litat. Des de l'agència espacial estatunidenca recorden que aquestes xifres estan en constant revisió: “És completament normal que la probabilitat d'impacte variï a mesura que s'incorporen noves dades”, van explicar en una recent actualització.

Fins i tot si l'asteroide arribés a col·lidir amb la superfície lunar, l'esdeveniment no tindria conseqüències significatives sobre l'òrbita de la Lluna ni afectaria la Terra directament. Així ho va confirmar també l'astrònom Pawan Kumar, exinvestigador de l'Institut Indi d'Astrofísica, qui considera que no hi ha motiu d'alarma.

“El satèl·lit natural de la Terra és un entorn estable i preparat per a aquesta mena d'esdeveniments”, va apuntar Kumar. A més, va explicar que qualsevol fragment que pogués desprendre després de l'impacte i ser expulsat a l'espai pròxim a la Terra, acabaria desintegrant-se a l'atmosfera terrestre sense conseqüències per a la població.

 

Un gegant rocós que ja no es pot veure des de la Terra

Malgrat que el 2024 YR4 ja no és visible des del nostre planeta a causa de la seva distància actual, el seu pas fugaç per l'òrbita visible al maig va permetre valuoses observacions científiques. El James Webb, el telescopi més potent i precís mai enviat a l'espai, va utilitzar la seva càmera d'infraroig pròxim (NIRCam) per a capturar dades que van permetre refinar els càlculs orbitals.

Aquests ajustos han permès als astrònoms recalcular amb més exactitud la seva posició en la data clau de desembre de 2032, la qual cosa ha suposat una revisió de la seva trajectòria i del risc que representa per a cossos celestes pròxims, especialment la Lluna.

 

Un recordatori del dinamisme de l'espai

Aquest tipus de fenòmens posa en relleu la necessitat de vigilar contínuament l'espai pròxim a la Terra, no sols pels riscos potencials que podrien representar per al nostre planeta, sinó també com una oportunitat per a millorar els sistemes de detecció i predicció astronòmica.

Cada nova dada, cada ajust orbital i cada predicció corregida, ens acosta una mica més a comprendre el comportament dels asteroides i ens permet enfortir els protocols de resposta internacional davant possibles amenaces futures.

Ara com ara, el 2024 YR4 no representa un perill per a la Terra, i encara que el seu impacte en la Lluna és una possibilitat més elevada que abans, la comunitat científica continua observant la seva evolució amb serenitat i precisió tècnica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA