ASJUBI40 impulsa canvis a Catalunya per a frenar retallades en pensions. Què segueix ara?

En un país on les reformes sovint es redacten d’esquena a la realitat social i les estadístiques tendeixen a silenciar les trajectòries de vida, Catalunya torna a situar-se en primera línia d’una lluita per la dignitat i la justícia. La encapçala ASJUBI40, una associació estatal que ha aconseguit posar al centre del debat polític una reivindicació tan concreta com urgent: eliminar les penalitzacions que pateixen aquells que es jubilen anticipadament després de més de 40 anys cotitzats.

La xifra és reveladora: ASJUBI40 representa avui gairebé 900.000 persones a tot l’Estat. I una de cada quatre és catalana. Més de 200.000 jubilats i jubilades a Catalunya —molts d’ells treballadors des dels 14 o 15 anys— estan veient retallada la seva pensió fins a un 30%, només per haver-se retirat abans de l’edat legal. En comunitats com Madrid o el País Basc, on l’accés precoç al treball va ser menys freqüent, el nombre de casos és notablement menor.

Una qüestió d’història laboral catalana

La singularitat del cas català s’entén a la llum de la seva trajectòria industrial. Zones com el Vallès, el Baix Llobregat o el Barcelonès van veure milers de joves incorporar-se molt aviat al món laboral, sovint en fàbriques, tallers o magatzems. Mentre que a altres regions s’accedia més tard a l’ocupació, a Catalunya era habitual començar a cotitzar amb només 15 anys.

El resultat: trajectòries laborals molt llargues, que avui reben un doble càstig. Primer, l’expulsió anticipada del mercat laboral. Després, la penalització per jubilar-se abans dels 65 anys, fins i tot quan s’acumulen més de 42 o 44 anys cotitzats. La paradoxa és evident: els qui més han treballat són els que menys pensió perceben.

ASJUBI40: dignitat, constància i veu col·lectiva

Des de la seva fundació el 2016, ASJUBI40 (Associació Jubilació Anticipada Sense Penalitzar amb 40 anys o més cotitzats) ha passat del silenci al centre del tauler polític. A Catalunya, la seva activitat ha agafat força els darrers anys, amb concentracions en ciutats com Barcelona, Girona o Sabadell, i un treball incansable per visibilitzar una realitat sistemàticament ignorada.

Exemples com el de Laura Allué, barcelonina amb 44 anys cotitzats que es va veure forçada a jubilar-se als 63 després de ser acomiadada, reflecteixen el drama de molts. “Som una generació a extingir”, repeteixen des de la junta. Però una generació que es nega a desaparèixer sense reclamar allò que és just.

La trampa dels coeficients reductors

El cor del problema resideix en els anomenats coeficients reductors: penalitzacions de fins a un 21% —i de vegades més— aplicades a la pensió per cada any d’avançament respecte a l’edat legal. En realitat, hi ha casos on les reduccions superen el 30%. Tot això, malgrat haver cotitzat durant més de quatre dècades.

Mentre països com França, Alemanya o Portugal ja apliquen criteris més justos, reconeixent la durada de la carrera laboral com un factor clau, a Espanya es continua penalitzant amb duresa els qui més han contribuït al sistema.

Una desigualtat territorial evident

A Catalunya, la situació genera una desigualtat estructural que no es dóna amb la mateixa intensitat en altres regions. A llocs com Andalusia, la jubilació anticipada s’associa sovint a manca de cotització o problemes de salut. En canvi, a Catalunya, el problema és purament aritmètic: persones que han treballat 44 o 45 anys i tot i així veuen retallada la seva pensió.

Ciutats com Terrassa, Reus o Manresa, amb forta tradició industrial, concentren avui milers d’afectats. Es tracta de municipis on l’entrada precoç a l’ocupació va ser massiva, i on l’impacte econòmic d’aquestes penalitzacions és especialment evident.

Un perjudici econòmic que afecta tota la societat

ASJUBI40 insisteix que aquesta no és només una lluita legal: és també una qüestió econòmica. Cada euro que aquests jubilats deixen de percebre no torna a l’economia real. No es consumeix, no es viatja, no s’ajuda fills o nets. En un moment en què la reactivació econòmica passa per enfortir el teixit social, aquesta retallada suposa una pèrdua que transcendeix l’afectat i arriba a tota la seva comunitat.

A Catalunya, amb una població envellida i una xarxa familiar molt activa, les conseqüències s’amplifiquen. Les pensions retallades no permeten afrontar una vellesa amb dignitat, ni sostenir el suport intergeneracional que moltes famílies encara mantenen.

Pressió política: de Catalunya al Congrés i Brussel·les

La mobilització també ha calat en les institucions. ASJUBI40 ha aconseguit reunir-se amb representants d’ERC, Junts, Comuns, Sumar i altres grups parlamentaris catalans. Diversos ajuntaments com Sabadell o Mataró han aprovat mocions de suport, i senadors catalans van defensar una moció el 2023 que va ser aprovada per unanimitat al Senat, instint el Govern a estudiar la seva proposta.

A nivell europeu, l’associació va presentar una denúncia formal per possible discriminació davant la Comissió Europea. Eurodiputats catalans han acollit favorablement la causa, subratllant la disparitat entre el model espanyol i el d’altres països europeus que sí valoren els anys cotitzats per sobre de l’edat.

Una reforma pendent per voluntat política

La Proposició de Llei registrada per Podemos al maig de 2024 recull la reivindicació central d’ASJUBI40: eliminar els coeficients reductors per a qui acrediti 40 anys o més cotitzats. Malgrat el suport polític que ha rebut la mesura, la iniciativa continua bloquejada al Congrés.

“És només qüestió de voluntat política”, repeteixen des de l’associació. Perquè ja ha passat abans: amb el complement per maternitat, la correcció de la bretxa de gènere o la millora de les pensions parcials. Si hi va haver reformes aleshores, per què no ara?

Una causa que mira cap al futur

ASJUBI40 no reclama un privilegi, sinó justícia. Justícia per a una generació que va sostenir el país durant dècades, que va aixecar fàbriques, que va impulsar el comerç, que va formar els seus fills i que ara veu com el sistema els gira l’esquena.

A Catalunya, la seva lluita té un valor simbòlic afegit: parla de memòria obrera, de compromís social i de responsabilitat institucional. Parla del passat, però també del futur. Perquè el que avui es permet amb 42 anys cotitzats, demà podria passar amb 38, o amb 30.

“Ens diuen generació a extingir. Però mentre siguem aquí, no callarem”, afirmen. I des de Catalunya, la seva veu no només resisteix. Inspira tot un país.