"El més bell català del món" es parlava a Múrcia: el passat ocult que pocs recorden

I si bona part del vocabulari murcià quotidià tingués arrels catalanes? Encara que pugui sorprendre, segons una investigació publicada per Murcia Plaza, el dialecte murcià està profundament influenciat pel català, tant en el lèxic com en la toponímia i els cognoms. Aquest vincle es remunta al segle XIII, amb la conquesta de la taifa de Múrcia per part de Jaume I d’Aragó, que va repoblar la zona amb milers d’habitants procedents de territoris catalanoparlants.

Un dialecte ple de catalanismes

Paraules com espolsar, bòria, pèsols, albercocs, fang, bufar, llanda o emboçar formen part del parlar murcià actual, encara que moltes tenen un origen català. Segons el cronista medieval Ramon Muntaner, a la seva època “a la ciutat de Múrcia i en el seu regne es parla el català més bell del món”. I no anava gens desencaminat.

A això s’hi suma la influència del català en estructures lingüístiques com el sufix –ico, molt característic a Múrcia (per exemple, xicotico), i l’ús de diminutius acabats en –ete/a, també habituals a la Vega Baixa i al Camp de Cartagena.

Cognoms i topònims amb accent català

El llegat català no es limita al vocabulari. Murcia Plaza assenyala que molts dels cognoms més freqüents a la regió són d’origen català: Pujante, Guirao, Guillamón, Riquelme, Capel, Noguera, Miralles, Soler o Viudes, entre d’altres.

També hi ha topònims i noms geogràfics d’arrel catalana, com Illa Grossa, Calnegre, Calblanque o Calarreona. Molts d’aquests noms són vestigis directes del Repartiment de Múrcia, en què més del 40% dels nous habitants provenien de la Corona d’Aragó —especialment de terres catalanes—, mentre que només un 20% eren d’origen castellà.

Un passat compartit que encara ressona

Experts com Justo García Soriano, autor del Vocabulario del dialecto murciano, afirmen que “gairebé la meitat del lèxic peculiar de la regió és d’origen català”. Això posa de manifest un fet poc divulgat: el català no només es parlava a Múrcia, sinó que va arribar a ser llengua dominant en alguns barris de Múrcia, Lorca i Cartagena durant segles.

Un retrobament cultural pendent?

En temps en què les diferències lingüístiques sovint es converteixen en motiu de divisió, aquesta realitat històrica convida a reflexionar: Catalunya i Múrcia comparteixen molt més del que sembla. Molts murcians continuen utilitzant —sense saber-ho— un vocabulari heretat dels seus avantpassats catalans, i alguns dels plats més típics —com el zarangollo o paraules com capassa i calentor— també deuen la seva existència a aquesta herència.

Potser ha arribat el moment de reconèixer que la història ens connecta més del que ens separa, fins i tot en els detalls més petits del llenguatge.